L’ANC anima a dir ‘dependentista’ i no ‘unionista’
L’entitat aconsella suavitzar el llenguatge per no perdre suports
Així com els uns troben molest que se’ls anomeni separatistes, els altres troben pejoratiu l’ús de la paraula unionista. Els polítics no empren determinats mots gratuïtament, i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no és aliena a aquest ús intencionat del llenguatge. Així doncs, la sectorial de psicologia de l’entitat sobiranista ha elaborat un informe en què recomana evitar certs termes que podrien resultar despectius i substituir-los per altres amb una valoració més neutral. I tot per provar de captar el vot a favor de la independència en plena campanya referendària, convèncer els indecisos i evitar la desafecció.
El document, datat al març i lliurat a les assemblees territorials les darreres setmanes, assegura que cal rebutjar del discurs de l’ANC –i per extensió, del missatge independentista– mots com unionista per referir-se a algú contrari a l’autodeterminació. Es proposa parlar de dependentistes i immobilistes. També recomana no usar trencar, sinó emancipar-se o, fins i tot, “fer-nos grans/adults/responsables”. Com a model, l’equip de psicòlegs construeix la frase: “Ens unim per l’emancipació del poble català”.
En l’informe també es recomana rebutjar el terme desobediència ,i s’afirma: “Tindrem present que espanta”. De tota manera, la sectorial de l’Assemblea aposta per fer-lo servir sempre amb l’afegit pacífica o no violenta. O emprar una fórmula en positiu, com “obeir el mandat dels ciutadans de Catalunya”, tal com han fet en innumerables ocasions els representants dels partits i entitats sobiranistes. També s’apel·la a rebutjar la paraula separació, tot i que els psicòlegs de l’ANC reconeixen com a vàlid amistós.
En un altre ordre, l’informe assegura que “hi ha paraules connotades que cal dissociar” del discurs de l’ANC, com ara deriva, trencament, desmembrament, enfrontament, odi, fronteres, secessió, separació o separatisme, robatori, desafiament, traïció o imposició. De totes maneres, la sectorial no descarta l’ús d’aquests termes si és per “criticar l’altre bàndol per fer-les servir o apropiar-se’n indegudament”.
El text de l’ANC afirma: “Altres paraules les hem de fer servir nosaltres”: convivència, respecte, dret a decidir, dret d’autodeterminació, tolerància, plurilingüisme, alliberament, democràcia, unió. També s’assenyala que hi ha alguns conceptes, pocs, que “cal fer servir amb precaució”, segons es dirigeixi el missatge “a uns i altres”: independència, Catalunya, Espanya, unitat, Estat, solidaritat, república.
Pel que fa a altres aspectes del llenguatge, la sectorial creu que el temps verbal “és un element determinant
divorci per comunicar la seguretat de l’emissor” i, per tant, insta a emprar sempre el futur, mai el condicional: “Quan serem lliures”, i no pas “Si fóssim lliures”. També proposa l’ús del nosaltres, pel seu sentit inclusiu.
Tot aquest llenguatge i el seu missatge estaria orientat, segons s’expressa en l’informe, a tots aquells ciutadans “que no tenen una opció personal definida” –indecisos–; als partidaris del no a la independència “potencialment persuasibles, potser cap a l’abstenció”; als “tendents a l’abstenció”; i als partidaris del sí “susceptibles d’acovardir-se o d’experimentar desànim (...) si la pressió psicològica i l’amenaça s’incrementessin molt”.
Les sectorials proposen “anar tots alhora a treure diners al banc” en cas que es veti el referèndum
Aquest document és, de fet, un annex a l’informe del setè consell d’assemblees sectorials de l’ANC celebrat el 18 de març d’enguany. A aquesta trobada hi van assistir les sectorials d’administració pública, capacitats diverses, dones, economia social, economistes, empresaris, informàtics, intel·ligència, jubilats, juristes, LGBTI, meteoròlegs, pagesos, recerca i treballadors. I va participar-hi el president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que en el discurs inicial va reconèixer: “Ens cal comunicar bé tota aquesta informació que generem, que tenim, i això comporta simplificar el missatge per ser comunicat, que pot comportar fins i tot haver d’amputar un missatge per tal que arribi i sigui sòlid, coherent, potent”.
En aquest darrer document conjunt de les sectorials de l’ANC, a banda de suggerir un missatge per transmetre al carrer amb tota una sèrie d’argumentacions a favor de la independència, s’apunta la possibilitat d’“anar tots al mateix moment a treure diners al banc” en cas que l’Estat impedeixi la celebració del referèndum. A més, s’aposta per “una mobilització que, de manera espontània, sorgeixi el dia en què el Parlament aprovi la llei de transitorietat jurídica i convoqui el referèndum”. Per això, proposa “una reacció exultant de tota la població i en tot el territori (petards, campanes, botzines dels cotxes, xiulets...)”.