El festival Cruïlla arrenca avui amb més poder musical
Ani DiFranco, cantant, presenta ‘Binary’
EL NOU DISC “Binary’ parla del fet que no existim tot sols; tot és una relació, res una singularitat”
TRES PRESIDENTS
“Obama s’ha passat la vida servint; no veig gaires diferències entre Trump i Bush”
LA VIDA A LES CANÇONS
“La idea que alguna cosa és massa personal per a un escenari em semblava covardia”
Es una icona de la música independent i, sens dubte, del feminisme. I, amb noms com els de Jamiroquai o Pet Shop Boys, serà una de les estrelles del festival Cruïlla que comença el pròxim 7 de juliol. És la cantautora nord-americana Ani DiFranco (Buffalo, 1970), una creadora amb les idees molt clares des de molt aviat: va marxar de casa als 15 anys i va fundar el seu segell musical, Rigtheous Babe, amb només 18, per no publicar els seus temes a cap gran segell. Aviat va aconseguir una enorme base fidel de fans amb la seva guitarra i les seves inacabables gires de fins a 200 actuacions l’any. Actuacions amb uns temes amb lletres poderoses i directes que han creat un univers propi on s’integren indissolublement la seva vida personal –incloent-hi amors, desamors i declaracions de bisexualitat com In
or out– i les seves idees, especialment la seva lluita per la igualtat de gènere, però també contra la guerra, la pobresa o el racisme. Ara acaba de publicar Binary, el seu vintè àlbum d’estudi, que inclou una cançó dedicada a Barack Obama.
Què interpretarà amb la seva banda al festival Cruïlla?
No he estat a Barcelona des de fa molt temps i estic molt contenta de tornar. Chastity Brown, que és una cantant meravellosa, estarà cantant amb mi. Hi haurà temes de l’últim disc, Binary, però també cançons antigues. Qui sap què m’inspirarà el lloc aquell dia. No tinc hits, no tinc èxits de ràdio, només tinc moltíssimes cançons, centenars. Quan actuo la gent demana cançons molt diferents, algunes que no he cantat en anys, perquè connecten de moltes maneres amb molts tipus diferents de les meves cançons... Així que intento recuperar tota mena de discos, d’èpoques, per fer el concert més interessant.
A Binary alguns veuen un canvi en la seva obra. Ho ha estat ?
Tots els meus discos tracten de molts temes i poesia, feminisme i amor sempre estan implicats. Però potser la gent escolta aquest disc d’una altra manera perquè hi ha hagut un gran equip convidat que ha ajudat molt a traduir les meves paraules i les meves cançons d’una manera que no sempre aconsegueixo tota sola. Gent com el saxofonista Maceo Parker, amb qui havia anat de gira, Justin Vernon, de Bon Iver, que canta un cor de veus en una cançó, o la que va ser baixista de Bowie, Gail Ann Dorsey.
Les lletres són seves. I són combatives. A Play God batalla pel dret de les dones a decidir sobre el seu cos. La situació encara és de discriminació? Sí, però la manera com ho veig és que no es tracta tant de la discriminació de les dones com del que impedeix la pau a la Terra. El patriarcat és el desequilibri que origina totes aquestes malalties contemporànies. Fereix els homes tant com les dones. Necessitem corregir junts el desequilibri, que porta agitació, confusió. Amb el desequilibri
del patriarcat global no es pot aconseguir pau. Necessites tenir els dos gèneres en equilibri. La llibertat reproductiva per a les dones és la clau que obre la porta, perquè sense ella no són lliures. És el primer pas important cap a la pau.
De confusió, després de l’elecció de Donald Trump, no en falta.
