ELS CONTINENTALS

Una altra cosa són els joves, els universitaris i els que fan els seus primers passos en el món laboral. Les seves inquietuds no tenen res a veure amb les dels seus predecessors. Els inquieta el futur de Hong Kong i la seva relació amb la Xina. Saben que viuran pitjor que els seus pares, que no tindran les mateixes facilitats per aconseguir una feina ben remunerada i que no podran accedir a un habitatge com el dels seus progenitors. Un horitzó que els va impulsar a sortir al carrer a la tardor del 2014, no tant per reclamar la independència de Hong Kong, com per demanar als líders locals solucions als problemes que pateix l’excolònia per garantir que continuarà sent un focus de prosperitat. Una situació que veuen amb especial preocupació, ja que no només empitjoren les condicions laborals sinó que a més hi ha més competència. La xifra de joves mainlanders (continentals) –com anomenen els hongkonguesos als xinesos de l’altra banda de la frontera– que arriben disposats a menjar-se el món creix dia a dia. Aterren com a estudiants, però amb la idea de quedar-se a treballar. Una invasió que als joves locals els costa de pair. Són un col·lectiu més competitiu que ells: parlen mandarí, en lloc de cantonès; dominen l’anglès de manera més fluïda, en molts casos, i estan disposats a acceptar una feina per un salari molt més baix.