Galons de veterà
L’italià torna a guanyar al cap d’un any i una caiguda deixa sense liderat Viñales
Valentino Rossi imparteix una lliçó magistral per imposar-se per vuitena vegada en la màxima categoria a Assen, un dels seus circuits preferits, en una cursa trepidant que col·loca líder de la classificació general, per primera vegada en la seva vida, el seu compatriota Andrea Dovizioso.
Gallina vecchia fai buon brodo. Amb aquest lema va celebrar Valentino Rossi la conquesta del seu últim Mundial. Han passat vuit anys i el Dottore és força més vell (38 anys), però encara l’impulsa la passió per la victòria. Ahir va impartir una lliçó magistral per imposar-se per vuitena vegada en la màxima categoria a Assen, un dels seus circuits preferits, en una cursa trepidant que deixa nombroses seqüeles. En primer lloc, un nou canvi de líder. Viñales va caure per segona vegada aquesta temporada i Dovizioso ha passat a encapçalar la general per primera vegada a la seva vida. És una classificació amb els quatre primers pilots en 11 punts.
Feia un any i vint dies, des del GP de Catalunya de la campanya passada, que Rossi no aconseguia pujar al primer esglaó del podi. La seva eufòria al final de la prova estava plenament justificada, perquè, a més, va ser una cursa farcida d’incidències i cops de teatre en la qual va travessar la meta amb només 63 mil·lèsimes sobre el sorprenent Petrucci. Márquez, tercer, va avantatjar en 42 mil·lèsimes Crutchlow després de diversos avançaments entre tots dos en una darrera volta de frenopàtic. Sortir d’una peça d’Assen va ser una benedicció per al de Cervera. “Sabíem que en aquesta pista patiríem”, va reconèixer, i va donar per bo el cap de setmana: “Abans de la cursa hauria firmat sortir d’aquí a 11 punts del líder”.
L’eliminació de Viñales obre un món d’oportunitats per a la resta dels aspirants al títol. El de Roses va arribar líder a Holanda, però va protagonitzar una classificació decebedora i una sortida encara pitjor a la cursa. Tot i que va saber rectificar i va avançar fins a la cinquena posició després de 10 girs, l’adherència li va jugar una mala passada i va besar l’asfalt quan executava el canvi de direcció a la xicana. “Inexplicable”, va dir. “He intentat preparar bé l’acceleració i m’ha fet un moviment estrany, no sé si ha estat aquest xassís, que no permet ser tan agressiu”. Tot i això, Viñales va tenir prou sort i en va sortir il·lès perquè va quedar a terra en la trajectòria de Dovizioso i l’italià va tenir la perícia d’esquivar-lo.
Amb més d’un segon d’avantatge, i amb ritme per escapar-se encara més, quan faltaven vuit voltes Rossi tenia la cursa guanyada. Zarco, Márquez i Petrucci s’havien de disputar les restes del tiberi de l’italià. Però sobtadament va onejar la bandera blanca anunciant pluja i autoritzant el canvi de moto. Uns trams eren molls; uns altres, no tant. En qualsevol cas, els nervis es van apoderar de tothom i el pilotatge requeria una delicadesa extrema.
La humitat va causar efectes diversos entre els pilots: Rossi i Márquez van optar per la prudència, afluixar una mica i esperar esdeveniments; Zarco va canviar de muntura esperant un diluvi; per a Petrucci, Dovizioso i Crutchlow semblava que en lloc d’aigua estigués caient gasolina, perquè es van desencadenar sobre l’asfalt humit. I així, mirant el cel fins al final. Un final d’infart amb els duels Rossi-Petrucci i Márquez-Crutchlow, amb Dovizioso renunciant a la batalla per assegurar la cinquena posició i el liderat.
Feia quatre curses que el Dottore no pujava al podi i 19 que no guanyava. “És increïble, no recordo un campionat tan obert com aquest. Potser quan vaig lluitar amb Stoner i Lorenzo, que érem dues Yamaha i una Ducati, però és que ara hi ha una Ducati, dues Yamaha i una Honda”. Moltes batalles, i encara en queden.
En Moto2 Morbidelli va arrabassar el triomf a Lüthi sobre la línia després d’una cursa molt disputada. Canet va aconseguir la segona victòria del curs en Moto3 i, tot i que només va poder ser novè a Assen, puja al segon lloc d’un campionat liderat per Joan Mir.
TEMPORADA TREPIDANT Només 11 punts separen els quatre primers classificats de MotoGP, una igualtat inusual