A ritme d’Alba Torrens
La mallorquina destaca amb 20 punts i 10 rebots, i Espanya s’assegura la plata
UNA DEFENSA ACLAPARADORA Meesseman, amb una mitjana de 21,8 punts, es va quedar amb 5, incapaç de superar Sancho Lyttle
La selecció espanyola de bàsquet femení ampliarà aquesta tarda, a partir de les 20.30 hores, el seu magnífic palmarès en els últims 14 anys. La d’avui serà la desena medalla per a Espanya, que té la millor generació de la seva història. Contra Bèlgica, que no havia disputat mai una semifinal i que va arribar a la cita amb una mitjana de 70,8 punts per partit, Espanya va tornar a mostrar la millor cara: una defensa aclaparadora, molt agressiva, que va descentrar totalment l’equip de Philip Mestdagh i li va provocar 23 pèrdues, i un atac àgil i veloç que va igualar els registres habituals.
Encara que Lucas Mondelo, seleccionador espanyol, tenia previst que les belgues, amb Meesseman i Wauters, anotarien molts punts sota els cèrcols, la realitat va ser ben diferent. Sobretot per a la primera, que als 24 anys té un esplèndid futur. Amb 21,8 punts de mitjana havia estat determinant per situar Bèlgica en les semifinals, però ahir encara no havia anotat en el descans, tot just havia agafat rebots (1) i tan sols destacava en les assistències (4). Al final va millorar una mica les seves estadístiques (5p, 6 r i 5 a), però el seu paper va ser molt residual. Sancho Lyttle, companya en l’Ekaterinburg rus –també hi ha allà Alba Torrens, una altra vega- da esplèndida–, amb prou feines la va deixar tirar (7 vegades) i la va expulsar de la zona on es troba còmoda. Tampoc Wauters –molt ben defensada per Nicholls– no va poder brillar i amb els dos referents fora de combat, Bèlgica es va diluir amb rapidesa.
En el partit 150 amb la selecció, Alba Torrens ho va fer tot bé. Va participar en l’asfixiant defensa, va encarar a tota hora el cèrcol i va ser letal en els triples (4/6) per acabar amb un doble-doble, 20 punts i 10 rebots en 29m23s. Clarament va ser la millor d’un bloc que, a tota hora, va funcionar com a tal, amb alegria a la pista i entusiasme a la banqueta –les suplents van celebrar les millors accions–, i una aportació constant de totes les que van sortir a l’O2 Arena de Praga: Palau (3p, 4 a), Xargay (8p, 2 a), Cruz (8p, 5 r), Nicholls (8p, 6 r), Lyttle (9p, 7 r), Domínguez (4p, 3 a) i, en menor mesura, Gil, Rodríguez, Romero, Conde i Sánchez. Un bloc compacte.
Només amb el 2-3 va estar per darrere Espanya, que en el descans ja havia aconseguit un important avantatge (20-11) i intimidat el rival, que anotava amb extrema dificultat. Aquesta va ser la tònica de tota la semifinal, a excepció d’un últim quart en el qual les belgues van poder almenys maquillar la derrota gràcies a 8 punts seguits anotats per Vanloo quan ja tot estava decidit.
Després de les plates al Mundial de Turquia i als Jocs de Rio de Janeiro, Espanya lluitarà un altre cop per l’or. Serà la quarta final en els últims cinc tornejos internacionals a la recerca de repetir l’or de França 2013. “D’aquestes noies t’ho pots esperar tot”, resumeix Mondelo.