Schulz crida a la “justícia social” per guanyar terreny a Merkel
El líder de l’SPD intenta capgirar els pronòstics a tres mesos dels comicis
Martin Schulz va aprofitar ahir el congrés extraordinari de l’SPD a Dortmund per rellançar el seu duel amb la cancellera Merkel. El líder socialdemòcrata hissarà la bandera de la “justícia social” de cara a les eleccions del 24 de setembre.
Quan a començaments d’any el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) va decidir confiar a Martin Schulz, l’expresident del Parlament Europeu acabat d’arribar de Brussel·les amb una aurèola de salvador, el repte de disputar la cancelleria a Angela Merkel en les pròximes eleccions del setembre, els socialdemòcrates van viure un moment de gràcia. L’anomenat efecte Schulz, és a dir, la pujada del partit en els sondejos, va planar sobre la política alemanya durant diverses setmanes, en què l’SPD va arribar gairebé a empatar –amb percentatges cada un entorn del 31-33%– en la cursa contra el bloc format per la democristiana CDU de Merkel i els seus socis socialcristians bavaresos de la CSU.
L’eufòria era gran, i els socialdemòcrates es van fer il·lusions. Però ara que falten tres mesos per a les eleccions generals, que se celebraran el 24 de setembre, l’atmosfera és molt diferent. Ahir a Dortmund –a l’oest del país–, on l’SPD oficiava un congrés extraordinari sobre el programa electoral, Martin Schulz va fer sonar l’alarma davant una situació que se’ls està posant difícil des que tres comicis regionals entre el març i el maig van malmetre l’alegria inicial. La CDU va derrotar l’SPD en aquestes tres cites: Saarland, Schleswig-Holstein i Rin del Nord-Westfàlia, amb l’agreujant que en els dos últims governaven coalicions liderades per l’SPD. En el cas renà, el resultat va ser especialment feridor pel fet de tractarse d’un tradicional feu socialdemòcrata i el land natal de Martin Schulz.
L’efecte Schulz s’ha anat desinflant, i les enquestes van donant fe del retrocés. Durant aquestes setmanes, la cancellera no només torna a avançar àmpliament el seu rival –l’enquesta publicada abans-d’ahir per l’institut demoscòpic Emnid donava a la CDU/ CSU el 39% de vots i a l’SPD el 24%, és a dir, 15 punts d’avantatge–, sinó que un altre sondeig recent va donar un resultat encara més preocupant per als socialdemòcrates. Segons l’enquesta de l’institut Allensbach difós el dia 20, Merkel podria fins i tot permetre’s no repetir coalició amb l’SPD –des de finals del 2013 governen democristians i socialdemòcrates en Grosse Koalition–, i recuperar la seva aliança de govern amb els liberalcentristes de l’FDP, amb qui sumaria majoria (CDU/CSU amb el 40%, i FDP amb el 10,5%).
A començaments d’any, Angela Merkel encara es ressentia del fort rebuig d’una part de la societat germànica contra la seva política d’obertura als refugiats. Però la reducció en el flux d’arribades gràcies al pacte UE-Turquia, juntament amb les repatriacions dels que veuen com la seva sol·licitud d’asil és rebutjada, han rebaixat la tensió que envoltava la cancellera. Ara, la líder democristiana –que fa 12 anys que governa i aspira a un quart mandat– gaudeix davant l’opinió pública alemanya d’una imatge d’estabilitat interna, reforçada per la seva reputació internacional de gran personatge en recents cimeres europees, de l’OTAN i del G-7; i ben aviat del G-20, programada aquesta última per als dies 7 i 8 de juliol a Hamburg.
“Aquesta és la meva predicció davant vostre: el perill més important és l’arrogància del poder, la gent la nota”, va dir Martin Schulz atacant el partit de Merkel ahir al congrés de Dortmund, en un dis-
Falten tres mesos per a les eleccions, i els sondejos donen 15 punts més a Merkel que als socialdemòcrates
curs de 80 minuts davant 635 delegats i uns 5.000 assistents. Schulz va aprofundir en el programa electoral, articulat entorn de la justícia social, les inversions i una Europa més forta; el lema del congrés era Justícia, futur, Europa .Va prometre millorar la gratuïtat de l’escolarització, reduir impostos a les rendes mitjanes i baixes, invertir en infraestructures i fomentar la unitat europea. “He lluitat per aquestes idees durant tota la meva vida –va dir Schulz, de 61 anys–. Val la pena sortir al carrer per aquestes idees i assegurar-se que el pròxim Govern sigui socialdemòcrata i les faci realitat”. El van aplaudir d’allò més durant 10 minuts.
També va parlar l’excanceller Gerhard Schröder, l’últim socialdemòcrata que ha governat Alemanya, i que el 2005 va perdre les eleccions davant Angela Merkel per un estretíssim marge. Schröder, de 73 anys, va recordar que en aquella campanya l’SPD va protagonitzar en les últimes setmanes una espectacular escalada de 20 punts en les enquestes, i va aconseguir en les eleccions el 34,2% de vots, només un punt menys que la CDU/CSU, que va tenir el 35,2%. “No hi ha res decidit encara; si mobilitzem totes les nostres forces en les properes setmanes, podem aconseguir que l’SPD sigui el partit més votat”, va assegurar Schröder, una figura que desperta sentiments enfrontats en l’SPD .
Per una banda, hi ha orgull perquè qui va ser canceller del 1998 al 2005 es va oposar a la guerra de l’Iraq promoguda el 2003 pel llavors president dels Estats Units, George W. Bush. Però també hi ha ressentiment cap a la seva persona per l’impacte que les seves reformes socioeconòmiques van tenir en les classes treballadores, encara que aquelles reformes hagin conduït, segons el parer de la majoria d’economistes, a l’actual pròspera economia alemanya. De fet, els socialdemòcrates consideren que Merkel governa beneficiant-se de les reformes impulsades per Schröder. Ahir Schulz la va acusar també de ser poc assertiva davant l’actitud de Donald Trump, i va criticar que Alemanya incrementi la seva despesa en defensa.
Segons Schröder, un terç dels electors decideix el seu vot el mateix dia de les eleccions o pocs dies abans. I segons els analistes, per tenir una mínima opció de guanyar a les urnes el 24 de setembre, l’SPD necessita mobilitzar els seus votants tradicionals que, decebuts, han caigut en l’abstenció, o han passat a altres partits. En tres mesos, amb les vacances d’estiu pel mig, els caldrà esforçar-se de valent.