El poder del ciment
CASIMIRO MOLINS RIBOT (1920 - 2017) President de Ciments Molins
Casimiro Molins Ribot, president de Ciments Molins, va morir ahir a Barcelona, als 97 anys. L’empresari, segon dels quatre fills del fundador Joaquín Molins Figueras, ha protagonitzat una de les trajectòries més longeves del panorama empresarial espanyol, a més de representativa de tota una època. Molins ha estat membre del consell d’administració de la companyia durant 71 anys (des del 1945), i president durant 36 anys (va assumir el càrrec el 1986, quan va morir el seu germà gran, Juan Molins Ribot). Casimiro Molins Ribot va pilotar el creixement internacional de la companyia cimentera creada el 1928, de la qual va ser nomenat gerent el 1952, i conseller delegat el 1972. Casimiro Molins va compartir durant anys la responsabilitat executiva primer amb el seu germà, i després amb el seu nebot Joan Molins Amat, vicepresident.
La companyia va créixer en paral·lel a la demanda de ciment d’una economia en expansió. El 1987 es va produir l’entrada de Ciments Français en l’accionariat, un paquet que després passaria a mans de Lafarge. Però la família es va mostrar sempre ferma davant qualsevol intent de control extern, i va ser el mateix Casimiro Molins qui com a president va impulsar un acord de sindicació d’accions entre els diferents membres de la família. El 2004 els Molins van recomprar aquell 41%, i des d’aleshores la família controla el 91% de la companyia; un altre 4% és autocartera, i un 5% cotitza al mercat de ròdols.
Casimiro Molins, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, es va casar amb Dolores López-Rodó (germana del ministre franquista Laureano López Rodó), amb qui van tenir sis fills i 24 nets.
A més de pilotar l’empresa familiar, Casimiro Molins va ser també banquer, una trajectòria que va estar vinculada a la seva pertinença a l’Opus Dei. El 1961, amb un grup d’amics –com José Ferrer-Bonsoms, amb qui va formar part de les primeres promocions de l’Iese– van adquirir un petit banc propietat de la família Güell, Banco Atlántico, que va finançar les primeres autopistes a Espanya, i que Molins va presidir durant anys. I també va ser conseller de Banco Popular, des del 1987 fins a l’abril del 2011, quan va presentar la renúncia per motius d’edat i el va substituir la seva filla Ana María Molins López-Rodó. Al Banco Popular que van encimbellar els Millet i els Valls Taberner, Casimiro Molins va arribar a ser el màxim accionista individual amb al voltant del 5% del capital, que, sumat a la seva participació en la cimentera familiar, el va situar als anys 2000 entre les deu fortunes més grans de la borsa espanyola.
Aficionat, igual que el seu germà Juan, al ciclisme i al motor (el seu pare va ser el president de la mítica Penya Rhin), el seu amic l’enyorat periodista Jaime Arias el definia com un personatge enèrgic i optimista, en un article en aquest diari en ocasió del seu 80 aniversari.
Actualment Ciments Molins, el conseller delegat del qual és des del 2015 Julio Rodríguez, disposa de 12 plantes de fabricació de ciment a Espanya, Mèxic, l’Argentina, Bolívia, l’Uruguai, Bangla Desh i Tunísia, i el darrer any va facturar 691 milions d’euros, amb uns guanys de 63,9 milions.
La família accionista està composta actualment per unes 180 persones: la branca dels Molins Amat (fills de Juan Molins Ribot, entre ells el vicepresident del grup, Joan Molins, l’advocat Pau Molins o l’exconseller Joaquim Molins); els Molins López-Rodó (el cirurgià Laureano Molins o el catedràtic de Dret Joaquín Molins), i els Molins Gil (Jackie i Marta, que el patriarca Joaquín Molins Figueras va tenir quan ja havia complert els setanta anys).