La llum neix a Nashville
La segona obra en solitari d’Auerbach té trets fascinants, tocs de genialitat a què no són estranyes la seva carrera musical i la del seu col·lega en els Black Keys, Patrick Carney. Un toc que arrenca amb aquella admirable lluminositat que recorre cadascuna de les deu composicions que inclou el volum i que defineix tota l’obra. Dos exemples excel·lents d’aquest mostrari podrien ser, sense parpellejar, Malibu man i Stand by my girl, però la realitat és que a Waiting on a song difícilment es pot trobar algun pas en fals o detall per amanir.
Amb el seu camp d’operacions/inspiracions a Nashville, on ha ubicat el seu segell discogràfic Easy Eye Sound, Auerbach ha confeccionat el seu segon àlbum en solitari després d’aquell Keep it hid, aparegut fa vuit anys; una obra que es podria qualificar positivament de retro en sentit musical, mirant-la en forma de carta d’amor a sons com el r’n’b dels anys seixanta i aquell soft rock que tant va abundar una dècada després. Més concretament, és admirable la seva reelaboració –més enllà del simple treball de retallar i enganxar– d’aquella composició country-soul-rock tan dels setanta als Estats Units i tan deutora de petites glòries com Lee Hazelwood i, com es pot testimoniar a Shine on me, amb bonics puntejos de Mark Knopfler. Tot això desemboca en una musicalitat que s’allunya de l’habitual amb els Black Keys, i aquí sona tot confortable, no gens dens ni processat. I, com dèiem al principi, ple de lluminositat.