El FROB perd 1.693 milions el 2016 per BFA-Bankia i BMN
L’entitat anticipa pèrdues i capitalitza deute per 3.000 milions
El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l’instrument creat pel Govern espanyol el juny del 2009 per canalitzar els ajuts públics a la banca, va perdre 1.693 milions d’euros el 2016 a causa del deteriorament del valor dels actius, que són, precisament, les participacions en els bancs nacionalitzats. En concret, el FROB va realitzar provisions per assumir que el seu 65% al banc BMN valia a 31 de desembre 916 milions menys que un any abans i que el seu 100% de Banco Financiero y de Ahorros (BFA) –l’actiu principal dels quals és el 66% de Bankia– calia infravalorar-lo en 474 milions més. Precisament, aquesta setmana s’ha anunciat la fusió per absorció de Bankia i el BMN. Tot i que la pèrdua comptable per al FROB abans esmentada encara no s’ha materialitzat, la valoració del BMN feta per a la fusió amb Bankia i la depreciació de la cartera de renda fixa del BFA obligaven a anotar-les ara.
Tant el mateix FROB com el Banc d’Espanya i el Govern han admès en nombroses ocasions que la major part dels ajuts públics concedits a la banca des del 2009 són irrecuperables. Més de 60.000 milions d’euros concedits en capital o deute convertible es donen ja per perduts. Ahir, el FROB es va limitar a anticipar comptablement unes pèrdues de 1.609 milions d’euros que es materialitzaran, presumiblement, quan vengui les seves accions a Bankia.
A més, el fons públic que presideix Jaime Ponce s’ha anotat una pèrdua de 155 milions per la participació que té en la Sareb, l’entitat creada el 2012 per ajudar els bancs a sanejar-se dels seus actius immobiliaris. L’empresa que presideix Jaime Echegoyen va reduir el seu capital per compensar els seus números vermells i va capitalitzar posteriorment part del deute subordinat.
Els comptes anuals del FROB publicats ahir reflecteixen un actiu de
El deteriorament del BMN arriba pel canvi en la fusió amb Bankia i el del BFA, per la depreciació del seu deute
14.354 milions d’euros, un passiu de 15.963 milions d’euros i, després de les pèrdues de l’exercici, un patrimoni net negatiu de 1.609 milions d’euros. Per restablir el seu equilibri patrimonial, el FROB ha convertit en capital un préstec de l’Estat concedit a l’entitat per import de 3.000 milions.
El FROB va aclarir ahir que aquest rescat no suposa injecció de nous fons en la societat, ni afecta la capacitat de l’Estat de recuperació dels ajuts públics concedits pel FROB, i tampoc no té impacte en dèficit ni en deute públic. Durant l’any passat, el fons també va perdre 60 milions per les garanties ofertes a les entitats ja subhastades, entre les quals NCG Banco (Abanca), en el qual va posar 97 milions per fer front a les devolucions per les clàusules terra. Alhora, va retallar en 35 milions les garanties per a Banc de València per les menors pèrdues registrades i esperades.
Malgrat tot això, el FROB va destacar ahir que disposa d’una posició de prou tresoreria per fer front als seus compromisos a mitjà termini i va afegir que, a tancament de maig del 2017, l’import de la tresoreria no compromesa a curt termini ascendia a 916 milions.