Els presos vip s’ajunten a Soto del Real
SOTO DEL REAL NO ÉS UNA PRESÓ DE LUXE, SINÓ UN CENTRE PENITENCIARI MÉS. PERÒ LA LLISTA DELS INTERNS REVELA QUE ENTRE ELS SEUS MURS HI HA UNA CONCENTRACIÓ DE VIPS. LA RAÓ ÉS SENZILLA: SÓN ELS PRESOS PER CORRUPCIÓ, A DISPOSICIÓ DE L’AUDIÈNCIA NACIONAL
La presó de Soto del Real, situada a poc més de 40 quilòmetres de Madrid, té cada vegada més reus coneguts per la seva notorietat social. No és una presó vip perquè això no existeix. Però sí que és la presó que ara mateix allotja més nombre de presos procedents d’estrats socials elevats. Fins que hi ingressen, perquè a partir de llavors les diferències prèvies compten poc pel que fa a la vida que porten tots plegats dins de la presó.
Conviuen ara a les cel·les de la presó de Soto del Real, al costat dels presos comuns, l’expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán; el primogènit dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola; l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González i el seu germà Pablo i l’expresident del FC Bar-
celona Sandro Rosell, pendent d’un recurs recent. Tots plegats estan a disposició de diferents jutges de l’Audiència Nacional. Es tracta, en general, de presos preventius, en espera de judici, encara que en el cas de Díaz Ferrán ja hi ha sentències condemnatòries. Malgrat això, el jutge de vigilància penitenciària José Luis Castro ha concedit a Díaz Ferrán un primer permís per abandonar la presó per uns dies. El magistrat ha tingut en compte que l’expresident de la CEOE ja fa quatre anys i mig que és a la presó i els informes de la Junta de Tractament són favorables.
Tots estan presos per presumptes delictes econòmics i relacionats amb la corrupció. Fins fa uns anys no era tan freqüent acordar l’ingrés en presó preventiva per aquesta mena d’il·lícits penals. Ara, en canvi, ha augmentat la severitat judicial. Els jutges aprecien cada vegada amb més freqüència dos tipus de perill a fi de justificar l’ingrés a la presó com a mesura cautelar. Es tracta del risc de fuga i de destrucció de proves.
Els advocats s’esforcen a aportar dades per sostenir que els seus defensats no desapareixeran i es mantindran a disposició de la justícia. I malden per assegurar que, una vegada iniciades les investigacions i una vegada escorcollats despatxos i domicilis, poc podrien fer per destruir documents i provar d’esborrar les empremtes dels seus presumptes delictes. Però els vidres de les finestres de l’Audiència Nacional no aïllen del clamor social. El resultat és que els jutges tendeixen a creure cada vegada menys en l’arrelament d’aquests presos i en la seva voluntat de mantenir-se sempre a disposició dels tribunals i s’estimen més tenir-los en lloc segur durant períodes cada vegada més llargs.
Francisco Granados, exsecretari general del PP de Madrid, acaba de sortir, per exemple, després de dos anys i mig en presó preventiva; és a dir, sense ha-
La de Soto és la presó habitual d’ingrés dels vips a disposició d’Anticorrupció i de l’Audiència Nacional Els jutges apliquen amb més rigor les clàusules que porten a presó: risc de fuga i de destrucció de proves
ver estat jutjat encara. Granados ha sortit d’una altra de les presons de Madrid, la d’Estremera. Però prèviament va estar a Soto del Real, com gairebé tots els presos preventius. Per les seves cel·les van passar també l’extresorer del PP Luis Bárcenas i els principals acusats de la xarxa de corrupció Gürtel, com Francisco Correa –a qui li agradava que li diguessin Don Vito en els seus bons temps al capdavant de l’esmentada trama–, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, més conegut com el Bigotes.
Tots han tornat a trepitjar la presó, en aquest cas la de Picassent, després de ser condemnats recentment per la branca valenciana del mateix afer Gürtel. Són, en definitiva, bons clients del sistema penitenciari, com abans ho va ser l’expresident de Banesto Mario Conde. O més recentment l’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, condemnat a sis anys de presó pel cas de les targetes black, pendent de recurs davant el Tribunal Suprem (TS).
Com ho està l’exvicepesident del Govern Rodrigo Rato, que també ha estat condemnat en el procés per les targetes opaques de Caja Madrid, en el seu cas a quatre anys de presó. Blesa ja va passar com a preventiu per Soto del Real. En canvi, Rato ha pogut salvar-se de l’experiència fins ara. Però té més d’un procés pendent i espera que el Suprem decideixi si la seva primera condemna passa a ser ferm.
La nòmina de vips, en suma, s’ha incrementat gradualment a Soto del Real al llarg dels últims mesos i més que podrà augmentar, en funció de com acabin aquests recursos, i de les noves condemnes que es dictaran en els judicis en marxa o pendents. Per exemple, els de Gürtel, dels papers de Bárcenas o de la sortida a borsa de Bankia. En tots hi ha vips, encara que una vegada traspassat el rastell de la presó el tractament que reben és igualitari.
En això sempre posen una cura especial les autoritats penitenciàries, per un sentit elemental de justícia i per evitar que es produeixin polèmiques sobre presumptes tractes de favor. Les diferències poden sorgir, en tot cas, de la diversa capacitat econòmica dels presos. Un televisor per a la cel·la, per exemple, cal comprar-lo. I no tothom pot.