Sánchez apunta al control de les federacions del PSOE
“Hi haurà candidatures alternatives”, avisen els fidels al secretari general Els presidents autonòmics alerten del risc de desestabilització Només un dels set presidents socialistes va fer costat a Sánchez
“El més lògic és que les federacions s’alineïn ara a la nova direcció del PSOE, i per això hi haurà candidatures alternatives a gairebé totes... excepte a Andalusia”, pronostiquen dirigents territorials fidels a Pedro Sánchez. Les primàries del PSOE del 21 de maig, amb la incontestable victòria de Sánchez davant Susana Díaz, va provocar un enorme tsunami que ara es trasllada a tots els territoris socialistes, que celebraran els seus propis congressos regionals. “L’onada continuarà”, adverteixen a l’equip de Sánchez.
Els seus adversaris a les primàries, entre els quals hi havia gairebé tots els presidents autonòmics socialistes –que també lideren les seves respectives federacions–, immediatament van empassar saliva. No els van passar desapercebudes les advertències que van emetre diferents altaveus de Sánchez, ja instal·lats amb tot el poder a Ferraz, com Adriana Lastra, José Luis Ábalos o Óscar Puente. El missatge va ser nítid: la militància tindrà l’última paraula, també, en els processos congressuals regionals. La nova direcció de Ferraz no impedirà que es presentin candidats alternatius als actuals líders territorials malgrat que també siguin presidents autonòmics, i la bicefàlia, que no va agradar mai al PSOE, ara podria ser, fins i tot, molt beneficiosa.
Així que la majoria dels presidents autonòmics que primer van posar mans a l’obra per tombar Sánchez l’1 d’octubre del 2016, i que després van intentar impedir-ne el retorn, sense èxit, comencen a preparar les seves defenses per a la nova batalla. Cadascú, tanmateix, amb la seva pròpia estratègia, però sense deixar d’advertir sobre la desestabilització institucional que podrien generar aquestes noves disputes orgàniques.
Sis dels set presidents socialistes van lluitar contra Sánchez: l’andalusa Susana Díaz, l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el castellanomanxec Emiliano García-Page, el valencià Ximo Puig, l’aragonès Javier Lambán i l’asturià Javier Fernández. Només la balear Francina Armengol, malgrat el parèntesi en què va apostar per Patxi López, es va mantenir fidel a Pedro Sánchez. Però la candidatura de Sánchez va guanyar les primàries, amb més o menys marge, a tots aquests territoris excepte Andalusia, on Díaz va mantenir alt el seu estendard.
I cada president adopta ara la seva pròpia línia de defensa. Així, l’andalusa Díaz i el valencià Puig van reaccionar sense perdre temps i van precipitar els seus propis processos de primàries, mentre l’aragonès Lambán i el castellanomanxec Page van preferir la cautela i ni tan sols han convocat, encara, els seus respectius congressos.
Díaz, segura de tenir el PSOE andalús “molt cohesionat” –malgrat la bufetada que ella mateixa admet haver rebut a les primàries–, va presentar la seva candidatura per revalidar el càrrec just després de concloure el congrés federal del PSOE el passat 18 de juny. No va voler donar ni un respir perquè els seus enemics no poguessin organitzar una candidatura alternativa. José Antonio Pérez Tapias, que va donar suport a Sánchez, va admetre haver estat “encoratjat” per presentar batalla a Díaz, però va descartar presentar candidatura tot criticant que el procés no tenia garanties. Tapias va denunciar que el calendari es va establir a correcuita només per aconseguir l’“aclamació” de Díaz i impedir que es presentessin altres candidats. Díaz, doncs, revalidarà el càrrec sense alternatives.
També el valencià Ximo Puig, molt irritat amb la intenció de Sánchez de “moure-li la cadira” al PSPV, no va perdre ni un minut a convocar les primàries per intentar revalidar el càrrec. Però l’alcalde de Burjassot, Rafael García, “impulsat per Ferraz”, es presentarà a la pugna del 16 de juliol. Pels fidels a Puig, es tracta d’una batalla personal encoratjada pel nou secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, que és, a més ,el líder provincial dels socialistes valencians. Malgrat
“Hi haurà candidatures alternatives a quasi tots els territoris; l’onada continuarà”, avisen els fidels a Sánchez
que Sánchez va arrasar en aquesta federació –gràcies, en bona mesura, a Ábalos–, Puig va reagrupar les seves tropes. “De fàcil no ho és res, però en Ximo està ara molt millor que fa una setmana”, diuen els seus fidels, després que notables suports de Sánchez en aquesta federació hagin fet pinya de nou amb Puig. Però Ábalos, pensen, té molt en joc en la seva aposta per desbancar Puig. “Si un general guanya una batalla, no vol perdre la medalla a la següent”, alerten. La partida, per tant, es presenta molt renyida.
L’asturià Javier Fernández, en canvi, és considera del tot incompatible amb Sánchez i ja va renunciar a presentar-se a la reelecció. L’encara poderós sindicat miner Soma –tot i que per a alguns ja no és ni l’ombra del que va ser– va apostar per Sánchez, amb Adriana Lastra, i el nom que sona per presentar-se al lideratge de la federació asturiana al setembre és el de l’alcalde de Laviana, Adrián Barbón.
L’extremeny Vara va refer la relació amb Sánchez i ar presideix el consell de política federal del PSOE. Però dissabte va presentar la seva candidatura i en les primàries del 16 de juliol haurà de lluitar per revalidar el càrrec amb dues candidatures alternatives: les d’Eva María Pérez i Enrique Pérez.
Lambán i García-Page esperen: ni han convocat les primàries ni han confirmat que es presentaran a la reelecció. Hi ha qui pensa que estan esperant a veure la sort que corre Ximo Puig: “El que passi a València marcarà la pauta del que facin a Aragó i Castella-la Manxa”. En aquestes dues federacions neguen qualsevol vinculació. “Lambán està sospesant la seva decisió; vol parlar amb tots abans de fer-la pública”, diuen al seu equip. Ara per ara, asseguren, només Susana Sumelzo –fidel a Sánchez i de nou en l’executiva de Ferraz– es va pronunciar i no va descartar presentar-se com a alternativa. Però a l’Aragó Sánchez només va guanyar per 140 vots, per la qual cosa tota aposta contra Lambán pot tenir molt de risc. Si opta per fer un pas endavant, al seu equip donen per fet que Lambán no tindrà problemes en guanyar, encara que molts admeten que “els temps han canviat i ja res no sembla segur”.
En una situació similar es troba García-Page a Castella-la Manxa. “Està reflexionant”. No hi ha notícies que s’estigui muntant una candidatura alternativa en contra seu, i pensen que guanyarà sense problemes si es presenta per revalidar el càrrec. El líder provincial d’Albacete, Manuel González Ramos, va apostar per Sánchez i es va incorporar a la seva executiva a Ferraz –igual que l’alcaldessa de Toledo, Milagros Tolón–, però ell mateix ha descartat presentar batalla contra García-Page.