Els temes del dia
La nova legislació que regirà l’activitat dels autònoms, i la candidatura de Hard Rock per a la construcció del complex d’oci BCN World.
UNA única candidatura, defensada per la firma nord-americana Hard Rock, era ahir damunt la taula quan va expirar el termini de presentació de propostes per a la construcció del complex BCN World, a la costa tarragonina. L’operació que es va engegar el setembre del 2012 com un megaprojecte –amb sis parcs temàtics, 12.000 habitacions d’hotel, sis casinos, centre comercial, de lleure i convencions, etcètera, i amb 4.700 milions d’euros d’inversió pressupostats– ha anat encadenant retards i perdent dimensió. Fa cinc anys, es va dir que avui dia la construcció ja estaria a punt d’entrar en servei. Però els terrenys continuen buits. I les dimensions del projecte s’han encongit més i més, a mesura que els candidats a encapçalar-lo s’anaven retirant, per motius diversos.
Tot va començar en els anys més durs de la crisi, quan la Generalitat i la Comunitat de Madrid es disputaven el favor del magnat del joc nord-americà Sheldon Adelson, perquè optés per uns terrenys situats al sud de Barcelona o altres de propers a Madrid, a Alcorcón, com a seu del seu complex Eurovegas. Adelson prometia aleshores, exhibint un optimisme desbordant, que el projecte permetria crear 92.000 llocs de treball. Quan la Generalitat va perdre aquesta batalla davant Madrid, es va treure de la màniga el projecte alternatiu de BCN World, a través d’un operador associat a la bombolla immobiliària com Enrique Bañuelos, que dos anys després es retiraria. Altres operadors es van desvincular posteriorment. Ahir ja només quedava Hard Rock.
Aquesta progressiva retirada d’aspirants ha anat en paral·lel a la disminució de la mida del projecte. Els detalls de l’oferta de Hard Rock no es coneixeran fins al dia 10. Però no es descarta que d’aquells sis parcs temàtics amb els seus casinos es passi a un gran hotel amb el seu centre de joc, i potser algunes instal·lacions més. En tot cas, i en termes quantitatius, res a veure amb el que es va anunciar el 2012.
De vegades, decréixer no és una mala opció. Al contrari. L’operació, tal com estava plantejada inicialment, presentava problemes en termes de superpoblació, de consum de recursos naturals o d’equilibri territorial. Per no esmentar les reserves ètiques i polítiques d’algunes formacions. En canvi, en el seu format actual, el projecte sembla més mesurat i, per tant, més sostenible. I fins i tot més a to amb Port Aventura, la franquícia Ferrari Land allà recentment inaugurada o les estades estiuenques del Cirque du Soleil. Veurem en què acaba tot plegat.