Facin joc
L’any passat el futbol va gastar 4.466 milions d’euros en fitxatges i aquest estiu la bombolla tornarà a créixer amb operacions astronòmiques
La inversió de 50 milions d’euros feta pel Manchestar City per Bernardo Silva, un atacant de 22 anys procedent del Mònaco, augura un altre estiu delirant en matèria de fitxatges. Fins al moment, onze futbolistes han estat traspassats per un mínim de 20 milions, però el més calent del mercat d’estiu encara ha d’arribar. Les terminals de les negociacions treuen fum, els agents van i venen amb propostes i contraofertes, els clubs es queixen dels desorbitats preus mentre busquen una espècie en via d’extinció: el jugador bo i bé de preu... La bombolla del futbol continua creixent incontroladament.
L’any 2016 la FIFA va comptabilitzar transferències de futbolistes per import de 4.466 milions d’euros; un rècord, un 14,3% més que en l’exercici anterior. 14.591 futbolistes van canviar de samarreta. Un altre rècord. Va ser l’estiu que el Manchester United va pagar 120 milions d’euros al Juventus per Paul Pogba. Un altre rècord: el fitxatge més car de la història. I la Vecchia Signora va decidir invertir bona part dels diners en la incorporació de Gonzalo Higuaín. 90 milions. Un altre rècord: la transacció més elevada entre entitats de la Sèrie A. El fet sorprenent és que gairebé totes aquestes xifres poden quedar obsoletes quan, el proper 31 d’agost, s’abaixin les persianes de l’actual mercat de transferències.
L’opulència de la Premier League, enriquida pels drets audiovisuals i per l’aterratge de magnats a les llotges, és la causa principal del descontrol del mercat. Més del 43% de les inversions en jugadors efectuades l’any passat per les cinc grans lligues (Alemanya, Espanya, França, Anglaterra i Itàlia) corresponen als clubs anglesos. Una tendència que persistirà. Sis dels vuit traspassos més importants que s’han firmat en aquest començament d’estiu corresponen a la Premier. Els altres dos han estat a càrrec del Bayern (41,5 milions al Lió per Tolisso) i el Milan (38 milions al Porto per André Silva).
Això és només l’aperitiu d’un basar les peces més valuoses del qual encara no tenen preu més enllà de les supèrflues clàusules de rescissió. Unes xifres que antigament eren sagrades i que ara solen ser paper mullat perquè el que impera, tant o més que les rúbriques dels contractes, és la voluntat dels futbolistes. Com aquest, altres paradigmes del futbol estan canviant. Ara ja no és el gol, el factor determinant per establir la cotització d’un jugador. Pogba només ha firmat 7 dianes amb l’equip de José Mourinho en totes les competicions. Resulta inapropiat subratllar que cada gol del migcampista francès li costa més de 17 milions al United, entre altres coses perquè marcar no és la missió fonamental del migcampista francès, però serveix per introduir la reflexió sobre el rendiment dels fitxatges més costosos.
Pogba no ha impressionat als terrenys de joc, amb la qual cosa, des del punt de vista esportiu, els 120 milions poden ser considerats una mala inversió. L’estiu passat el Manchester City va convertir John Stones en un dels defenses més cars de la història quan el va incorporar per 56 milions, però la productivitat del de Barnsley no ha estat, ni de lluny, proporcional al seu preu. Una cosa semblant passa amb el fit-
xatge més car de l’estiu passat a la Lliga Santander. André Gomes no se’n va sortir a l’hora de consolidar un paper en l’onze de Luis Enrique, malgrat que el Barça el va adquirir a preu de crac: 35 milions fixos.
Si el fitxatge de James pel Reial Madrid per 80 milions ara fa tres anys és un desastre o no ho dirà aquest estiu el mercat, i tot indica que, malgrat la discreta funció que ha tingut, el colombià no ha perdut gaire valor. Serà una de les estrelles d’un mercat en què no són pocs els futbolistes que duen penjada l’etiqueta dels cent milions d’euros. El possible traspàs de Cristiano Ronaldo pot provocar un efecte dòmino de conseqüències devastadores per als comptables. Igual que el Juventus fa un any, si ven el portuguès el Reial Madrid disposaria d’una fortuna per fitxar, sense comptar que pot aconseguir no gaire menys de 150 milions amb els traspassos de Morata i James.
Com més abundants siguin els moviments milionaris, més gran serà la inflació. Terreny adobat perquè pugui concretar-se una de les operacions més sorprenents des de la invenció de la pilota: la taxació d’un futbolista de 18 anys en més de 100 milions. Es tracta del davanter del Mònaco Kylian Mbappé, pretès per un Reial Madrid que està disposat a sacrificar (vendre) una de les peces de la seva davantera. Amb la mateixa edat, Donnarumma, porter del Milan, pot ser protagonista d’un altre traspàs inaudit. “Ens posarem a la seva pell –va plantejar ahir l’expropietari de l’equip, Silvio Berlusconi–: és un nen de 18 anys que s’enfronta a una oferta sensacional de 100 milions d’euros. No és un problema fàcil de resoldre per a un nen, seriós i capaç, però a aquesta edat... Crec que podria trobar la manera de convèncer-lo perquè es quedés”.
Marco Verratti, Héctor Bellerín, Ousmane Dembélé, Kyle Walker, Alexis Sánchez, Dani Alves, Steven N’Zonzi... Són alguns dels futbolistes que es perfilen com a animadors d’un mercat disposat a trencar tots els sostres, i en el qual el Liverpool ja ha deixat anar 42 milions per Mohamed Salah i el Bayern 41,5 per Corentin Tolisso.
Tot just s’aprecien els efectes de la normativa del fair play financer de la UEFA. Els clubs no poden gastar més del que ingressen, tot i que poden excedir aquest nivell fins a un cert límit sempre que estigui cobert per una contribució directa del propietari. Els límits per a la pròxima temporada i la següent són de 30 milions d’euros. Les següents el límit serà més baix, malgrat que encara no s’ha definit. Les inversions en estadis, camps d’entrenament i futbol formatiu queden exclosos del càlcul del punt d’equilibri.
SENSE LÍMIT Diverses operacions amenacen la barrera psicològica dels 100 milions d’euros
L’APERITIU Aquest estiu 11 futbolistes ja han estat fitxats per més de 20 milions; el més car, Bernardo Silva (50)