ANÀLISI Mondelo, un fenomen

La primera paraula que ve a la ment quan tens ocasió de tractar-lo en les distàncies curtes és planer. Però és molt més que un tipus amable. L’acompanya l’enginy en el missatge però, sobretot, s’ha convertit en un fenomen. No hi ha entrenador al bàsquet femení com Lucas Mondelo. Allà on va, triomfa. Les Laia Palau, Marta Xargay, Alba Torrens, Anna Cruz o Sílvia Domínguez tenen tot el mèrit del món, però darrere seu també hi ha la feina d’aquest tècnic barceloní d’origen gallec, fill d’un matrimoni d’immigrants com tants d’altres. Mondelo es va convertir ahir a la nit en campió de l’Eurobàsquet dos mesos després de conduir el Dynamo de Kursk a conquerir l’Eurolliga en la seva primera temporada a Rússia. Sota el seu comandament la selecció espanyola ha trepitjat el podi en els seus últims cinc campionats. Una regularitat aclaparadora fonamentada en unes jugadores de talent contrastat però, per sobre de qualsevol altra virtut, en l’esperit de grup. Aquí hi té un paper fantàstic Mondelo, que manté una connexió meravellosa amb Palau i que és capaç d’anar a treballar a la Xina i aconseguir tres títols, com abans va fer triomfar el Perfumeries Avinguda de Salamanca o va recollir èxits a l’Olesa. Junts, el tècnic i les seves jugadores, han format un col·lectiu insaciable, inconformista i amb caràcter. L’any passat els faltava Sancho Lyttle, un pilar sota els cèrcols, i el van suplir fent totes un pas endavant. Aquesta vegada comptaven amb la pivot i la van saber aprofitar per equilibrar encara més el seu joc. Torrens, precisa, agullonant des de fora, Xargay mostrant la seva importància en els dos costats de la pista, Cruz ràpida a cistelles -miracle i Laura Nicholls carregant el rebot amb el cor. A la banqueta, sempre Mondelo.