La setena plaga de Doñana
Projectes de desenvolupament de tot tipus pressionen sobre aquest espai protegit
Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF-Espanya, es mostrava ahir a la nit molt preocupat per la virulència de l’incendi. El seu temor era que les flames arribessin al centre de visitants d’El Acebuche, en ple parc nacional de Doñana. “Tot depèn de com evolucioni el foc durant la nit. Hi ha un risc alt que entri al parc nacional”, explicava afligit. Polsar l’opinió de WWF és tenir el termòmetre exacte (anímic i ecològic) de Doñana, un parc nacional creat el 1969 a partir de la gran campanya internacional d’aquesta organització conservacionista per protegir un dels espais naturals més valuosos del planeta. L’enclavament és una barreja d’ecosistemes aquàtics i terrestres que acull espècies de gran valor com el linx ibèric, l’àguila imperial i altres aus migratòries.
L’àrea que cremava ahir és una zona forestal, propera a una costa escombrada per vents marins que no tenen lògica, que creen remolins i provoquen situacions molt perilloses, de difícil control, afegeix Del Olmo. Una zona altament combustible sotmesa a altes temperatures i vents constitueix el pitjor caldo de cultiu.
El temor de molts és que el foc sigui la punta de llança d’una nova plaga per a un espai natural que pateix enormes pressions
Ocupacions urbanístiques i camps de maduixes han arrabassat espai a la muntanya amb poc control
pel fet d’estar envoltat de zones forestals on han penetrat l’urbanisme, els hotels, les cases i altres ocupacions sense excessiu control (i sense una gestió forestal acurada), mentre els camps de maduixes han arrabassat terreny a la muntanya i també han estret el setge a l’enclavament.
WWF ha denunciat reiteradament un ús abusiu de l’aigua i l’obertura de pous il·legals, la qual cosa constitueix una amenaça per a l’aqüífer sobre el qual s’assenta la vida aquàtica de Doñana, el refugi per a les aus més important del sud d’Europa. L’extracció insostenible de l’aigua seria, des d’aquesta òptica, l’iceberg d’un problema d’ordenació territorial que té molts altres exponents.
La Unesco ha criticat recentment la falta d’una acció contundent del Govern espanyol i de la Junta d’Andalusia per protegir el parc nacional de Doñana i per no aturar les amenaces sobre aquest aiguamoll catalogat com a patrimoni de la humanitat. El seu informe –de maig d’aquest any– exigeix a Espanya “controlar i reduir les extraccions d’aigua subterrània” i protegir el seu entorn forestal. La Unesco ha plantejat la possibilitat d’incloure’l en la llista de patrimoni en perill si l’1 de febrer del 2018 (data per a la qual es demana un nou informe) Espanya no ha iniciat “mesures urgents per millorar la situació de l’aqüífer de Doñana”. WWF reclama també “un compromís ferm” per cancel·lar el projecte del dragatge del Guadalquivir, a la qual cosa s’ha compromès el Govern, però només amb anuncis verbals i sense un acte administratiu que faci creïble la renúncia a aquest vell projecte, que podria aguditzar la salinització de Doñana. Els planes d’emmagatzemament de gas a Doñana, el recreixement de l’embassament de l’Agrio, la reobertura de la mina d’Aznalcóllar o la modernització dels arrossars són altres plagues denunciades pels conservacionistes, que demanen una avaluació global de tots aquests impactes ambientals.
D’altra banda, Ecologistes en Acció ha exigit a la Junta d’Andalusia que investigui qui o quins interessos hi ha darrere el foc de Doñana, “una zona amb un conflicte permanent entre l’activitat agrícola i l’activitat conservacionista”. També li demana que es mantingui ferm “davant qualsevol tipus de xantatge i no permeti que es realitzin canvis d’ús a les zones forestals”; i que “abandoni el paper tebi i permissiu que manté davant els delictes ambientals”.