Itàlia destina fins a 17.000 milions a dos bancs en fallida
La intervenció garanteix el 100% dels dipòsits i una liquidació ordenada
El Govern italià s’ha vist obligat a efectuar una intervenció massiva, que pot arribar a 17.000 milions d’euros, per liquidar de manera ordenada la Banca Popular de Vicenza i Veneto Banca, totes dues declarades insolvents per les autoritats europees, i garantir així plenament els diners dels comptes corrents, els dipòsits i les obligacions de menys risc. Intesa Sanpaolo, el banc italià més gran, absorbirà les dues entitats liquidades, tot i que només les seves parts “sanes” i gràcies a la generosa ajuda de l’Estat.
Va ser un cap de setmana frenètic de reunions, trucades i càlculs al palau Chigi, la seu de l’Executiu italià. Calia prendre una decisió abans de l’obertura dels mercats avui i de les oficines dels bancs afectats. El consell de ministres extraordinari va haver d’endarrerir-se més de 24 hores.
Com sol succeir en aquests casos, el primer ministre, Paolo Gentiloni, i el titular d’Economia, Pier Carlo Padoan, van provar de desdramatitzar una situació greu mentre marejaven una mica la premsa amb les xifres. El cap del Govern va posar èmfasi en què l’objectiu principal ha estat la defensa dels clients i estalviadors, així com l’economia de la regió del nord del Vèneto, una de les més dinàmiques del país gràcies a la seva extensa xarxa de petites i mitjanes empreses. “De l’eficiència del nostre sistema bancari depèn també la possibilitat d’animar i de no obstaculitzar el procés de recuperació econòmica gradual que finalment hem iniciat”, va comentar un voluntariós Gentiloni. No va parlar de les pèrdues gairebé totals per als accionistes i els tenidors d’obligacions subordinades.
L’Estat posarà immediatament a disposició d’Intesa Sanpaolo gairebé 4.800 milions d’euros “com a avançament de caixa” per cobrir tots els passos necessaris “per al reforçament del capital”, segons va concretar Padoan. Això podria incloure fons per finançar els inevitables acomiadaments de personal. El ministre no va voler entrar en aquest terreny, però s’especula sobre 600 oficines que podrien tancar com a conseqüència de l’operació anunciada ahir i de la consolidació de l’estructura d’Intesa Sanpaolo després de l’absorció. Una nova injecció de diners públics, per valor de 400 milions d’euros, es dedicarà a garanties i a “afrontar riscos”. Quan semblava que el volum financer estava delimitat, Padoan va afegir una altra xifra gegantina: 12.000 milions d’euros. Es tracta de les garanties màximes addicionals que es compromet a oferir l’Estat en tot el procés.
El ministre d’Economia va insistir que bona part dels diners aportats per l’Estat podran recuperar-se –o almenys aquest és el desig–. Mentre que Intesa Sanpaolo es quedarà amb l’anomenat “banc bo” (els actius sans), l’Estat s’empassarà el “banc dolent” (els crèdits morosos de difícil o impossible cobrament). L’esperança és que part d’aquests crèdits sí que s’acabin cobrant i les arques públiques aconsegueixin rescabalar-se’n. Segons Padoan, les injeccions immediates del Tresor no es comptabilitzaran com a dèficit, atès que formen part de partides ja previstes el desembre passat quan es va rescatar el Monte dei Paschi di Siena (MPS), una operació molt diferent, equivalent a una nacionalització temporal. El ministre va rebutjar les crítiques dels qui lamenten que hi hagi hagut una intervenció massa tardana i costosa. Padoan va subratllar que no hi havia alternativa i que una altra via hagués significat una “liquidació desordenada” d’efectes desastrosos.
Roma prioritza la tutela dels dipositants, a qui es garanteix el 100% dels seus diners