Nostàlgia del ‘Fvtvre’
Ala samarreta que lluïa el xef Massimo Bottura en l’aniversari de la llista The world 50 best restaurants, que es va celebrar dimarts a Barcelona, es podia llegir Fvtvre, escrit simulant la grafia grega. La raó? Als cinc xefs dels restaurants que en algun moment han encapçalat el rànquing britànic se’ls va demanar que parlessin sobre el futur de la gastronomia. I l’italià volia deixar clar que no hi ha demà sense una mirada al passat. L’amo de l’Osteria Francescana (Mòdena) va parlar de la cultura com a motivació; de sostenibilitat i de la seva batalla contra el malbaratament, a través dels cinc menjadors socials que ha impulsat, l’últim a Londres.
Part del públic va trobar a faltar conclusions contundents sobre en quina direcció avança la cosa, malgrat que els xefs van explicar d’on venen i cap a on van els seus propis projectes. Vam saber que els germans d’El Celler de Can Roca, amb la inquietud d’humanitzar l’ofici, han instaurat una doble brigada per erradicar els horaris salvatges a les cuines; que el danès Redzepi vol focalitzar-se en l’educació perquè els nens respectin l’entorn; que els socis de l’actual número u, el novaiorquès Eleven Madison Park, procuren que la sala sigui tan respectada com els fogons.
I Ferran Adrià? L’únic lliure dels lligams de la llista, en la qual encara rivalitzen els altres quatre, va dedicar uns minutets a parlar del que serà El Bulli en la seva segona vida i després va fer una lúcida anàlisi d’avenços, èxits i mancances a la cuina. Escoltar-los convidava a qüestionar-se si aquells personatges que van canviar el rumb de la història de la gastronomia, als que sobre l’escenari costava de consensuar un pronòstic del demà, eren conscients que el fvtvre, amb grafia grega, com a la samarreta de Bottura, el van cultivar un dia ells mateixos. I en l’aire, alguns van percebre una certa nostàlgia d’aquell fvtvre.