L’odissea dels Pares Pelegrins
Els animats restaurants de Delfshaven, en les càlides nits d’aquests inicis de l’estiu, poden fer oblidar que aquest racó d’Holanda va ser un lloc molt ric en història, de vegades dramàtica. Aquest vell port fluvial, que avui forma part del municipi de Rotterdam, va protagonitzar al segle XVII un episodi decisiu per al futur naixement dels Estats Units i està associat també a fets bèl·lics que van sacsejar l’imperi espanyol.
Entre 2.000 i 3.000 nord-americans visiten cada any Delfshaven, en especial la bonica església dels Pares Pelegrins i el seu petit museu. Per al 2020 s’espera una afluència extraordinària des de l’altre costat de l’Atlàntic. S’organitzarà un creuer especial de la Holland America Line per commemorar el 400è aniversari de la sortida de l’Speedwell, el primer vaixell que van utilitzar els Pares Pelegrins –puritans anglesos que s’havien refugiat a Holanda– en el seu llegendari viatge transoceànic que és considerat la gran fita fundacional dels Estats Units. Es tracta d’una epopeia humana que la cultura anglosaxona dominant sempre ha conreat i que oblida que els espanyols ja s’havien instal·lat a Florida i hi havien fundat la ciutat de San Agustín, el 1565.
Per Rudy Ruigendyk, el guia de l’església, el viatge de l’Speedwell planteja paral·lelismes amb els actuals traficants de persones a la Mediterrània. Als puritans els van endossar una embarcació que es va demostrar que no era apta per a la travessia. “Els va passar com avui amb les pasteres dels immigrants –explica Ruigendyk–. Els van enganyar. I tot per diners. Res no canvia al llarg de la història”.
No existeixen proves documentals que els puritans entressin a resar a l’església de Delfshaven, però la lògica indica que sí que ho van fer i que probablement van passar-hi la nit per protegir-se. Era el juliol del 1620. El temple s’havia salvat el segle anterior dels ferotges combats entre tropes espanyoles i holandeses. Delfshaven va canviar de mans tres vegades en poc temps. El 31 de març del 1573, els espanyols van evacuar aquest estratègic port, no sense abans calar foc a tots els edificis, a excepció de l’església, malgrat ser protestant, que després seria rebatejada en honor als Pares Pelegrins.
Segons Ruigendyk, els puritans no fugien tant d’Holanda com dels espanyols. “Les raons principals van ser geopolítiques”, afirma el guia. Tot i que es vivia una treva en la guerra dels Vuitanta Anys, la comunitat puritana anglesa temia que el conflicte es reobrís, com va acabar succeint, i fossin perseguits amb acarnissament per la Inquisició espanyola. No veien cap futur romanent a Europa. Volien escapar.
Després de salpar de Delfshaven, els Pares Pelegrins van fer escala al sud d’Anglaterra, on se’ls havia de sumar un altre vaixell, el Mayflower. Després de diversos retards per reparacions i una primera singladura avortada en ple Atlàntic, l’Speedwell va ser definitivament descartat i tots els expedicionaris (102 persones) es van acomodar al Mayflower, que va trigar dos mesos a arribar a les costes americanes, a la zona que més tard seria l’estat de Massachusetts. Els puritans van patir múltiples peripècies i penalitats. Després del primer hivern, la meitat havia mort. La primera collita al Nou Món és l’origen del Dia d’Acció de Gràcies, la festa familiar per excel·lència del calendari dels Estats Units.
A part del nexe amb els Pares Pelegrins, Delfshaven és coneguda per allotjar la casa, el carrer i l’estàtua de l’almirall Piet Heyn (1577-1629), un heroi nacional del qual encara els nens holandesos canten les gestes a l’escola primària. Heyn sentia poca simpatia pels espanyols. L’havien capturat de jove i esclavitzat durant quatre anys, fins que es va beneficiar d’un intercanvi de presoners. Després va arribar la revenja. El 1623 el van nomenar vicealmirall de la flota de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals. En aquest càrrec va conquerir en dues ocasions la ciutat brasilera de Salvador de Bahia. El 1628, Heyn comandava la flota holandesa que es va enfrontar a la Flota de les Índies (també coneguda com a Flota del Tresor Espanyol o, simplement, La Española) a la badia de Matanzas (Cuba). Els espanyols van patir una humiliant derrota. sota les ordres de Heyn, els holandesos van capturar una desena de vaixells i es van apoderar d’un fabulós botí que està descrit en una placa al carrer, a Delfshaven: 177.000 lliures de plata, 66 lliures d’or, 1.000 perles, 35.575 odres de sucre, perfum i un papagai. “La diferència, llavors, entre un almirall i un pirata era un simple paper oficial que l’autoritzava a robar”, ironitza Ruigendyk. Heyn no va fer presoners. Va deixar que els espanyols, vençuts i espoliats, continuessin la ruta cap a l’Havana. Fins i tot els va subministrar les provisions necessàries. Als derrotats els va sorprendre que l’almirall els parlés en un correcte espanyol, après en els seus anys de captivitat. A la tornada a Holanda, Heyn va ser objecte d’un multitudinari homenatge popular a la ciutat de Leiden.
Els holandesos encara senten animositat cap a Espanya?, li preguntem a Ruigendyk. “No, no en absolut. Hi ha molt més recel cap a Alemanya”, contesta. No és estrany. La Luftwaffe d’Adolf Hitler va arrasar completament Rotterdam el 14 de maig del 1940. Hi va haver 800 morts i 80.000 persones es van quedar sense casa. El 31 de març del 1943, un altre raid, aquesta vegada aliat, a prop de Delfshaven, va causar, per error –a causa de la mala visibilitat i el fort vent–, gairebé 400 víctimes entre la població civil. L’anomenen
el bombardeig oblidat . La ciutat va haver de ser reconstruïda completament després de la contesa, fet que va propiciar l’aparició d’una arquitectura molt moderna i avantguardista.
El guia Ruigendyk, com el seu compatriota Heyn, també va tenir la seva experiència cubana. Va viure diversos anys en la més gran de les Antilles i es va casar amb una dona de l’illa. Home extravertit i loquaç, Ruigendyk parla espanyol amb un inconfusible accent cubà. Assegura que va fer negocis naviliers amb el règim i que va conèixer en persona Fidel Castro. Segons ell, el sistema castrista és una dictadura irreformable i té raó el president Donald Trump pel que fa a collar l’Havana. Delfshaven, com es veu, és un brollador inesgotable d’atractives històries.
A Delfshaven s’honora l’almirall Heyn, que el 1628 va saquejar la flota espanyola a Cuba