Els efectes quàntics superen la velocitat de la llum?

El 1935, quan la teoria de la mecànica quàntica està en plena expansió aconseguint multitud d’èxits, Albert Einstein i els seus col·legues Boris Podolsky i Nathan Rosen publiquen un article impactant, gairebé metafísic, titulat La descripció de la mecànica quàntica de la realitat física pot ser considerada incompleta?, que deixarà perplexos els físics durant dècades. En aquest famós Gedankenexperiment (experiment mental) qüestionen els fonaments d’aquesta teoria, ja que suposa renunciar als conceptes de realisme i de localitat per entendre el comportament de partícules quàntiques. El realisme suposa que cada element de la realitat física ha de tenir una contrapartida en la teoria física, mentre que la localitat està relacionada amb el fet que la velocitat de la llum és insuperable i, per tant, dos objectes separats no poden comunicar-se de manera instantània.

Però hi ha maneres de preparar dues partícules quàntiques en un estat anomenat entrellaçament. Després de separar-les per distàncies gegantines, aquestes partícules continuen portant amb elles correlacions no-locals que determinen completament l’estat d’una si es mesura l’estat de l’altra, en contradicció amb les regles de probabilitat de la mecànica quàntica i del límit que Einstein consinadors derava inamovible: cap informació no es pot transmetre a una velocitat superior a la de la llum.

Com va acabar aquest dilema? Es va demostrar el caràcter no-local de la teoria quàntica. L’entrellaçament quàntic és avui dia una de les característiques (i dels misteris) més fascinants del món quàntic, que ha donat lloc al disseny de nous paradigmes de computació quàntica, que estan sent estudiats per poder fabricar ordi- amb una capacitat sense parangó.

Einstein no va voler renunciar mai a una descripció realista de la física quàntica i va considerar que l’entrellaçament suposava “una acció esborronadora a distància”, inacceptable, que implicava l’existència d’altres paràmetres amagats que havien de ser portadors d’“elements de realitat”.

L’entrellaçament quàntic, en definitiva, ens va portar a abandonar el límit insuperable de la velocitat de la llum com a dogma per limitar les correlacions entre partícules, que poden separar-se per distàncies enormes mantenint un

coneixement de què li passa al seu soci entrellaçat.