Així va començar tot

La Vanguardia va començar el seu compte enrere cap als Jocs amb el seu primer extra de 20 pàgines dedicat a la cita olímpica. El plat fort d’aquell suplement era una entrevista a Narcís Serra, llavors vicepresident del Govern central i alcalde de Barcelona de 1979 a 1982 quan va començar a gestar-se la candidatura de Barcelona’92. En una conversa amb Bru Rovira i Josep M. Sòria Serra explicava com va sorgir la idea en una ciutat que començava a caminar en la nova era democràtica. “Els Jocs eren una utopia realista”, deia el política socialista, que s’admirava per la transformació que estava experimentant la capital catalana. “Quan arribo a Barcelona i agafo el cotxe a l’aeroport per anar a Sant Cugat per la ronda de Dalt i el túnel de Vallvidrera encara no m’ho acabo de creure. S’ha fet ciutat amb majúscules”, comentava Serra, que subratllava el paper de Juan Antonio Samaranch. “Va acceptar el repte d’aconseguir els Jocs”. En l’entrevista amb aquest diari Serra admetia que no totes les autoritats van creure en els Jocs, encara que se’n reservava els noms. “Hi va haver gent que no citaré, gent molt seriosa, que després ha estat utilíssima per als Jocs, que considerava el projecte una bogeria perquè veien impossible competir amb París”. A la pregunta de com li agradaria que es recordessin els Jocs Olímpics de Barcelona Serra va contestar: “Pel seu caràcter festiu, com a mostra que tota la societat ha estat darrere d’ells. També m’agradaria que es recordessin per la seva precisió organitzativa i pel fet que han implicat totes les nostres capacitats, des dels hotelers fins als voluntaris olímpics”.