Espanya cau a la trampa
Alemanya aprofita la condició de favorit del seu rival i guanya amb ofici
Partia com a favorita i es va convertir en la víctima d’una Alemanya amb ordre i sense complexos que només va necessitar contenir Espanya en els seus millors minuts i marcar el gol decisiu que no havia trobat a les semifinals per emportar-se el segon Europeu sub-21 del seu palmarès. La rojita ahir va patir un excés de confiança i la falta d’un líder que no va aparèixer per enlloc. No va aconseguir trobar-se mai còmoda sobre el camp i va acabar caient merescudament contra un rival amb molt més ofici i pragmatisme.
Albert Celades no va dubtar a sortir amb el mateix onze amb què va destrossar Itàlia a semifinals. Amb alguna variació puntual, el mateix amb què ahir es va plantar a la final després de passar per sobre de Macedònia, Portugal i Sèrbia a la fase de grups. I el partit, certament, va començar com el de semifinals, amb Espanya assumint el control de la pilota davant una Alemanya tancada al seu camp, tot i que molt més disciplinada i menys precipitada que no ho va ser Itàlia.
Probablement el gran èxit de Stefan Kuntz al capdavant de la petita Mannschaft ha estat fer un equip de les restes que li ha deixat Joachim Löw, que en la seva aposta per renovar la selecció absoluta s’ha emportat a la Copa Confederacions quatre joves que van disputar la fase de classificació –Kimmich, Brandt, Ginter i Goretzka–, als quals s’afegeix el lesionat Sané. I aviat es va veure que Alemanya era molt més equip que Espanya.
Perquè després dels primers atacs de la rojita, els alemanys van començar a arribar amb perill i al minut 7 Meyer ja amenaçava amb un cop de cap al pal. Era només un avís del que havia d’arribar. El jove talent del Schalke era una de les amenaces que tenia Espanya. L’altra, el flamant fitxatge del Bayern Gnabry, no va trigar a aparèixer per fer gala de la seva velocitat i capacitat de desbordament i firmar dues accions clares de perill: una rematada desviada al 12 i un xut forçat en una segona acció després d’una falta servida a l’àrea que va aturar Kepa.
Del control inicial Espanya va passar a ser un feix de nervis. Celades va ordenar defensar amb dues línies de quatre i centrar-se en la contenció dels que van ser els millors moments del rival. Però malgrat les precaucions del tècnic, els seus homes no van poder evitar el gol ja al 40 en una gran combinació entre Toljan, que va pujar per la banda dreta per treure una centrada al primer pal, i Weiser, que la va pentinar amb ofici davant l’oposició de Vallejo. La pilota es va colar per l’escaire d’un Kepa que només va poder veure-la entrar.
Després de la represa el partit va mostrar una altra cara. Espanya va tornar a assumir el control i va perdre la por per fer que Alemanya tornés a tancar-se i recorregués al pla B: endurir el seu joc. El dels espanyols no era cap altre que l’aparició de Saúl. I l’atlètic ho va fer al seu estil, amb un cacau al 58 que ahir no va aconseguir sorprendre el porter Pollersberg.
Però Alemanya també va fer gala del seu poder físic i va aprofitar que el seu rival s’havia abocat a l’atac per replicar. Gnabry, per descomptat, va superar per velocitat Meré per entrar fins a l’àrea petita, on es va trobar amb Kepa, que va treure una cama providencial al 61. I tot just cinc minuts després el mateix Gnabry va culminar amb una rematada desviada una jugada confusa a l’àrea espanyola. Abans de retirar-se fos, la nova perla del Bayern va tornar disposar d’un xut franc que va tornar a sortir desviat al 71.
Amb Williams i Borja Mayoral al camp en l’intent desesperat de Celades de buscar l’empat i la pròrroga, Espanya va atacar amb més cor que ordre en els darrers minuts de joc. Però el partit feia molta estona que estava perdut i el títol va ser per a Alemanya.
L’ESTRELLA Acabat de fitxar pel Bayern, Gnabry va ser un malson per a Espanya i només li va faltar el gol UNA ALTRA CARA L’equip de Celades no va tenir ni el control ni la seguretat que havia mostrat fins ahir a la nit