La transformació de Barcelona

Si per alguna cosa es recorden els Jocs Olímpics de Barcelona, competició esportiva al marge, va ser per la transformació de la ciutat, particularment al seu front marítim. Fa 25 anys la capital catalana, segons reflectia en aquest diari Marta Ricart, estrenava una panoràmica inèdita al Moll de la Barceloneta. La reforma del passeig Nacional i la urbanització del referit Moll, juntament amb les obres que es desenvolupaven a Correos i Drassanes, suposaven el final a deu anys de feines a la zona. Aquelles obres eren el primer testimoni de la tornada del Port Vell a Barcelona. Un espai exclusiu per a vianants, de dos quilòmetres de longitud, vorejant els molls portuaris, ja era una realitat. Alhora, a l’apartat esportiu, una de les grans icones de l’època, Carl Lewis, es treia l’espina de la seva no classificació per a la prova de 100 metres amb el seu bitllet per als Jocs en una altra de les seves millors especialitats, el salt de llargada. Segons explicava Loles Vives, el Fill del vent va quedar segon als trials dels Estats Units per sota del seu arxirival del moment sobre la sorra, Mike Powell. Tots dos venien d’un concurs antològic en els Mundials de Tòquio del 91, on Powell va fer el rècord del món encara vigent (8,95 metres) mentre Lewis volava fins als 8,87 metres. En els trials Lewis també va perdre però a l’estadi de Montjuïc es rescabalaria. Es va penjar un altre or olímpic, amb una marca de 8,67 metres, pels 8,64 de Powell. Es tractava d’una rivalitat fantàstica, ja que la prova no ha tornat a tenir mai aquesta esplendor.