La Vanguardia (Català)

Els efectes quàntics superen la velocitat de la llum?

- Stephan Roche INSTITUT CATALÀ DE NANOCIÈNCI­A I NANOTECNOL­OGIA (ICN2) / ICREA Amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa

El 1935, quan la teoria de la mecànica quàntica està en plena expansió aconseguin­t multitud d’èxits, Albert Einstein i els seus col·legues Boris Podolsky i Nathan Rosen publiquen un article impactant, gairebé metafísic, titulat La descripció de la mecànica quàntica de la realitat física pot ser considerad­a incompleta?, que deixarà perplexos els físics durant dècades. En aquest famós Gedankenex­periment (experiment mental) qüestionen els fonaments d’aquesta teoria, ja que suposa renunciar als conceptes de realisme i de localitat per entendre el comportame­nt de partícules quàntiques. El realisme suposa que cada element de la realitat física ha de tenir una contrapart­ida en la teoria física, mentre que la localitat està relacionad­a amb el fet que la velocitat de la llum és insuperabl­e i, per tant, dos objectes separats no poden comunicar-se de manera instantàni­a.

Però hi ha maneres de preparar dues partícules quàntiques en un estat anomenat entrellaça­ment. Després de separar-les per distàncies gegantines, aquestes partícules continuen portant amb elles correlacio­ns no-locals que determinen completame­nt l’estat d’una si es mesura l’estat de l’altra, en contradicc­ió amb les regles de probabilit­at de la mecànica quàntica i del límit que Einstein consinador­s derava inamovible: cap informació no es pot transmetre a una velocitat superior a la de la llum.

Com va acabar aquest dilema? Es va demostrar el caràcter no-local de la teoria quàntica. L’entrellaça­ment quàntic és avui dia una de les caracterís­tiques (i dels misteris) més fascinants del món quàntic, que ha donat lloc al disseny de nous paradigmes de computació quàntica, que estan sent estudiats per poder fabricar ordi- amb una capacitat sense parangó.

Einstein no va voler renunciar mai a una descripció realista de la física quàntica i va considerar que l’entrellaça­ment suposava “una acció esborronad­ora a distància”, inacceptab­le, que implicava l’existència d’altres paràmetres amagats que havien de ser portadors d’“elements de realitat”.

L’entrellaça­ment quàntic, en definitiva, ens va portar a abandonar el límit insuperabl­e de la velocitat de la llum com a dogma per limitar les correlacio­ns entre partícules, que poden separar-se per distàncies enormes mantenint un

coneixemen­t de què li passa al seu soci entrellaça­t.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain