Només Donald Trump es pot engreixar
Un assessor justifica amagar el portaveu Spicer per gras
Ni més ni menys informació. Censura? La Casa Blanca practica el secretisme i l’ocultació?
Per res del món. Tot és qüestió de pes. Si el Govern ha retallat i tret de davant càmera les seves explicacions només es deu al fet que el portaveu Sean Spicer s’ha posat culgròs.
El 21 de gener, el dia després de la presa de possessió de Donald Trump com a president, Spicer va estrenar l’exercici de la seva nova tasca encomanada. Mala jornada per debutar. Per Washington encara ressonava a aquella hora la multitudinària marxa de protesta contra Trump liderada per les dones.
I a algun mitjà li va donar per fer periodisme, cosa que no agrada gens al trumpisme, i va comparar les fotografies de la massiva assistència a la inauguració de Barack Obama, el 2009, amb la molt més pobra de l’hiperbòlic egocèntric, que sempre ha de ser més que ningú. Preu per preu, sabates grosses.
Entre dones i fotos, al president li van amargar la festa. Així que també hi havia Spicer. El mal rotllo i la ràbia del cap s’expressaven al seu rostre. En una demostració de “realitat alternativa”, el portaveu va desmentir els fets i va afirmar que la inauguració de Trump havia estat la més gran que s’havia vist mai, “i punt”.
Hi va haver comentaristes que van insistir en la cara de còlera i de tipus amb ganes de batussa que oferia el portaveu. Però també van subratllar que feia l’efecte que el vestit li quedava ample, que li sobrava jaqueta per tots els costats, que no l’omplia.
Ja no. A Spicer se li ha quedat petita l’americana. El botó superior de la camisa gairebé ni li corda. Aquesta és la impressió que sembla extreure Steve Bannon, el conseller presidencial i paròdia de Maquiavel que recorre els racons del poder dels Estats Units gairebé en la clandestinitat.
Els mitjans estan que treuen foc pels queixals, en especial la cadena CNN, que s’ho ha pres com un afront als ciutadans i a la transparència, perquè el Govern Trump ha decidit sabotejar les rodes de premsa gairebé diàries del portaveu.
Spicer, en aquests pocs mesos, s’ha convertit en un personatge. De sainet, però personatge.
No han d’estranyar els seus bons ràtings d’audiència pel seu estil combatiu i per la seva capacitat per maltractar la història. Com quan va proclamar que Hitler, que va muntar una indústria per gasificar humans, no havia matat els seus utilitzant gas com feia Baixar alÁssad amb el poble sirià. Va demanar disculpes.
Dit això, les seves compareixences permeten als periodistes preguntar per una versió oficial sobre l’erràtica política de Trump. Aquesta setmana, tot i això, ha aparegut un dia en directe i en un altre es va prohibir l’entrada de càmeres i només es va difondre un enregistrament d’àudio al final.
La revista The Atlantic va preguntar a Bannon, el gran titellaire entre bambolines, la raó per la qual amagaven el portaveu, per qui, a més, busquen substitut. Els va respondre amb un text: “En Sean s’ha engreixat”. L’estrateg no va fer cap més rèplica, la qual cosa ha donat peu a interpretacions.
Una de les més ràpides va arribar de Chelsea Clinton, filla de la candidata demòcrata, Hillary, que habitualment Trump qualifica de “corrupta”. Segons Chelsea –va arremetre per Twitter, com és habitual en aquests temps, contra “el costat fosc de la força” que representa Bannon–, “la Casa Blanca utilitza el fet que s’hagi engreixat de manera vergonyosa per justificar l’increment de l’opacitat”.
Des de Breibart, el lloc web d’extrema dreta on es va forjar l’esmentat assessor, li van contestar que aquella qüestió de pes només era una broma. Chelsea va continuar tirant llenya al foc: “Ridiculitzar algú pel seu volum no m’ha semblat mai un acudit divertit”.
La CNN va fer un altre apunt: “Trump també ha guanyat pes des que és president. No cap a la seva pell de goig”.
“La Casa Blanca utilitza la grassor vergonyosament per ser més opaca”, diu Chelsea Clinton