La incoherent coherència
Florentino Pérez va començar el seu cinquè mandat com a president del Reial Madrid amb la pompa habitual, envoltat pels seus veteraníssims tribuns, la funció dels quals resulta essencialment estètica. Al seu costat, el president sembla un xaval. La nova victòria s’interpreta com l’èxit del coherent projecte del Cèsar. Desconfiïn quan es parli de projecte: no hi ha expressió més falsa i sobrevalorada en el futbol. Si algú representa el model contrari a la coherència i a un projecte estable és Florentino Pérez, almenys en el capítol esportiu.
Va començar la seva trajectòria com a president amb una passió ardent pel mercat. Va fitxar Figo, Zidane i Ronaldo per tornar el Madrid al cim mercantil del futbol i debilitar els seus principals adversaris. L’obsessió pel mercat el va portar a cometre un error capital: la contractació de Beckham, la principal qualitat del qual, a part d’alguna bona centrada des de la dreta, era de tipus publicitari.
El Madrid de Beckham no va guanyar cap títol durant el mandat de Florentino Pérez. Eren els dies dels Zidanes i Pavones, o qualsevol altre eslògan que servís per dissimular la caiguda del Madrid, on hi van ingressar lluminàries com Gravesen, Pablo García, Cicinho i Diogo. Aquell període de Florentino es va tancar amb Benito Floro i López Caro al capdavant de l’equip.
Florentino Pérez va tornar a la presidència el 2009 com a successor de Ramón Calderón, durant el mandat del qual el Madrid va guanyar dues Lligues consecutives. L’acord amb Cristiano Ronaldo (92 milions)va tenir lloc durant el mandat de Calderón. El jugador insígnia de Florentino no va ser Cristiano, un fitxatge que li va semblar molt car, sinó Kaká, que va poder fitxar el 2002 pel Reial Madrid, amb 21 anys. “El fitxaré per 70 milions quan tingui 27 anys i hagi guanyat la Pilota d’Or”, va dir en privat Florentino. Així va ser. Gairebé ningú no recorda Kaká al Bernabeu. Cristiano, en canvi, és una llegenda vivent del Reial Madrid.
Ningú no ha rebut més elogis per part del president que Mourinho, l’home destinat a posar fi a la supremacia del Barça. Possiblement la va prolongar. Florentino Pérez va manifestar públicament que Mourinho representava, més i millor que ningú, els valors del Reial Madrid. Mentrestant, l’afició va entrar en un nefast procés de divisió, enmig de la puixant ascensió dels ultres, igual de convençuts que el president dels singulars valors de Mourinho, que va acabar enemistat amb Sergio Ramos, Casillas, Cristiano i Pepe, entre altres figures de l’equip. Aquell Madrid va guanyar una Lliga i una Copa en tres anys.
L’última edició de l’equip, la de més èxit en els últims 50 anys, és menys fruit de la coherència que dels estranys designis del futbol. Zidane va ser el successor d’urgència d’un entrenador acomiadat a meitat de temporada. Keylor ha jugat dues campanyes perquè un fax es va espatllar, segons la versió del club. Carvajal és titular, però el club va fitxar Danilo per 30 milions d’euros per ocupar la seva plaça. Sergio Ramos va ser la diana oficial dels florentinistes fins al gol de Lisboa. Marcelo prové de l’època Calderón. El fitxatge de Casemiro (7 milions) va ser sol·licitat per Benítez, que no va aguantar la pressió i el va retirar de l’equip davant el Barça (0-4, temporada 2015-16). Ara és titular indiscutible.
Isco tenia l’etiqueta de transferible el passat mes de març. A totes les llotges d’Espanya se sap que Isco no agrada al president, però les seves actuacions durant la recta final de la temporada, i el clamor popular, li asseguren ara un nou contracte. Asensio va fitxar amb 19 anys per només quatre milions d’euros. És el cas ‘anti-Kaká’ per excel·lència. Benzema continua vuit anys després, malgrat que Mourinho va fer tot el possible per desprestigiar-lo. El Madrid va preferir Adebayor. Gareth Bale (100 milions d’euros) va ser suplent a la final de Cardiff, mentre que James (80 milions) no va anar-hi ni convocat. Per inqüestionable que sigui l’èxit, la coherència és més que discutible.
Si algú representa el model contrari a un projecte esportiu estable és Florentino Pérez