Com es finança l’Església
Marcar amb una X la casella del 0,7% de l’IRPF representa una aportació de 250 milions
A punt de tancar-se aquesta setmana el termini per a la declaració de renda (IRPF), és rellevant conèixer algunes dades sobre el sistema de finançament de l’Església a Espanya i alhora desfer alguns tòpics.
Recaptació per IRPF. L’any 1988 el Govern espanyol decideix que en lloc de donar una assignació a l’Església des dels pressupostos de l’Estat es permetrà a la declaració de l’IRPF que cada ciutadà pugui donar una part de l’impost (0,53%) a l’Església catòlica o bé a “fins d’interès social”. L’any 2000 s’acorda que es pot posar una X a les dues caselles (Església i fins socials). El 2006 s’acorda eliminar l’exempció de l’IVA per l’Església i apujar l’aportació al 0,7%. Aproximadament un de cada tres espanyols posa la X a la casella de l’Església i això suposa una aportació anual del voltant de 250 milions d’euros (s’ha mantingut força estable en els darrers anys).
Diferències per comunitats. L’any passat el 34,5% dels 19,4 milions de contribuents espanyols van posar la X a aquesta casella (un 14,2% només a l’Església i un 21% a les dues opcions). Catalunya és la comunitat amb un percentatge més baix, tan sols el 19,8%. En canvi, a Castella-la Manxa, Múrcia, Extremadura i La Rioja gairebé un de cada dos contribuents hi destina ajuda.
Fons Comú Interdiocesà. El 81% dels diners provinents de l’IRPF van a un fons comú que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) distribueix de manera solidària entre les 69 diòcesis i l’arquebisbat castrense. Les diòcesis amb menys recursos reben proporcionalment més, de manera que si bé per a la mitjana aquests diners suposen un 25% dels seus recursos globals, per a les més petites equival al 80% dels seus recursos. La que més rep quantitativament és la de Madrid, que és també la diòcesi més gran en nombre d’habitants.
Distribució per a altres recursos. Del 19% restant procedent de l’IRPF (prop de 50 milions), la partida principal és per pagar la Seguretat Social dels prop de 18.000 sacerdots (uns 16 milions). I el que queda és per a Càritas (uns 6 milions), rehabilitació i construcció de nous edificis, funcionament de la CEE i retribucions dels bisbats, despeses de campanyes, processos de beatificacions i altres activitats, com ara el manteniment de 13TV. Càritas ha fet campanya perquè es posin creuetes a les dues caselles, ja que de fet rep més diners per part dels fons procedents dels fins socials.
Els ingressos de les diòcesis. L’assignació tributària només representa de mitjana el 25% dels ingressos anuals de les diòcesis espanyoles. L’aportació principal, un 36%, és la que fan els fidels (donatius, col·lectes com Domund o Campanya contra la Fam, herències, llegats...). Un altre 20% prové d’ingressos corrents per via d’activitats econòmiques o subvencions atorgades en convocatòries públiques, i un 12%, de rendiment del seu patrimoni (gestionat a través de més de 40.000 entitats catòliques). La situació varia molt segons cada diòcesi. L’any passat, la de Sant Feliu de Llobregat feia públic en una entrevista al programa Signes dels Temps (TV3) que del seu pressupost de 3 milions d’euros, el 50% provenia de l’IRPF i només el 30% d’aportacions dels fidels i el 10% del seu patrimoni.
Les despeses de les diòcesis. La principal despesa és la conservació i manteniment d’edificis, que s’emporta el 29% dels recursos (a Espanya hi ha unes 23.000 parròquies). Un 25% es dedica a l’acció pastoral i assistencial, un 20% a pagar el sou del clero, un 12% a retribució de seglars, un 10% a despeses
Al conjunt d’Espanya, un 35% de contribuents destinen el 0,7% a l’Església; a Catalunya, només ho fan el 20%
extraordinàries i un 6% a centres de formació. Per il·lustrar les diferències: a Sant Feliu de Llobregat, el sou dels capellans (i seglars empleats) representa el 58% de la despesa, mentre que el 20% és per a l’acció pastoral i assistencial i un altre 20% per a conservació d’edificis. I el sou brut dels capellans de la diòcesi és de 953 euros (no arriben a mileuristes!).
I els 11.000 milions? L’associació Alianza por una Europa Laica va fer públic fa uns cinc anys un petit estudi en què es deia que l’Església espanyola rebia 11.000 milions l’any. Per arribar a aquesta xifra incloïa uns suposats 2.000 milions per exempció d’impostos (és cert que l’Església no paga ni l’IBI ni els impostos de societats i successions, però també n’estan exempts fundacions, partits polítics i sindicats). També hi afegia 4.900 milions en salaris als professors de religió i als de les 2.600 escoles concertades, que són diners finalistes. Com també ho són els 2.900 milions que van a centres assistencials de l’Església (68 hospitals, 57 ambulatoris i 264 geriàtrics). Uns altres 600 milions eren per a conservació del patrimoni.