L’aterratge de l’unicorn
Agustín Gómez, cofundador i conseller delegat de Wallapop
Wallapop va estar considerat durant un temps com el més proper al primer unicorn espanyol (empresa valorada en més de 1.000 milions de dòlars), abans fins i tot d’haver ingressat un sol cèntim dels clients. El seu conseller delegat i cofundador, Agus Gómez, fa el desentès. “No he parlat mai de valoracions per responsabilitat. Una valoració és una eina, però no és un valor real: posa el focus en l’espectacle de milions i vanitats, jo no hi connecto gens. Wallapop no val res fins que no sigui una empresa superrendible”.
Gómez exerceix d’outsider en l’ecosistema emprenedor, i es reivindica com a noi de barri en contraposició a la imatge de
“rockstar startupera”. Es prodiga poc, i quan ho fa, com recentment en un institut de Gavà, és per “explicar als xavals que no som genis, que som normals; que et somriguin els déus no ho pots controlar, però el procés de crear una empresa és preciós”.
Agustín Gómez Martínez (l’Hospitalet, 1979) és enginyer de telecomunicacions, va treballar a Accenture, Boston Consulting i Isoco, i amb el seu amic David Muñoz, de Santa Coloma, tenien el cuc de muntar la seva pròpia empresa. “Volíem utilitzar la tecnologia per connectar les persones, com en els mercats i mercats ambulants de tota la vida. Nosaltres som de l’extraradi, i necessitàvem algú connectat amb el món digital”. I explica que just llavors Miguel Vicente i Gerard Olivé (Antai) havien detectat una empresa austríaca que començava a fer segona mà des del mòbil... Era la tardor del 2013. “Va ser la inspiració, i va quadrar tot. Però no va ser un eureka absolut. Wallapop és fruit de molta feina, i d’encertar-la afegint un xat a la geolocalització”.
Tots quatre havien posat 100.000 euros per començar, després s’hi van afegir 1,4 milions d’inversors locals. “Ens vam catapultar al número 1 de l’AppStore. Ens vam adonar que teníem una cosa molt especial que creixia molt de pressa”. Wallapop va transformar la categoria dels classificats de segona mà al mòbil i la marca s’ha convertit en un genèric. “Als sis mesos vam sortir a França i el Regne Unit, i ens vam posar a buscar finançament internacional”. Gómez explica que va convèncer Accel Partners (“el fons de Facebook”) a Londres, i després Insight (“el fons de Twitter”). “Vaig començar a pensar que havíem d’anar als Estats Units”. Van entrar nous inversors: NEA (“el fons de Snapchat”), DST (de Yuri Milner, que “és una estrella de Silicon Valley”), el fons 14W (“d’Alex Zubillaga; dels principals inversors de Wallapop, i el meu inversor favorit!”), van comprar SellIt de Fabrice Grinda. Gómez està molt orgullós del consell d’administració de Wallapop, que presideix: “hi ha gent molt poderosa”. Els fons tenen la majoria, però no diu res de quant han invertit: les rondes són el gran misteri d’aquests gairebé quatre anys de Wallapop, en els quals podria haver aixecat uns 150 milions. “Els diners no em diuen res, per això he pogut aguantar la pressió. La cobdícia et pot tornar boig”.
Sí que explica que la majoria dels diners es van destinar a llançar-se als EUA, que “és el més dur que hem fet a la vida”... I en quatre mesos va aparèixer LetGo, del grup sud-africà de classificats Naspers, creada a Barcelona per al mercat dels Estats Units. “Teníem la mateixa estratègia i ens estàvem desgastant, vam decidir unir forces”: van fusionar LetGo amb el negoci americà de Wallapop, que allà va desaparèixer com a marca. D’això fa un any, i va marcar un punt d’inflexió.
“Quan estàs en un creixement bèstia, et contamina la manera de pensar racional. I sent a dalt de tot vam decidir baixar. Ha estat un procés personal de desmitificar i entendre. Ara tot és més real: producte, monetitzar, operacions. Som a la cova, treballant molt fort”. Diu Gómez que aquesta fase pot durar encara 12-18 mesos, “fins a ser rendibles”. Tampoc no dona més detalls, “perquè si no cotitzem, no vull el pitjor d’una empresa en borsa”.
Gómez no creu “en la industrialització de l’èxit”, ni “en els que van de guru però no han fet coses grans: l’escala i la pressió ho canvien tot, et fots hòsties tremendes, però tens aprenentatges salvatges”. Ara a Wallapop hi treballen un centenar de persones, “operem amb costos
light, estem greixant la maquinària”. El focus és clar: “Vull fer un mercat ambulant gegantí, i que l’experiència de compra sigui el més completa gràcies a la tecnologia. A tot el món som cinc players en aquesta disrupció dels classificats, i nosaltres tenim l’avantatge competitiu de ser líders al nostre mercat. I som independents, petits i ràpids”.
Gómez, pare recent, no es considera un financer ni un home de negocis: “A mi m’encanta el producte, i a Wallapop hi ha infinites coses per fer. Tinc entreteniment per anys”.
“El creixement bèstia et contamina; i quan érem a dalt de tot vam decidir baixar”