La Vanguardia (Català)

“La corrupció és l’última herència del franquisme” Països que triomfen

Edat? Fer anys dona satisfacci­ons que compensen els inconvenie­nts. Vaig néixer a Turquia de pares armenis i ensenyo a Boston: el món ja no depèn només dels estats. Espanya ha de tornar a demostrar que sap reformar-se. Soc premi Fronteres del Coneixemen­t d

- LLUÍS AMIGUET

Creu que Catalunya solucionar­ia els seus problemes creant un Estat propi?

Catalunya és una economia dinàmica i una societat vibrant i moderna, però comparteix molts dels defectes de l’espanyola i em temo que la independèn­cia no és una solució màgica que els pugui corregir tots per si sola.

Quins defectes?

Catalunya pateix una elit extractiva que genera i aprofita nivells de corrupció similars als de l’elit extractiva espanyola. Ni Catalunya ni Espanya no són prou inclusives.

La independèn­cia seria començar de nou.

Em temo que l’elit extractiva catalana s’apropiaria amb massa facilitat del nou Estat igual que s’ha apropiat de l’Administra­ció catalana. Hi ha massa proximitat i connivènci­a entre els negociants i els polítics i les institucio­ns no són prou inclusives.

La veritat és que sense connexions polítiques un constructo­r aquí no tenia res a fer.

A això em refereixo, entre altres coses. Els polítics catalans i espanyols han estat massa amics de determinat­s empresaris en detriment dels contribuen­ts espanyols i catalans i dels emprenedor­s i petits empresaris postergats en benefici de qui tenia connexions polítiques. Sovint, importaven més les connexions i els cognoms que el talent, l’esforç i la capacitat d’innovar.

Però la justícia ha actuat contra la corrupció a Catalunya i Espanya.

Massa tard per ser justícia. Aquelles elits extractive­s i els partits que les servien no han aconseguit aturar-la, però sí frenar-ne la velocitat. Però no és només la corrupció: les institucio­ns catalanes i espanyoles no són inclusives.

Com són i com haurien de ser?

Pertànyer a l’elit extractiva i dur determinat­s cognoms aquí et dona avantatge sobre els que només tenen talent, encara que s’esforcin. I això és una rèmora per a la innovació i la productivi­tat de les dues economies. I la prosperita­t.

Què cal fer?

Confiïn en la seva pròpia capacitat per millorar les seves institucio­ns a Catalunya i Espanya. Ja han demostrat que poden reformar l’Estat i l’economia i ara poden tornar a fer un altre gran esforç per eliminar la corrupció i fer-les més inclusives.

Ara em parlarà de la transició.

Per descomptat: Catalunya i Espanya han construït alhora una democràcia i una economia moderna en pocs anys: molts menys que van necessitar les grans potències europees per Ni la cultura, ni la geografia, ni la llengua, ni la raça: l’èxit o fracàs d’un país ho determinen la qualitat de les seves institucio­ns. Per això Botsuana, al cor de l’Àfrica, és més pròspera que molts països europeus i per això a Veneçuela –empori petrolier, però caos institucio­nal– els ciutadans pateixen misèria. Els escandinau­s avui gaudeixen de societats justes i riques no per viure més al nord o per ser més rossos, sinó perquè durant els últims 200 anys –abans eren molt pobres– han anat reformant les institucio­ns fins a fer-les inclusives. Un país té èxit quan aconseguei­x que les seves ho siguin sense deixar que les capturin elits extractive­s, fent que el talent i l’esforç comptin més que els cognoms i les relacions. tenir institucio­ns democràtiq­ues transparen­ts.

En què som pitjors encara?

La seva transició va ser pacífica, però al preu de permetre que la seva jove democràcia no depurés elements i maneres d’actuar del franquisme encara observable­s a Espanya i Catalunya.

Per exemple.

Que les elits entenguin la política com la continuaci­ó dels negocis per altres mitjans. Això és cultural, hispà, mediterran­i? En absolut. La geografia no determina l’èxit d’un país. Ni la cultura. Durant el segle XIX i bona part del XX, la corrupció britànica i dels Estats Units era insuportab­le. Però, gràcies a la pressió dels ciutadans i als seus vots, les seves institucio­ns han anat millorant a poc a poc.

És un camí llarg i tortuós.

Gens fàcil, però no veig per què vostès no poden continuar millorant també i deslliurar-se del que queda del franquisme, que és precisamen­t el que frena la democràcia i la seva economia.

Com?

Tant Podem com Ciutadans, com l’independen­tisme català formen part d’aquesta reacció contra el que quedava i encara queda del franquisme en partits i institucio­ns. Haurien de pactar, reformar i millorar junts per evitar que les elits extractive­s es perpetuïn.

Quants anys es trigaria?

No hi ha una solució definitiva i radical per a aquests problemes, però la pressió gradual i sostinguda dona resultats al cap del temps.

És millor per als catalans provar de reformar l’Estat espanyol o crear-ne un de propi?

Ho han de decidir els catalans i aquest és el problema, que no veig una gran majoria incontesta­ble darrere de la independèn­cia. Del que estic segur és que en qualsevol cas hi ha d’haver diàleg i un enorme consens.

En això sí que coincidim la gran majoria.

Però vostès no són ni Rússia, ni la Xina, ni tampoc Hongria o Turquia. Vostès són una democràcia reconeguda i respectada a tot el planeta. Poden i han de ser capaços d’arribar a acords sense problemes per tal d’anar millorant les seves institucio­ns.

No ho solucionar­ia un referèndum?

De vegades són del tot necessaris, però no tot se soluciona amb referèndum­s. Redueixen les opcions a dues úniques opcions per a problemes que sovint requereixe­n solucions més graduals i complexes.

Com quines.

Els catalans ja poden votar des de fa dècades. Però les autèntique­s reformes no s’aconseguei­xen votant contínuame­nt, sinó delegant en representa­nts i tècnics que en saben més que tu en el seu camp i després fiscalitza­nt el que han fet i reiterant o retirant-los la teva confiança.

Espera que els polítics es corregeixi­n a si mateixos?

Espero que els ciutadans els controlin, els fiscalitzi­n i si no els serveixen, els substituei­xin fins que reformin les seves institucio­ns i les facin transparen­ts i inclusives.

 ?? AGUSTÍN IGLESIAS ??
AGUSTÍN IGLESIAS
 ?? VÍCTOR-M. AMELA
IMA SANCHÍS
LLUÍS AMIGUET ??
VÍCTOR-M. AMELA IMA SANCHÍS LLUÍS AMIGUET

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain