Gerard López
TÈCNIC DEL BARÇA B
El Barça B va culminar ahir el seu retorn a Segona Divisió A després d’eliminar el Racing de Santander a la darrera eliminatòria de playoffs. Se li va encarregar a Gerard López (38) que pugés el filial i ho ha complert amb escreix.
Dos anys i 25 dies ha durat la condemna de Segona B. Ni un dia més. Dues temporades ha trigat el Barça B a tornar a la divisió de plata. Al seu dia, el descens del 2015 va alterar els plans del club per a la progressió dels jugadors de la Masia i ahir, en presència del president Bartomeu, va tornar a situar el filial a Segona, l’espai perfecte per formar jugadors. L’equip de Gerard López, campió del seu grup amb 82 punts, va envair l’objectiu igual que el públic va saltar a la gespa del Miniestadi amb l’eufòria del retorn. El 0-0 poc lúcid –una mostra de maduresa– no li treu gens ni mica de brillantor a la gesta.
El porter José Aurelio Suárez, el capità Sergi Palencia i Gerard Gumbau, que van ser presents el dia del descens en aquest mateix escenari contra el Leganés, van poder rescabalar-se tornant el filial al seu lloc. El Barça B serà el segon filial a Segona juntament amb el Sevilla Atlètic, perquè l’Albacete li va treure la plaça al Mestalla.
Als canvis de ritme i la visió de Carles Aleñá –el millor ahir–, a la competitivitat i a la capacitat de reacció de Palencia, a la velocitat incisiva de Marc Cucurella, a la seguretat i les anticipacions de Marlon i també a la lluita i l’olfacte de Marc Cardona els havia quedat petita la Segona B. Sens dubte els anirà molt bé el salt a tots ells per trobar l’hàbitat ideal competint a un pas de Primera, en una categoria on podran continuar creixent.
També va ser un gest de complicitat que Gerard convoqués els juvenils Oriol Busquets i Abel Ruiz –que va sortir a la segona part–, dos dels jugadors amb més futur del planter i als quals també els va de primera el nou panorama.
Després de l’1-4, la tornada era un tràmit però calia certificar. I el Barça no va concedir ni una escletxa a la sorpresa. S’esperava una sortida en bloc del Racing d’acord amb els càntics i l’ambient optimista dels 750 aficionats que van viatjar des de Santander per intentar la proesa. Però ni així. L’equip d’Ángel Viadero ni va pressionar, ni va intimidar ni va ser capaç de ficar la por al cos d’un Barcelona molt seriós, sabedor de quin tipus de partit li interessava. El filial va controlar la possessió de la pilota i va administrar els temps del partit. Res a veure amb els nervis del Cartagena. Per si de cas, Suárez va ser providencial amb un peu salvador a un tret a boca de canó d’Ermot que hauria donat una mica d’emoció a la segona meitat.
És el sisè ascens a la divisió de plata que aconsegueix el filial blaugrana. Abans que Gerard López el van aconseguir Aloy (1974), Torres (1982), Quique Costas (1991), Josep Maria Gonzalvo (1998) i Luis Enrique (2010). En aquell últim equip que va pujar al Narcís Sala hi jugaven Muniesa, Sergi Gómez, Oriol Romeu, Nolito, Jonathan Soriano i Thiago i Sergi Roberto, que van entrar a la segona part. Un bon exemple del que pot significar la nova vida del filial.
CLAU PER A LA FORMACIÓ La divisió de plata és l’hàbitat idoni per a la progressió d’Aleñá, Palència, Cucurella i Marlon