L’efecte bumerang
Divendres algú va somriure a la sala de màquines del govern de Barcelona quan va sortir l’enquesta semestral que recull les qüestions que més preocupen els veïns de la ciutat. Va somriure perquè, tal com es veia venir, el turisme ja ha assolit el pòdium de la llista de problemes de Barcelona. Objectiu aconseguit, deuria pensar el somrient estrateg. Els mesos d’esforç alimentant un estat d’opinió turismofòbic han donat resultat: el turisme és el principal problema de Barcelona per sobre de l’atur, la situació econòmica de les famílies o l’habitatge. Això sí, quan l’enquesta pregunta quin és el principal motiu de preocupació personal, els ciutadans se sinceren i tornen a col·locar en primer lloc l’atur, la situació econòmica, l’habitatge... mentre que el turisme cau fins a la desena posició.
En què quedem? Què és el més greu que li passa a aquesta ciutat? És obvi que ens trobem davant un nou exemple d’un estat d’opinió induït. És evident que Barcelona està estressada per l’efecte del turisme que, d’altra banda, ha ajudat a fer baixar l’atur i, per tant, a millorar la situació econòmica dels barcelonins. Però existeixen dos factors que són, sens dubte, els més preocupants: els efectes de la devastadora crisi que continuen molt presents a la ciutat i l’enorme bombolla immobiliària que novament s’ha inflat a Barcelona davant la incapacitat de reacció
El clima de turismofòbia alimentat pel Consistori se li pot girar en contra si és incapaç de revertir-lo
de les administracions públiques. No obstant això, el somrient ocupant de la sala de màquines municipal podria mudar la cara en poc temps quan percebi el perill que el bumerang de la turismofòbia llançat al seu dia expressament pot tornar en forma de crítica ciutadana cap al govern de la ciutat per la impossibilitat de l’autoritat local de resoldre el problema que han incentivat. Aquest risc existeix perquè la solució als efectes del turisme i de l’habitatge no estan en mans del Consistori. Són qüestions que depenen de lleis que haurien d’impulsar els estaments supramunicipals i que actualment estan absents en aquests temes. Malgrat això, els ciutadans reclamen respostes a l’administració local perquè està liderada per polítics que van fer bandera de tots aquests mals i van prometre que els resoldrien.
Potser aquí trobem una de les explicacions del fre al creixement electoral de BComú que es mostra a l’esmentat baròmetre. Dos anys després de la seva victòria, turisme i habitatge són problemes irresolts i en clara expansió. Hi ha temps per punxar la bombolla d’opinió creada al voltant del turisme, tot i que també es podria desinflar sola si, com comença a detectarse, altres destinacions turístiques competidores de Barcelona treuen rendiment a l’ambient hostil generat a la capital catalana. Caldrà estar atents. Mentrestant, algú del pont de comandament municipal hauria de baixar a la sala de màquines per ordenar que deixin de llançar carbó a la caldera de la tensió ciutadana perquè els pot explotar sota els peus. I si això passa, llavors a ningú no li quedaran ganes de riure.