Un alto en l’idil·li portuguès
EN qüestió d’unes hores, Portugal va posar fi el 17 de juny a l’idil·li informatiu que mantenia amb Europa des de la formació del Govern d’António Costa el novembre del 2015, malgrat que va quedar segon en les eleccions legislatives d’aquell any. L’incendi de Pedrogão Grande va ser devastador en tots els fronts. Van perdre-hi la vida 63 persones, 48 d’elles a la fatídica carretera nacional 236-1 –algunes pel tràgic error d’haver estat desviades a aquesta via–, van cremar-se 53.000 hectàrees i tota l’autoestima recuperada en aquests dos anys de govern i bona estrella del primer ministre Costa va quedar en dubte. La pèrdua de vides és irreparable; reconduir la situació sí que té remei i és el nou repte que determinarà el futur d’un Govern d’esquerres pel qual ningú no donava ni un euro quan es va formar.
La tragèdia ha trencat l’encantament, encara que ni abans de l’incendi forestal Portugal no estava fora de tota fragilitat –un quart de la població voreja l’exclusió social i la pobresa, segons el Banc d’Aliments– ni ara està com el 2015, quan tot semblaven desgràcies i la sortida de la crisi es veia molt llunyana. Tota l’energia i els sacrificis demostrats són ara necessaris per superar la tragèdia i la temptació de flagel·lar-se com a nació.
És ara quan el primer ministre socialista, António Costa, ha de demostrar la força del seu lideratge perquè, a diferència de la gestió econòmica, aquí ningú no vol saber res de les fallades i els errors la concatenació dels quals va agreujar l’efecte del foc. Fins a la tragèdia, la gestió del Govern d’esquerres presidit per Costa havia rebut tota mena de felicitacions exteriors i domèstiques. Portugal havia sortit del procediment europeu de dèficit excessiu, les previsions de creixement del PIB per al 2017 s’han elevat al 2,5%, l’atur pot baixar de la barrera psicològica dels dos dígits aquest estiu i està disminuint per primera vegada en força anys la bretxa en renda amb els països europeus més rics. No és estrany que fa poc més d’un mes el ministre de Finances alemany, el sever Wolfang Schäuble, regalés al seu homòleg lusità l’apel·latiu de “Cristiano Ronaldo de l’Ecofin”. I també en el terreny popular, durant el mandat del socialista Costa la selecció de Portugal va alçar l’Eurocopa de futbol disputada a França el 2016.
El balanç havia desbaratat tots els pronòstics després de les eleccions del 2015, quan els conservadors del primer ministre Passos Coelho semblaven el “o jo o el diluvi” encara que no arribessin a formar govern després de la seva primera posició a les urnes. Contra pronòstic i davant la mirada inquieta de la Unió Europea, el líder socialista va ser capaç de guanyar-se el suport dels comunistes del PC i el Bloc d’Esquerres.
L’incendi i l’obligada investigació per determinar responsabilitats i castigar els negligents serà una prova de foc per a aquesta coalició d’esquerres, sotmesa a la crítica no només de l’oposició sinó del conjunt de la societat portuguesa. Cada bàndol posa l’accent i l’ombra de les sospites on més li interessa –l’esquerra al·lega dèficits estructurals i antics–, però no hi ha dubte que el recuperat prestigi internacional de Portugal passa perquè el Govern actuï amb transparència i determinació. Abans que res, en memòria dels morts, i també per confirmar que tots els progressos mostrats aquests últims anys són el resultat de l’empenta col·lectiva d’una gran nació.