Als Estats Units no en falta. Estan fotuts. Estem rebent la nostra lliçó de feixisme i molta gent amb prou feines comença a despertar-se. I el feixisme és un bon exemple de patriarcat fora de control. El pare fort i dictatorial. Hi ha un gran moviment de resistència aquí que em dona esperança. L’avantguarda d’aquesta
resistència és el feminisme. I veient la resistència pots veure a què s’està resistint. Fa por veure quantes coses del nostre sistema, de les nostres lleis, de les nostres tradicions de govern, estan sent de sobte qüestionades o ignorades. És una mena de situació d’emergència, i per descomptat els EUA no estan sols. Al voltant del món veus un creixent tribalisme, xenofòbia, moviments nacionalistes. Hem de resistir junts globalment.
Per què creu que va ser elegit Trump?
Han estat moltes coses. Un detall important és que Hillary Clinton va tenir més de dos milions de vots més. Tenim un sistema estrany d’elegir el president que significa que qui té milions més de vots pot ser declarat perdedor. Després, el pirateig de Rússia. I les estratègies dels republicans durant anys per treure gent de les llistes electorals, milers i milers de negres i demòcrates. Tot i així Hillary va guanyar... però no va ser elegida.
Ha dedicat una cançó a Obama. Per què?
És un home intel·ligent i bo que va intentar portar el país a un lloc millor. Que fos negre és molt important aquí que hi ha una societat profundament racista. Ha estat un moment bonic. Va portar novament respecte i honor. Per a mi les diferències entre George W. Bush i Donald Trump no són gaires. Obama s’ha passat la vida servint i donant el millor. I la cançó Deferred gratification és una oda a la gent que dedica les seves vides a servir els altres, des d’una mare a activistes o algú que prova de fer-ho des de dins del sistema com Obama.
Sempre ha estat molt oberta a l’hora de portar els temes importants de la seva vida a les seves cançons. Es tractava de fer el tema personal polític? Vaig començar molt aviat. La idea que alguna cosa és massa personal per parlar-ne des d’un escenari em semblava covardia. Tot és universal. La meva experiència: hi ha gent que t’ataca i critica per dir el que no se suposa que has de dir, però el més important és que tindràs molta gent sortint del no-res dient-te, ‘oh, Déu meu, gràcies per dir això, jo també, jo també’. Això em va empènyer encara més. Veia que era important per a la gent escoltar els seus propis pensaments i sentiments en una cultura que sentien aliena. És molt
important per a qualsevol ésser humà veure’s al món. És com sabem que existim. Mirant fora de nosaltres i veient els nostres reflexos. Binary té molt a veure amb la idea que no podem existir tot sols. Només existim en relació amb els altres. Ens ha d’afirmar el que ens envolta per ser nosaltres mateixos.
Aquest és el sentit de l’àlbum?
Sí, que tot és una relació entre dues coses. Fins i tot tenim dues parts al cervell, que estan en diàleg continu i tenen diferents personalitats i maneres de conèixer. I aquest diàleg et crea a tu. Tot és una relació, res una singularitat. Per exemple, és una percepció masculina observar una jerarquia d’individus en competició. I és veritat i útil i part del nostre èxit com a espècie. Però igualment és veritat des d’una perspectiva femenina que el món és una xarxa de relacions, i la naturalesa femenina és prioritzar les relacions. Tots dos han d’asseure’s a la taula quan es dissenya la societat per interaccionar i crear equilibri.
Com ha evolucionat la seva música des que va començar a Manhattan fa més de vint anys? El que crec és que estaré menys sola a mesura que avanço. He estat coneguda com a noia indie, pionera, que no necessita companyia de discos, que no necessita ningú, que pot fer-ho tot sola. Ho he fet molt tot sola. D’una banda, això ha inspirat la gent; d’una altra banda, ha estat desafortunat perquè no hi ha res com tenir amics, comunitat, ajuda.
Binary sona tan bé perquè he tingut ajuda de gent increïble. Crec que no tornaré a intentar fer-ho tot. Ho vaig fer per necessitat quan era jove i no tenia ningú, però ara tinc amics, comunitat, i no vull estar tota sola un altre cop.