El ‘fill’ de la traveta
UNA PERIODISTA VA FER LA TRAVETA A UN REFUGIAT SIRIÀ QUE DUIA UN NEN A COLL. EREN EL PARE I EL GERMÀ D’EN MUHANNAD, UN JOVE QUE VIU A BARCELONA, A SANT ANDREU. EL SEU PARE VA LLUITAR PERQUÈ ARRIBÉS A EUROPA I POGUÉS GAUDIR DE LA SEVA PASSIÓ: EL FUTBOL
Setembre del 2015, en plena allau de refugiats a la frontera d’Hongria, un refugiat sirià cau a terra per culpa d’una traveta que li va fer una periodista hongaresa. En aquell moment, la vida de Muhannad Abdul va canviar. El seu pare és el refugiat que va caure, i duia a coll el seu germà petit. Tots els mitjans de comunicació es fan ressò d’aquest cruel episodi. Tan cruel, que els brindarà l’oportunitat de buscar una nova vida a Espanya i, per a en Muhannad, a Barcelona.
Quan la guerra es va intensificar a Síria, concretament a la ciutat de Deir ez-Zor, la família d’en Muhannad va decidir que era el moment de fugir. Un cop presa la decisió de deixar enrere tot el que havien viscut fins al moment a la seva ciutat natal, van posar el punt de mira a Mersin, ciutat costanera de Turquia. Junts i sense cap mena de problemes, van travessar la frontera per poder arribar a la ciutat turca, on començarien una nova vida. Instal·lats a Mersin, en Muhannad va completar els seus estudis i la selectivitat amb èxit. Tot i això, el problema més gros el trobarien els seus pares, ja que a Turquia el futur dels refugiats sirians era incert, no podien treballar.
En aquesta situació tan complicada, el pare d’en Muhannad, Ossama Abdul, va decidir muntar un equip de futbol anomenat AMAL (esperança), format per jugadors sirians, entre ells en Moha i que competís a la Lliga turca. El projecte va fracassar, ja que Turquia no els va permetre dur-lo a terme. En Muhannad i els seus companys d’equip van viure una situació molt complicada. Havien de pagar uns 3000€ per poder formar part d’un club amateur, on a sobre no cobrarien.
En aquell instant, el seu pare va decidir provar sort a Europa, ja que Turquia no els oferia cap futur. Ossama Abdul, després d’anar superant totes les etapes del recorregut que han de seguir els refugiats sirians per poder arribar a Europa, va arribar a la frontera d’Hongria. Allà va viure l’episodi més surrealista de la seva vida. Una periodista hongaresa li fa la traveta mentre corre amb el seu fill petit a coll.
Aquest fet dolorós, va acabar sent una història internacionalment mediatitzada, que li va brindar tant a ell, com al seu fill Muhannad, la possibilitat d’una nova vida. L’Ossama, gràcies al ressò de la seva història, va poder arribar a Madrid amb el seu fill petit i va aconseguir feina d’entrenador. Més tard, va arreglar el visat d’en Muhannad, perquè comencés la seva vida a Barcelona.
Va arribar al desembre, tot sol, amb una mà al davant i l’altra al darrere. El seu pare era a Madrid amb el seu germà petit i la seva mare a Turquia amb els altres dos germans. No posseïa res material, només tenia una il·lusió enorme de començar de zero, deixant enrere tot el que havia passat al seu país natal.
Actualment, està becat per la fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, que li ha ofert una matrícula d’estudis universitaris de manera gratuïta, amb un curs previ de sis mesos de llengua espanyola perquè pugui seguir els estudis amb facilitat. En paral·lel, la Federació Catalana de Futbol li ha facilitat el contacte d’un club perquè pugui continuar gaudint de l’esport que més li agrada, el futbol. En Muhannad juga a l’equip amateur de la PB Anguera. Aquest conjunt, així que es va assabentar de la seva història, no va dubtar que donarli l’oportunitat de poder continuar sentint-se futbolista, i alhora, integrar-se en un grup, en el qual relacionar-se i no sentir-se aïllat.
Viu al barri de Sant Andreu de Barcelona, gràcies a l’administració pública, la Creu Roja i la UFEC, organitzacions que li han permès tenir un sostre i mantenir relacions socials, a més de practicar altres activitats. Comparteix pis amb tres companys més de diferents països, les situacions dels quals també són una mica difícils. En Moha s’ha integrat ràpidament a la ciutat. Es mou d’allò més bé amb el transport públic i ja ha conegut la nit catalana amb els seus companys de pis, sortint de festa per les discoteques més conegudes. En Muhannad és una persona forta i lluitadora, que es mostra molt agraït per les oportunitats que li estan donant. El seu objectiu més important és aprendre de pressa l’espanyol, estudiar i trobar una feina que li permeti portar una vida valent-se per si mateix. Sens dubte, una història de superació immensa que pot servir d’exemple de com els refugiats aprofiten les oportunitats que els ofereixen les societats que els acullen.
La família es va repartir entre Madrid i Turquia; viu sol a Barcelona i s’ha integrat ben de pressa