Una rockera a la cúpula del PSOE
NO ES POSA MAI DE PERFIL, ENCARA QUE N’HAGI D’ASSUMIR LES CONSEQÜÈNCIES. L’ÚLTIMA, SER DESIGNADA PER PEDRO SÁNCHEZ COM A NOVA SOTSSECRETÀRIA GENERAL DEL PSOE. ADRIANA LASTRA ASSUMEIX EL CÀRREC AMB ORGULL... I VERTIGEN
“No es bueno repetir lo que está dicho. / Después de haber hablado, / de haber vertido lágrimas, / silencio y sonreíd: / nada es lo mismo. / Habrá palabras nuevas para la nueva historia / y es preciso encontrarlas antes de que sea tarde”. Adriana Lastra (Ribadesella, 1979) recita de memòria aquests versos que presideixen l’entrada al casalot històric de l’agrupació socialista d’Oviedo.
Són del gran poeta asturià Ángel González. “Un home extraordinari a qui vaig conèixer fa més de quinze anys, company del partit en la meva pròpia agrupació. És el meu poeta favorit... a més d’un dels millors poetes del segle XX”, ressalta.
A la vora del renascut líder socialista Pedro Sánchez, Lastra s’ha convertit als 38 anys en la nova sotssecretària general del PSOE, a més de portaveu adjunta del grup socialista al Congrés. Una “responsabilitat aclaparadora” que no es va imaginar mai que hauria d’assumir i que li provoca “una mica de vertigen també”. Però que, com a socialista asturiana, l’omple d’orgull. Entre el 1950 i el 1967, l’històric socialista asturià José Barreiro, el mestre de Sama, ja va ser sotssecretari general d’un PSOE en l’exili. “Va dimitir el 67 perquè es va posicionar amb els joves de l’interior, i va renunciar al càrrec per impulsar el canvi que es necessitava i que va acabar arribant amb el congrés de Suresnes. Hi ha molta història del partit, en aquests 138 anys, que la gent no coneix”. Lastra exerceix d’asturiana, i s’omple d’orgull i nostàlgia quan evoca la seva terra, dins i fora del PSOE.
El seu nou càrrec és la culminació, ara per ara, d’una llarga carrera política, orgànica i institucional, que va començar molt aviat. Amb tot just 18 anys es va afiliar a Joventuts Socialistes, i dos anys després ja dirigia aquesta organització a la seva Ribadesella natal. Unes edats en què la majoria dels joves tenen el cap en altres coses. “Jo sempre vaig tenir inquietuds polítiques d’esquerres, era la presidenta dels estudiants del meu institut. I arran del govern d’Aznar i d’Esperanza Aguirre com a ministra d’Educació i Cultura, vaig decidir que calia fer un pas endavant i militar en un partit, en el meu partit. Sempre vaig tenir clar, des de petita, que era socialista”, rememora.
La gran influència va ser la seva àvia. “Soc d’un municipi, Ribadesella, de 5.000 habitants, que encara que és turístic també és molt rural. I d’una família que va ser represaliada en la postguerra, amb molts problemes econòmics en aquella època. Els meus pares no volien parlar de política, a casa meva no es va parlar mai de política. Qui sí que parlava de política era la meva àvia, republicana, que em va influir molt”. Els avis eren pagesos, el pare taxista i la mare perruquera, i ella és la tercera de cinc germanes. “La nena sandvitx!”, riu. “Van treballar molt per tirar-nos endavant. Del que estic més orgullosa és de la meva família, a qui estic molt unida. És un matriarcat gairebé de manual, típic asturià, primer aglutinava la meva àvia a tota la família, i ara la meva mare”.
Encara que, ara a Madrid, Lastra assegura que sent “molta enyorança”. “Passo molts caps de setmana a casa dels meus pares, intento tornar-hi sempre que puc. El que pitjor porto de Madrid és que no suporto la calor. Deixar Astúries amb 18 graus i venir a Madrid amb 36 és dur! Quan vaig venir a Madrid, amb la primera executiva de Pedro, el primer any va ser duríssim. Ara ja m’hi vaig aclimatant... però m’enyoro moltíssim d’Astúries”.
El seu mentor polític a Astúries va ser l’avui president del principat, Javier Fernández, i a Madrid l’actual, novament, secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Però Lastra assegura que només té “una mare política; soc òrfena de pare polític”. Es refereix a la veterana María Luisa Carcedo, a qui defineix com “l’essència viva del socialisme asturià”, i a qui reivindica com a “exemple d’honestedat, una lluitadora infatigable i una treballadora com no n’hi ha”. Amb Javier Fernández, en canvi, ha trencat llaços, cosa que admet que li causa “molt dolor personal”, després de catorze anys al seu costat, en el seu nucli d’absoluta confiança. “Però sempre he tingut criteri polític i sempre l’he defensat. No m’he posat mai de perfil. Quan un té criteri polític, també n’ha d’assumir les conseqüències”, conclou. I ara no dubta que Pedro Sánchez, que assegura haver posat rumb cap a la Moncloa, aconseguirà el seu objectiu: “Per descomptat. Amb en Pedro es donen totes les condicions per guanyar unes eleccions al PP. A més, s’ha generat una onada d’il·lusió i mobilització, no només en el partit sinó en la societat. Estic convençuda que en Pedro serà president”.
La música, ben sorollosa, està entre les seves aficions. “Jo soc de la generació del rock, a mi l’indie em va enxampar tard”, riu. AC/DC és la seva banda favorita, però també cita Guns N’ Roses, Extremoduro... “Cada dia em llevo escoltant música”. Molts ja van notar la seva mà en la cançó de Guns N’ Roses que, a tot drap, va obrir l’acte de clausura del 39è congrés del PSOE. “És veritat! –reconeix Lastra–. Allà hi tinc un suport incondicional en Santos Cerdán, que és un altre rocker nat. Ens vam passar tota la campanya amb Color esperanza, que era cosa de José Luis Ábalos, així que vam decidir que al congrés... era l’hora del rock!”.