“I avui on ens entrenem?”
Quan Pep Guardiola va prendre les regnes del primer equip del Barça, l’any 2008, de seguida va tenir molt clar que calia dotar la plantilla d’unes instal·lacions pròpies per poder treballar amb la comoditat i la tranquil·litat que no els permetia l’annex de la Masia, un camp sense les mides reglamentàries que, a més, els deixava massa exposats a la premsa i els aficionats.
I en aquesta situació, precisament, es troba ara mateix el Girona. A la recerca d’uns terrenys on construir la tan desitjada ciutat esportiva, igual que va fer el Barça a Sant Joan Despí amb la Joan Gamper o l’Espanyol a Sant Adrià del Besós amb la Dani Jarque.
Aquesta falta d’instal·lacions pròpies ha dut l’equip gironí a haver-se d’entrenar, durant els 9 anys que ha estat a Segona Divisió, a llocs diversos, inclòs aquest any en què s’ha aconseguit l’ascens. Aquesta temporada, de fet, els jugadors han arribat a desplaçar-se gairebé tres quarts d’hora en cotxe per fer els més de 30 km que separen Montilivi dels camps on s’han fet més sessions: el complex futbolístic Top Ten, situat a Tordera, o el Resort de Torremirona, a la localitat de Navata.
I és que la manca de camps de futbol de gespa natural a la zona així els hi ha obligat. Fer sessions molt intenses a Montilivi castiga la gespa en excés, sobretot durant l’hivern i quan el cap de setmana hi ha partit a casa. En aquests casos, la part física s’ha treballat, sovint, en un camp adjunt que hi ha a l’estadi i que tampoc no té les mides reglamentàries: només s’ha trepitjat la gespa de Montilivi per fer-hi, amb prou feines, les parts més tàctiques i de pilota de cada sessió prèvia als partits.
Tot plegat, un bon maldecap per als responsables de l’àrea esportiva del club que, ja fos inconscientment o com a estratègia estudiada, la setmana passada van alçar la veu sobre el tema a través del seu director esportiu Quique Cárcel i de l’entrenador Pablo Machín. “Quan vaig a buscar jugadors, una de les primeres coses que em pregunten és on s’entrenaran i com treballarem, i això, precisament, no ens ajuda a convènce’ls”, de-
MASSA TEMPS Durant els nou anys que ha estat a Segona Divisió, l’equip ha anat amunt i avall per exercitar-se
SOLUCIÓ PROVISIONAL
El club està a punt de tancar un acord amb el PGA de Caldes de Malavella per a la construcció de dos camps
nunciava Cárcel en roda de premsa. “Demano que les institucions facin un pas endavant en aquest aspecte perquè, si no, estem donant massa avantatge als rivals, i aquests ascens, d’aquí a un any, pot acabar en un no-res”.
Conscients d’això, els màxims dirigents del club s’han posat a treballar per resoldre aquest dèficit i, tal com avançava RAC1 aquesta setmana, el Girona és a punt de tancar un acord amb el PGA de Caldes de Malavella per la construcció de dos camps de futbol dins les instal·lacions del camp de golf, que serviran perquè Pablo Machín dirigeixi els seus entrenaments de forma provisional durant aquest inici de temporada, i com a solució d’emergència.
Si bé el PGA de Caldes tampoc no és dins el terme municipal de Girona, es troba a només 10 minuts de Montilivi i té molt bona comunicació per carretera, amb l’autopista AP-7 a tocar i, fins i tot, amb l’aeroport a escassos quilòmetres.
Aquesta instal·lació, a més, també permetrà al club poder buscar sense tanta pressa un emplaçament definitiu a fi d’ubicar-hi la futura ciutat esportiva, que continua sent la gran assignatura pendent de l’entitat.
En aquest sentit, el Girona ja fa dos anys que estudia diverses opcions; des de la mateixa capital gironina, passant pels municipis de la rodalia, com Salt, Vilabrareix, Fornells i Vilobí, o fins i tot d’altres una mica més lluny, com Vidreres. De moment, però, només s’han establert converses.
El que ja està en marxa, en canvi, són els treballs de millora de Montilivi, amb el procés de substitució de la gespa i la rebaixa del camp en mig metre. Posteriorment també està prevista la col·locació d’unes graderies supletòries.