Preocupació a la cúpula de Ciutadans per la fuga de càrrecs municipals
Les dues Castelles, Andalusia i València són les comunitats més afectades
Ciutadans comença a pagar la factura de la seva ràpida expansió territorial, de la falta de vocació política d’alguns dels fitxatges d’urgència per a les municipals del 2015, i, en certa manera, del seu canvi cap al liberalisme, amb nombrosos casos de deserció de càrrecs territorials.
Els bons sondejos a Espanya, que auguren per a Albert Rivera una lleugera pujada que consolidaria la formació al Congrés i a Catalunya, on Arrimadas té opcions de ser la segona força per davant del PDECat, contrasten amb els múltiples incendis territorials que la direcció ha de sufocar.
L’última crisi s’ha registrat a València, on quatre diputats autonòmics, liderats per l’exportaveu Alexis Marí, marit de l’eurodiputada de Carolina Punset, enfrontada a Rivera, s’han passat al grup mixt. La didirecció de Cs s’ensuma que estan pensant afegir-se al pacte de govern format pel PSC i Compromís i els exigeix que deixin el partit i lliurin l’acta.
Però és en la política municipal on la sagnia de trànsfugues i desercions és més notable. Al voltant de 150 regidors, dels 1.527 que Ciutadans va obtenir el 2005, han abandonat el partit. Molts d’ells conserven l’acta al Consistori, per la qual cosa han deixat els liberals sense la possibilitat de reemplaçar-los.
Els territoris més afectats per aquesta “epidèmia” són Castella i Lleó i València, amb més d’una trentena de casos cada un, seguits de Castella-la Manxa i Andalusia. En aquesta comunitat, on els sondejos també indiquen una pujada de Cs al parlament autonòmic aprofitant la debilitat de Susana Díaz després de la seva derrota al congrés del PSOE, no és una excepció.
Aquest juny el partit s’ha quedat només amb 18 regidors a les capitals de província i ha perdut la representació en les diputacions de Huelva, Jaén i Cadis.
Concretament, a l’Ajuntament de Jaén, Cs va perdre els tres regidors després que la direcció nacional els expedientés per haver pactat amb el PP un augment dels sous del Consistori.
A Andalusia, com en altres comunitats, moltes de les desercions es deuen a la incapacitat de l’estructura del partit de gestionar els conflictes interns. També hi influeix la decisió presa pel congrés de Ciutadans de no entrar en els governs municipals, fet que ha portat alguns dels seus alcaldes, temptats pel càrrec, a deixar la disciplina taronja per incorporar-se a governs d’un altre color.
Tot i això, hi ha més causes, segons diverses fonts de Cs consultades. Una va ser la “gestió de personal” en la formació d’urgència de les candidatures municipals. En aquells territoris, on Cs amb prou feines tenia presència, certes persones que van engrossir les candidatures a penes tenien vocació política i pòsit ideològic, mentre que d’altres tenien antecedents de controvertides experiències en altres partits com UPyD. Una combinació de perfils que, dos anys després, ha resultat explosiva.
Així mateix, el gir liberal aprovat per l’assemblea general de Cs i el pacte amb Rajoy ha generat internament la sensació interna que el partit s’escora massa a la dreta. Aquest ha estat un dels retrets de Punset a Rivera i de les causes de la rebel·lió dels quatre diputats. A Cs algunes veus parlen de la possibilitat que sorgeixi un nou partit que es nodreixi del sector socialdemòcrata. Recentment, Gorka Mainero, abans a UPyD i que en aquests moments impulsa la Plataforma Ahora, va deixar entreveure a Twitter futurs moviments: “La meva solidaritat amb tots els progressistes que avui se senten orfes. Farem una cosa gran...”. I aquesta setmana, Antonio Robles, un dels dirigents impulsors de Cs, presentarà a Madrid un nou partit, Centre Esquerra d’Espanya (CINC), que aspira també a ocupar aquest espai.
Maneiro i Robles ultimen projectes que podrien aprofitar el descontentament del sector socialdemòcrata