Obertura o hermetisme
L’últim número del ‘Vanguardia Dossier’ jutja si la globalització és la responsable de la desigualtat al món
La globalització que coneixem avui dia la van inventar Ronald Reagan i Margaret Thatcher, els Estats Units i el Regne Unit, com a antibiòtic per a la crisi econòmica dels anys setanta. La recepta anglosaxona no era nova: l’home ha avançat a la recerca del comerç internacional a mesura que els mitjans de transport ho han permès. Però en un moment de crisi global, la victòria dels que pensen que l’obertura al món és la causa de fenòmens com les desigualtats a Occident, la pèrdua de sobirania de les classes mitjanes o l’evaporació de llocs de treball tradicionals obliga a posar en dubte a la globalització i a repensar el paper que ha de jugar al segle XXI.
Aquesta és la missió que intenta dur a terme l’últim número del Vanguardia Dossier, que, sota el títol Juicio a la globalización, analitza de la mà de tretze especialistes el paper de la integració de mercats en fenòmens com la presidència de Donald Trump, el Brexit o la crisi d’identitat de la Unió Europea.
El professor de Georgetown Theodore O. Moran realitza un estudi exhaustiu dels beneficis i costos de la globalització, tant al primer món com en països en vies de desenvolupament, i arriba a la conclusió que no perjudica els Estats Units, malgrat el discurs America first de Trump. “Quan les multinacionals dels Estats Units creixen a l’exterior, ho fan simultàniament als EUA”, assegura. Esteban Ortiz-Ospina, de la Universitat d’Oxford, també sosté que la mundialització sí que és un motor de desenvolupament econòmic, perquè ha posat les condicions perquè les persones que vivien en la pobresa extrema hagin disminuït en més de mil milions entre el 1990 i el 2013.
Els desafiaments que representa la mundialització no són només en clau econòmica, recorda el Dossier, sinó també mediambientals –augment del CO2 i canvi climàtic, amb conseqüències desastroses per al planeta–; sanitaris –les polítiques estatals ja estan destinades al fracàs–, i culturals –on la Xina i l’Índia cada dia tenen un paper més gran després de la retirada del gegant americà–. També en seguretat, ja que la interconnexió de països redueix les possibilitats que es creïn enfrontaments directes, però permet accions agressives discretes a la zona fronterera anomenada zona grisa, recorda el capità de l’exèrcit dels EUA Johnny W. Sokolosky.
El repte més important que suposa el desenvolupament del món global i els seus efectes és gestionar la fúria que desencadena, segons Pankaj Ghemawat, amb unes xarxes de protecció que s’han esfilagarsat. Daniel Gros la identifica amb una revolta dels perdedors de la globalització. Però, com subratlla el sociòleg Manuel Castells, encara que grans forces financeres com els EUA i el Regne Unit vulguin fer passos enrere, “la globalització financera, industrial i comercial no està sent qüestionada per cap gran país”. Al contrari: la que està sent revertida és la de persones i cultures, a partir de la xenofòbia i el tancament de fronteres.
Els efectes de la globalització han desencadenat una fúria que s’ha de gestionar