Sandro Rosell nega qualsevol delicte
Un mes després de l’ingrés a presó de Sandro Rosell, acusat de blanqueig i organització criminal pel presumpte blanqueig d’uns 15 milions d’euros obtinguts després de cobrar comissions suposadament il·legals, l’expresident del FC Barcelona, a través del seu advocat, Pau Molins, va proclamar la seva innocència i va demanar la sortida immediata de la presó per poder demostrar-la en condicions de llibertat.
En la vista oral celebrada dijous passat, Pau Molins va fer un llarg al·legat en resposta a l’escrit d’impugnació del ministeri fiscal. En una de les seves primeres reflexions va esgrimir que “els fets que s’imputen no presenten les característiques de cap delicte i, en particular, no reuneixen els requisits dels delictes de blanqueig i d’organització criminal”. Molins va lamentar, a més a més, que “els cossos policials ja faci dos anys que estiguin investigant en secret” sense haver-li “atorgat la més mínima oportunitat d’explicar-se a Rosell”.
Molins va defensar la teoria que des de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) no ha sortit cap veu denunciant cap perjudici per alguna acció de Rosell. “No hi ha cap constància que aquesta entitat se senti perjudicada o reclami res, aquí o al Brasil, on per cert el senyor Teixeira (expresident de la CBF) continua passejant tranquil·lament pel carrer sense que ningú li reclami res al seu país”. El lletrat que representa Rosell conclou que “mentre no s’acrediti que ha existit un perjudici per a algú, no pot apreciar-se cap delicte patrimonial”. Molins, de fet, va aportar com a prova un certificat firmat per Walter Feldman, actual secretari general de la CBF, donant suport a la seva tesi.
Respecte a l’acusació d’encapçalar una organització criminal,
LA DEFENSA El seu advocat afirma que mantenir Rosell a la presó és “tremendament desproporcionat”
el lletrat es preguntava que “si el senyor Rosell n’era el cap, com és possible que qui s’endugués més diners fos el senyor Teixeira?”.
En la part final de la seva exposició Molins va defensar la necessitat que es concedeixi la llibertat al seu representat, ara en situació de presó incondicional, negant, com va fer el fiscal, el risc de fuga per tenir “tan sòlids arguments jurídics per a la seva defensa que difícilment se sentirà temptat de fugir i passar la resta dels seus dies amagat i lluny de la seva terra, la seva família i els seus béns”.
Després de lamentar les condicions de l’embargament a què ha estat sotmès Rosell (25 comptes corrents i dipòsits bancaris, 57 finques i 11 vehicles), va assegurar que “la mesura de presó resulta sens dubte tremendament costosa i desproporcionada”.