El preu dels pisos a Barcelona augmenta més del 20% en un any
Els habitatges de menys de 100 m2 dupliquen la seva valoració i disparen el cost als barris pobres
El preu mitjà del metre quadrat d’un pis a Barcelona ha assolit, segons la societat de taxació Tinsa, els 3.094 euros, un 21,7% més que ara fa un any. Els preus a la capital catalana multipliquen per vuit la pujada de la mitjana espanyola. En casos com el de Ciutat Vella, ha arribat fins al 36%. Com a conseqüència d’aquests canvis, el districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb 4.247 €/m2, s’ha convertit en el més car d’Espanya, per sobre del barri madrileny de Salamanca.
Els preus dels pisos han patit una explosió alcista a la ciutat de Barcelona en els últims dotze mesos, sense parió amb la situació que es viu a la resta d’Espanya. Segons les dades presentades ahir per la taxadora Tinsa, el preu mitjà d’un pis a Barcelona és de 3.094 euros/m2, un 21,7% més car que fa un any, amb pujades de dos dígits a tots els districtes de la ciutat però especialment a Ciutat Vella, on els preus han pujat un 35,7%.
L’exuberància dels preus de l’habitatge a Barcelona contrasta amb la situació del mercat immobiliari al conjunt de l’Estat: la capital catalana ha pujat vuit vegades més que la mitjana espanyola, que va registrar una alça de només el 2,7%, amb un preu mitjà dels habitatges de 1.245 euros/m2.
“Ara mateix a la ciutat es ven tot. I molt de pressa: de mitjana en menys de tres mesos, però als barris de moda en una setmana. No hi ha prou producte per a tota la demanda de compra actual”, assenyala Miguel Sanz, director territorial de la consultora a Catalunya.
Les pujades de preu venen impulsades per la demanda de compradors estrangers, que materialitzen la majoria de les compres a la ciutat en els últims mesos, però s’han traslladat als districtes considerats populars, com Sants-Montjuic (22,6%), Horta-Guinardó (20,8%), Nou Barris (14,9%) o Sant Andreu (14,6%). “Són uns districtes on encara quedaven pisos molt barats, que havien caigut de preu durant la crisi a menys de 100.000 euros i en què els preus ara, simplement, s’han doblat”, explica Sanz.
En canvi, els districtes tradicionalment més cars de Barcelona, preferits històricament per les famílies més benestants de la ciutat, registren les pujades més baixes de preus, de l’11% a les Corts i de l’11,6% a Sarrià-Sant Gervasi. Tots els districtes registren pujades significatives, que assoleixen el 22% a l’Eixample, el 12,8% a Gràcia i el 19,4% a Sant Martí. Amb tot, el preu mitjà més car de la ciutat continua sent el de Sarrià-Sant Gervasi (4.247 euros/m2), i el més barat, el de Nou Barris (2.036 euros).
Les pujades de preus a la ciutat de Barcelona obliguen moltes famílies a buscar habitatge en altres municipis propers, i han fet pujar els preus mitjans dels habitatges a la província de Barcelona, un 11,9%, fins als 1.963 euros/m2, i els del conjunt de Catalunya, que al tancament del segon trimestre acumulen una alça de l’11,3%, fins als 1.744 euros/m2.
“No crec que hi hagi una bombolla immobiliària”, assenyala Sanz. “De fet la situació és molt diferent de la del 2007, encara que en alguns casos, especialment en promocions d’obra nova, els preus puguin ser fins i tot més alts: abans la gent s’hipotecava per sobre de les seves possibilitats per comprar habitatge i ara la meitat dels compradors no demanen hipoteca, o només per cobrir una petita part del preu”, assenyala.
A la resta de comunitats autònomes pugen els preus, però a uns ritmes molt inferiors als de Catalunya. Segons les dades de Tinsa, el mercat només puja amb força també a Madrid, amb una pujada mitjana dels preus del 9% a la comunitat autònoma (1.825 euros/m2) i del 10,8% a la mateixa capital (que situa el seu preu mitjà en 2.378 euros/m2). I fins i tot hi ha vuit comunitats autònomes on els preus no han deixat enrere la crisi i han descendit en els últims dotze mesos: el País Basc (4,9%), La Rioja (4,6%), Múrcia (4,3%), Castella i Lleó (2,2%), Castella-la Manxa (1,9%), Cantàbria (0,6%), Extremadura (0,4%) i Balears (0,3%).
Per capitals, destaca també la pujada de preus d’Alacant (un 12,9%), Vigo (10,2%) i Tarragona (9,4%, fins a 1.285 euros/m2). A la resta de les capitals catalanes els preus encara van baixar al tancament del primer semestre respecte a l’any anterior, un 0,8% a Lleida (amb un preu mitjà de 974 euros/m2) i un 3,1% a Girona (amb un preu mitjà de 1.469 euros/m2).
Els pisos de menys de 100.000 euros gairebé han doblat el preu i han disparat les mitjanes dels barris més pobres