Zagajewski: ‘En defensa del fervor’
He de reconèixer que estic molt a favor de la llei que ha aprovat la Cambra de Representants del Congrés de Filipines amb relació als símbols nacionals d’aquell país. D’ara endavant, de seguida que l’aprovi el Senat, els ciutadans estaran obligats a cantar l’himne del país, Lupang hinirang (“Terra adorada, / filla del sol d’Orient, / el seu foc ardent / batega en tu”), sempre que soni en un acte públic, “ja sigui en directe, per mitjà d’una banda, o reproduït en una gravació de qualsevol format”. I ho hauran de fer “amb fervor”.
Suposo que una addenda a la llei explicitarà què es considera exactament “fervor”, perquè el que a alguns els pot semblar fervorós, a d’altres els sembla esbravat, sense cap passió. Notícies que arriben de Manila parlen de la inversió del Govern en R+D per a la creació d’aparells mesuradors de fervor, que instal·larien en tots els locals on de manera habitual se celebrin actes públics, i que estarien sempre supervisats per uns inspectors que serien els encarregats de prendre nota si el comptador de fervors es manté en nivells mínims. Els infractors podrien ser multats amb prop de 1.800 euros o condemnats a un any de presó.
Em sembla una mesura sensata. No hi ha res més depriment que veure algú cantar un himne amb desgana. El cas més evident són els futbolistes que juguen a les seves seleccions estatals i no se’n saben ni la lletra; si és que l’himne en té, perquè hi ha casos en què no n’hi ha, com saben prou bé els jugadors de la roja. Si n’hi ha i no se la saben mouen la boca com si la cantessin però no cal ser especialista en lectura de llavis per adonar-se que estan fingint. Serge Gainsbourg va enregistrar una versió excepcional de La marsellesa amb el títol d’Aux armes et caetera. És amb ritme de reggae i, tot i que no es pot dir que la canti de manera desmenjada, sí que ho fa amb una cadència que és als antípodes del fervor que ara exigeixen als filipins.
Això pel que fa al cant de la peça musical. Pel que fa a l’actitud, en senyal de respecte s’ha de parar atenció i s’ha de mirar la bandera nacional. Si no n’hi ha cap, s’ha de mirar a la banda o al director d’orquestra. La nota d’Europa Press no ho diu, però pressuposo que, en el cas de les gravacions “en qualsevol format”, s’haurà d’observar l’altaveu. Res, doncs, de cantar-lo mentre consultes el mòbil a veure si la Paqui t’ha enviat un watsap o mentre fas anar el fidget spinner. Molt important també: els assistents hauran d’escoltar tot l’himne amb la palma de la mà dreta damunt del costat esquerre del pit, on habitualment hi ha el cor.
No descarto que, abans de la pròxima final de la Copa del Rei de futbol, el Regne d’Espanya aprovi una llei semblant, per si de cas la juguen el FC Barcelona i algun equip basc. Ai, que riurem.
Notícies de Manila parlen de la inversió del Govern en R+D per crear mesuradors de fervor