“La corrupció és l’última herència del franquisme” Països que triomfen
Edat? Fer anys dona satisfaccions que compensen els inconvenients. Vaig néixer a Turquia de pares armenis i ensenyo a Boston: el món ja no depèn només dels estats. Espanya ha de tornar a demostrar que sap reformar-se. Soc premi Fronteres del Coneixement d
Creu que Catalunya solucionaria els seus problemes creant un Estat propi?
Catalunya és una economia dinàmica i una societat vibrant i moderna, però comparteix molts dels defectes de l’espanyola i em temo que la independència no és una solució màgica que els pugui corregir tots per si sola.
Quins defectes?
Catalunya pateix una elit extractiva que genera i aprofita nivells de corrupció similars als de l’elit extractiva espanyola. Ni Catalunya ni Espanya no són prou inclusives.
La independència seria començar de nou.
Em temo que l’elit extractiva catalana s’apropiaria amb massa facilitat del nou Estat igual que s’ha apropiat de l’Administració catalana. Hi ha massa proximitat i connivència entre els negociants i els polítics i les institucions no són prou inclusives.
La veritat és que sense connexions polítiques un constructor aquí no tenia res a fer.
A això em refereixo, entre altres coses. Els polítics catalans i espanyols han estat massa amics de determinats empresaris en detriment dels contribuents espanyols i catalans i dels emprenedors i petits empresaris postergats en benefici de qui tenia connexions polítiques. Sovint, importaven més les connexions i els cognoms que el talent, l’esforç i la capacitat d’innovar.
Però la justícia ha actuat contra la corrupció a Catalunya i Espanya.
Massa tard per ser justícia. Aquelles elits extractives i els partits que les servien no han aconseguit aturar-la, però sí frenar-ne la velocitat. Però no és només la corrupció: les institucions catalanes i espanyoles no són inclusives.
Com són i com haurien de ser?
Pertànyer a l’elit extractiva i dur determinats cognoms aquí et dona avantatge sobre els que només tenen talent, encara que s’esforcin. I això és una rèmora per a la innovació i la productivitat de les dues economies. I la prosperitat.
Què cal fer?
Confiïn en la seva pròpia capacitat per millorar les seves institucions a Catalunya i Espanya. Ja han demostrat que poden reformar l’Estat i l’economia i ara poden tornar a fer un altre gran esforç per eliminar la corrupció i fer-les més inclusives.
Ara em parlarà de la transició.
Per descomptat: Catalunya i Espanya han construït alhora una democràcia i una economia moderna en pocs anys: molts menys que van necessitar les grans potències europees per Ni la cultura, ni la geografia, ni la llengua, ni la raça: l’èxit o fracàs d’un país ho determinen la qualitat de les seves institucions. Per això Botsuana, al cor de l’Àfrica, és més pròspera que molts països europeus i per això a Veneçuela –empori petrolier, però caos institucional– els ciutadans pateixen misèria. Els escandinaus avui gaudeixen de societats justes i riques no per viure més al nord o per ser més rossos, sinó perquè durant els últims 200 anys –abans eren molt pobres– han anat reformant les institucions fins a fer-les inclusives. Un país té èxit quan aconsegueix que les seves ho siguin sense deixar que les capturin elits extractives, fent que el talent i l’esforç comptin més que els cognoms i les relacions. tenir institucions democràtiques transparents.
En què som pitjors encara?
La seva transició va ser pacífica, però al preu de permetre que la seva jove democràcia no depurés elements i maneres d’actuar del franquisme encara observables a Espanya i Catalunya.
Per exemple.
Que les elits entenguin la política com la continuació dels negocis per altres mitjans. Això és cultural, hispà, mediterrani? En absolut. La geografia no determina l’èxit d’un país. Ni la cultura. Durant el segle XIX i bona part del XX, la corrupció britànica i dels Estats Units era insuportable. Però, gràcies a la pressió dels ciutadans i als seus vots, les seves institucions han anat millorant a poc a poc.
És un camí llarg i tortuós.
Gens fàcil, però no veig per què vostès no poden continuar millorant també i deslliurar-se del que queda del franquisme, que és precisament el que frena la democràcia i la seva economia.
Com?
Tant Podem com Ciutadans, com l’independentisme català formen part d’aquesta reacció contra el que quedava i encara queda del franquisme en partits i institucions. Haurien de pactar, reformar i millorar junts per evitar que les elits extractives es perpetuïn.
Quants anys es trigaria?
No hi ha una solució definitiva i radical per a aquests problemes, però la pressió gradual i sostinguda dona resultats al cap del temps.
És millor per als catalans provar de reformar l’Estat espanyol o crear-ne un de propi?
Ho han de decidir els catalans i aquest és el problema, que no veig una gran majoria incontestable darrere de la independència. Del que estic segur és que en qualsevol cas hi ha d’haver diàleg i un enorme consens.
En això sí que coincidim la gran majoria.
Però vostès no són ni Rússia, ni la Xina, ni tampoc Hongria o Turquia. Vostès són una democràcia reconeguda i respectada a tot el planeta. Poden i han de ser capaços d’arribar a acords sense problemes per tal d’anar millorant les seves institucions.
No ho solucionaria un referèndum?
De vegades són del tot necessaris, però no tot se soluciona amb referèndums. Redueixen les opcions a dues úniques opcions per a problemes que sovint requereixen solucions més graduals i complexes.
Com quines.
Els catalans ja poden votar des de fa dècades. Però les autèntiques reformes no s’aconsegueixen votant contínuament, sinó delegant en representants i tècnics que en saben més que tu en el seu camp i després fiscalitzant el que han fet i reiterant o retirant-los la teva confiança.
Espera que els polítics es corregeixin a si mateixos?
Espero que els ciutadans els controlin, els fiscalitzin i si no els serveixen, els substitueixin fins que reformin les seves institucions i les facin transparents i inclusives.