Banalització

Apagès deien: “La boca parla del que el cor en va ple”. Doncs Carles Puigdemont, el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, ha demostrat que això és veritat, perquè en un acte institucional el dia de l’homenatge a les víctimes d’Hipercor de fa trenta anys, va fer servir la paraula persistència cívica de la reacció de la ciutadania en la terrible tragèdia amb la persistència cívica del seu mantra predilecte, el procés cap a la independència per anar no se sap on. Hannah Arendt va escriure sobre “la banalització del mal” i amb el que ha dit Carles Puigdemont es podria dir que amb les seves paraules ha banalitzat el sofriment de les víctimes i dels seus familiars, fent servir els mateixos termes per a una situació terrible i una altra d’una política fantasiosa que el porta de cap. No només és una manca de respecte, sinó que va molt més enllà, és una manca de sensibilitat cap al sofriment de les víctimes justament el dia que se’ls fa un homenatge.

No tot s’hi val en política, hi ha línies vermelles que no es poden traspassar i que si es fa, desqualifiquen la persona per a qualsevol càrrec públic. Ja fa temps que el que van dient els governants de la Generalitat va perdent credibilitat per l’opacitat amb què estan portant tota aquesta moguda anomenada procés. I això en contra de la majoria de ciutadans de Catalunya, encara que per una llei electoral obsoleta tinguin una justa majoria d’escons al Parlament. Però això, ja tan conegut, és poca cosa comparant-ho amb la banalització de les paraules pronunciades en aquest dia. Alguns comentaristes dels mitjans ho han titllat de “paraules desafortunades” i que hauria de demanar disculpes públicament, però això no són només unes paraules desafortunades, és la irrupció de les seves prioritats, que pel que sembla, la persistència del procés, sigui comparable a la persistència cívica enfront del sofriment humà d’una gran tragèdia.

Amb personatges així no solament no anirem enlloc, sinó que ens posaran en perill sense cap mirament. D’això se’n pot dir la banalització de la paraula, que és tan perillosa com una agressió directa.