La nau lluminosa de Buigas
El Museu d’Art de Cerdanyola rep una donació de 182 plaques de vidre sobre projectes de Buigas El projecte de Buigas sobre una exposició flotant va fracassar i es va convertir en un llibre de ficció
L’enginyer Carles Buigas és conegut sobretot per la Font Màgica de Montjuïc, que amb el seu joc de llums i colors, continua sent una atracció per a la ciutat gairebé 90 anys després de la seva creació. També pel telefèric del port i per altres fonts. Però Buigas va idear grans projectes com una Nau Lluminosa, on el públic podria gaudir de grans espectacles musicals i teatrals, una Exposició Universal sobre la Pau en una illa flotant o un Teatre Integral d’aigua, llum i música. I d’aquests projectes ara se’n saben nous detalls gràcies a la troballa d’una maleta amb 182 plaques de vidre que abans de morir va deixar a la seva ajudant Pilar Ruba.
Aquesta dona, que va treballar com a delineant a la Sagrada Família i en altres projectes de Buigas, va morir el 2016 i la maleta va passar a mans del seu germà. I ara el Rotary Club de Cerdanyola l’ha adquirit i donat al Museu d’Art de Cerdanyola, que està situat precisament en un edifici modernista construït per l’arquitecte Gaietà Buigas, pare de l’enginyer. El fet és que Carles Buigas (1898-1979), que de jove ja estiuejava a Cerdanyola, va viure els seus últims anys i va ser enterrat en aquesta població. I per això, de forma permanent, ja disposa d’una sala dedicada en aquest museu.
La maleta, amb les seves diapositives de vidre en format 85x100 mm, moltes acolorides a mà, s’exposa ara al museu de Cerdanyola en el marc d’una petita exposició dedicada a Buigas, que s’acompanya de diversos cartells de l’Exposició Universal del 1929 i altres elements. Les plaques reprodueixen fotografies de la Font Màgica, però també de la il·luminació i decoració de l’avinguda Maria Cristina, la plaça de l’Univers, el Palau Nacional i les escales d’accés i els pavellons. Excepte les fonts, la resta dels elements han desaparegut. Però l’interès de les plaques resideix també en el fet que apareixen imatges de les seves maquetes sobre altres projectes. Algunes imatges són inèdites, tot i que no existeix fins ara un estudi a fons de l’obra d’aquest mag de l’Art Déco català.
De les fantasies de Buigas potser la més espectacular era l’anomenada concebuda el mateix any 1929. Es tractava d’un vaixell que contenia un veritable parc d’atraccions a l’interior, amb sales de festa, teatres, restaurants, sales d’exposicions, però també amb una piscina i unes fonts a la coberta. Havia de ser una “exposició flotant” que salparia del port de Barcelona i seria “una ambaixada del món hispànic”. Primer ho va negociar amb el Govern del general Berenguer i amb el rei Alfons XIII, després amb la República, que va declarar el projecte d’“interès nacional”. Més tard, Alejandro Lerroux, com a cap del govern, va venir a Barcelona per donar-li suport. I després del tall que suposa la guerra civil alts càrrecs franquistes com el ministre Félix de Lequerica i els directors generals Joaquín Ruiz Giménez i Alfredo Sánchez Bella van tornar a avalar l’obra. Però en aquells temps d’autarquia, la manca de recursos va forçar a abandonar la idea. Desenganyat, Buigas va escriure un llibre el 1951 titulat precisament La nau lluminosa on fabula amb el viatge d’aquell vaixell ja construït. Al pròleg explica les seves intencions: “Que la meva estimada nau lluminosa navegui sobre el paper ja que, per ara, no pot solcar les onades. Si no arriba a salpar mai, que, almenys, visqui en la ficció, entre les pàgines d’un llibre”.
Buigas va continuar somiant amb aquest i altres projectes, com per exemple l’anomenat “teatre integral” que Eugeni d’Ors havia anomenat el “Bayreuth de l’aigualum”. Se sap també que el 1963 Buigas firma un contracte amb la Fundació March per aixecar-lo i que el seu propòsit era portar-lo a la Foixarda, a Montjuïc, però el projecte se’n va anar en orris i Buigas va quedar pràcticament arruïnat. A començaments dels 70 s’hi van tornar a interessar els germans Ribas, propietaris de la Scala, però l’incendi d’aquesta sala de festes el 1978 enterra definitivament el projecte.
Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola, explica que s’ha fet un primer pas amb la restauració d’aquestes plaques, amb suport de la Diputació, però que ara està en contacte amb la Generalitat i el MNAC per poder realitzar un estudi en profunditat de l’obra de Buigas.