El senyor de l’anell (saxó)
A Marc Márquez no el guanya ningú a Sachsenring, la seva pista ‘salvavides’
Quan Marc Márquez té un problema, com ara estar immers en una sequera preocupant de victòries, sempre apareix a l’horitzó algun dels seus dos oasis preferits: Austin i Sachsenring. A la pista texana ha vençut sempre, en les 5 curses que s’hi han disputat (des del 2013), per agafar embranzida en el campionat, i al vell traçat de l’antiga Alemanya de l’Est encara no hi ha qui el guanyi: ha vençut set anys consecutius, des del 2010, i sempre des de la pole. Si avui se l’apunta, ja podeu donar per fet que demà tornarà a pujar al calaix més alt de Sachsenring.
I és que Márquez sent predilecció per la pista d’Oberlungwitz, el Sachsenring, literalment l’anell saxó (el circuit de Saxònia), un traçat estret i revirat que s’adapta com ídem al dit del pilot de Cervera. “És una pista especial, m’hi adapto molt bé, potser perquè té molts revolts d’esquerres (10, per 3 a la dreta), com en el dirt track”, l’especialitat en què sol entrenarse per polir traçades i derrapades. Per això Sachsenring li escau tan bé: té el seu nom anotat com a autor de la millor volta de cursa i del rècord de pole, tots dos del 2015.
Ahir, en la primera jornada, Márquez ja es va enfilar al segon lloc en la sessió del vespre, amb l’asfalt moll. Una mostra del que ha de venir. Molt segurament, perquè no ha fallat mai a Sachsenring, un circuit que sempre ha rescatat el català. Ha estat així els últims tres anys.
Quan acumulava la seva pitjor ratxa de curses sense guanyar en MotoGP va aparèixer el salvavides de Sachsenring per tornar al camí de la victòria: l’any passat sumava cinc Grans Premis sense triomf (Jerez, Le Mans, Mugello, Catalunya i Assen); el 2015, sis, el seu pitjor forat històric; i el 2013, cinc. Aquesta vegada Márquez acumula també cinc curses sense fer cap pole –per primera vegada des que corre a la classe reina– i sense victòries, des del fecund GP de les Amèriques.
Això sí, malgrat que no ha sumat cap victòria des d’Austin, en la tercera cursa, Márquez ha pogut anar construint pedra a pedra, amb la paciència de la formigueta, la remuntada que li permet estar viu quan arribem a l’equador del campionat: d’estar despenjat a 37 punts del líder després de l’Argentina i d’Itàlia, a només 11 abans de córrer a Alemanya, gràcies als dos podis consecutius sumats a Montmeló i Assen i a les dues ensopegades també seguides de Maverick Viñales (6 punts en dues curses).
LA DESGRÀCIA DE JORGE MARTÍN El jove madrileny de Moto3 va tenir una caiguda lletja i es va trencar la tíbia i el peroné de la cama dreta
Aquests dos bons resultats afegits a l’efecte trampolí de Sachsenring animen el vigent campió de MotoGP a continuar amb la seva escalada que semblava impossible. “És molt difícil planejar o entendre aquest campionat (en el qual hi ha hagut cinc guanyadors en vuit GP); fa dues curses estava gairebé fora de la lluita pel títol, i ara només estic uns punts darrere del líder (Andrea Dovizioso). El campionat és molt llarg, he comès uns quants errors a la primera part, però encara batallo, i vull continuar amb la mateixa mentalitat”, comentava el cerverí, conscient que podria rebre una bona empenta del circuit alemany. “Sachsenring sempre ha estat una bona pista per a mi i per a Honda (que hi guanya ininterrompudament des del 2010); és important, però aquest any és diferent per l’asfalt nou, per com s’adaptaran els pneumàtics. I després sempre hi ha la climatologia, l’any passat va ser una cursa flag-to-flag (amb canvi de moto) i tot pot canviar”, deia, prudent.
Un temps canviant com es va comprovar ahir en els primers assajos, en sec al matí i amb aigua a la tarda. La primera víctima va ser el jove madrileny de Moto3 Jorge Martín, que va tenir una caiguda lletja i es va trencar la tíbia i el peroné de la cama dreta. Haurà de passar pel quiròfan i es perd la cursa alemanya.