Rajoy, despullat
Tenir un Estat al teu servei et proporciona un avantatge enorme, però no t’assegura tots els èxits de manera mecànica. L’editorial sobre el referèndum català que ha publicat The New York Times és una clatellada al Govern de Rajoy i posa en evidència la feblesa més greu del PP i de la majoria de contraris a una Catalunya independent: la manca d’un relat convincent i ben construït, més enllà de la pura prohibició i del sempitern ordeno y mando. Rajoy no té cap història atractiva per contraposar a la narrativa sobiranista, fonamentada de manera eficaç en l’exercici de la democràcia més que en la reclamació identitària, un missatge que és entès i ben rebut a les societats més desenvolupades, especialment les anglosaxones.
El mític rotatiu de Nova York no està a favor de la independència de Catalunya; fa una cosa més important en aquest moment: mostra el Govern espanyol com a intransigent i li recomana que permeti el referèndum. És a dir, assumeix que el dret a decidir existeix i que representa el mètode millor per resoldre un plet històric, com ho han fet Escòcia i Quebec, nacions que també esmenta. L’editorial de la capçalera més influent del planeta conclou que “el millor resultat per a Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència”. Votar, vet aquí la qüestió que l’independentisme ha posat sobre la taula i la qüestió que connecta amb la demanda global d’aprofundiment democràtic.
El relat català és un relat de recorregut internacional. El relat espanyol és inexistent; per això Rajoy no pot celebrar la recepta que el Times proposa, que és doble: posar les urnes i que Madrid convenci els catalans de quedar-se. Això obligaria PP i PSOE a admetre que el poble català té una sobirania prèvia a la que s’atribueix
Avui no hi ha cap projecte d’Espanya per a Catalunya que no sigui l’amenaça o el menyspreu
amb caràcter exclusiu a un tot anomenat “poble espanyol”, segons la Constitució del 1978. Aquest és el tabú. Superar-lo obligaria a pensar. El bloqueig conceptual sobre el demos decisori fa que l’unionisme sigui un erm d’idees. Avui no hi ha cap projecte d’Espanya per a Catalunya que no sigui l’amenaça, el menyspreu, el paternalisme o el deixar podrir els greuges. Per cert, l’editorial del The New York Times també comenta aquests greuges –especialment econòmics– que, com és sabut, són el factor determinant de la conversió de milers de ciutadans a l’independentisme.
The New York Times ha despullat –amb només set paràgrafs– Rajoy, el Govern espanyol i tots aquells que neguen que els catalans puguin votar lliurement el seu estatus territorial. No és una anècdota. Al segle XXI, un governant pot disposar d’eines poderoses com el TC, la Fiscalia, la diplomàcia i els serveis d’intel·ligència, i alhora pot fracassar estrepitosament en la batalla de l’opinió pública. La complexitat no està feta per a aquells que ho basen tot en el garrot i la pastanaga.