L’ex que vol tornar
VA SER PRESIDENTA DE L’ARGENTINA FINS AL 2015 I ASPIRA A SER SENADORA PERÒ AMB EL PUNT DE MIRA MÉS ALT cristina fernández
No va ser màgia. Cristina Fernández de Kirchner no era maga en els seus vuit anys de govern, ni ho és ara que fa un any i mig que és fora del poder, que no és el mateix ni de lluny. L’expresidenta argentina (2007-2015) torna a la primera línia política, si és que alguna vegada la va abandonar. Amb tota probabilitat, a l’octubre es convertirà en senadora, primer pas per recuperar la presidència el 2019, encara que no ho diu.
De fet, Fernández tampoc no va anunciar personalment que encapçalarà la llista al Senat del seu nou partit, Unitat Ciutadana (UC), a les eleccions legislatives del 22 d’octubre, malgrat que era un rumor des que el desembre del 2015 va deixar la Casa Rosada negant-se a lliurar la banda presidencial a Mauricio Macri al Congrés. Ni tan sols ho va confirmar en el míting del 20 de juny en un estadi de Buenos Aires, el seu acte de masses més important des de la sortida de la presidència.
No, l’exmandatària es va esperar fins a l’últim minut, gairebé fins a la mitjanit del 24 de juny, quan s’acabava el termini perquè els partits inscriguessin els seus candidats, i poc abans el seu cercle més proper va filtrar la notícia a una cadena afí. En aquest sentit, CFK –abreviatura utilitzada pels mitjans argentins i per ella mateixa a les xarxes socials– no ha variat pràcticament l’opacitat comunicativa que va caracteritzar la seva gestió i la del seu difunt marit, Néstor Kirchner, president entre el 2003 i el 2007.
El suspens polític portat a l’extrem s’ha convertit ja en una tàctica típica del kirchnerisme per treure avantatge davant adversaris interns
Malgrat els casos de corrupció, Cristina Fernández manté un suport d’entre el 25% i el 30% de la població
i externs. En aquest cas, la baralla era dins del peronisme, dividit entre els partidaris de reunificar-se sota l’ala de Fernández o de jubilarla. Tot i això, Cristina, com també l’anomenen els mitjans, ha tornat a demostrar, igual que va fer el seu marit, que el Partit Justicialista (PJ) no és res sense un líder fort. Així que va decidir muntar la seva pròpia formació abans que exposar-se que es visualitzés un percentatge de vot de rebuig en les primàries obligatòries que els partits celebraran a l’agost, i on finalment el peronisme estarà dividit en tres sectors que arribaran a les legislatives per separat. Macri està encantat.
Malgrat els nombrosos escàndols de corrupció, alguns dels quals apunten al seu enriquiment il·lícit, CFK manté un suport d’entre el 25% i el 30% de la població. En les eleccions del 2007 va obtenir el 45% dels vots, mentre que en les del 2011 va aconseguir el 54%.
Fernández suma ja tres processaments, dos per corrupció i un per frau a l’administració per avalar la decisió del Banc Central de vendre dòlars a futur sabent que produiria pèrdues a l’erari públic; la instrucció de la causa es va acabar i està a punt per al judici oral.
Un dels processaments per corrupció correspon al per pagament de sobrepreus en obres públiques, la majoria adjudicada al seu feu patagònic de Santa Cruz al constructor i suposat testaferro dels Kirchner, Lázaro Báez, en presó preventiva. L’altre és el cas Los Sauces, que esquitxa també els seus fills, Màxim i Florència. En la interlocutòria del jutge Claudio Bonadio els tres integrants de la família són considerats “els caps de la banda”. Los Sauces és el nom de la immobiliària familiar que rebia el 80% d’ingressos gràcies a lloguers ficticis que pagaven Báez i d’un altre empresari amic, Cristóbal López, tsar del joc. L’expresidenta, processada per associació il·lícita, blanqueig de diners i negociacions incompatibles amb la funció pública, ha de demanar permís al jutge cada vegada que vol sortir del país.
A més, Cristina està imputada en la causa Hotesur, nom de la companyia que agrupa els hotels que posseeixen els Kirchnner, la majoria a El Calafate, que de manera idèntica rebien pagaments milionaris de Báez per l’ocupació fingida d’habitacions. D’altra banda, un escó a la Cambra Alta li concedirà immunitat parlamentària, després de temps d’especular amb una possible ordre de detenció.
Als 64 anys, aquesta advocada “d’èxit” abans de la política, com ella es va autodefinir, coneix bé el Parlament ja que ja va ser senadora (2001-2007) i diputada (19972001). Tot i això, no sembla predisposada a acudir a totes les sessions del Senat, ni a fer una campanya amb presència intensiva. De fet, des que es va confirmar la seva candidatura només s’ha manifestat a través de Twitter i és probable que només faci aparicions magistrals, a més d’un gran míting final.
L’estratègia de controlar fins a l’extrem la seva exposició pública ja l’ha practicat durant aquest any i mig, que majoritàriament va passar enclaustrada a les seves cases patagòniques de Río Gallego i El Calafate. Tot i això, es va veure obligada a viatjar a Buenos Aires, on té un pis al barri de Recoleta, a causa de les seves compareixences judicials, moments que va aprofitar per organitzar actes populars amb els seus seguidors. També s’ha deixat veure per la capital argentina a l’Instituto Patria, muntat per enaltir la seva figura, i ha concedit a periodistes afins comptades i amigables entrevistes. A més, va viatjar al Brasil, Bèlgica i Grècia, on va visitar un centre de refugiats i va ser rebuda pel primer ministre Alexis Tsipras.
“No va ser màgia” era una de les frases que Fernández repetia al final del seu mandat per explicar que no va ser casualitat, sinó producte d’una bona gestió, la qual cosa ella considera “la dècada guanyada” kirchnerista, encara que la meitat del país, que fa costat a Macri, pensi el contrari. L’esquerda argentina.