Els xinesos van a la recerca de pisos cars a Barcelona
Inversors asiàtics obtenen així un permís que els permet moure’s per la Unió Europea
Anglesos preocupats pel Brexit, fons israelians a la recerca d’edificis per convertir-los en apartaments de luxe... I nou-rics xinesos interessats en propietats d’almenys mig milió d’euros per aconseguir un permís de residència que els permeti moure’s per la Unió Europea. El mercat de l’habitatge a Barcelona no deixa de trencar fronteres. El 2016, 893 pisos es van comprar a la ciutat per aconseguir aquest tipus de visat, la Golden Visa. Els xinesos van aconseguir gairebé la meitat de permisos atorgats.
L’interès dels asiàtics està assolint el seu punt culminant. Són principalment xinesos que continuen vivint al seu país d’origen, brokers molt somrients, petits empresaris que en poc temps es van fer mitjans. Compren sense intenció de traslladar-se a Barcelona, la majoria posa les seves propietats de lloguer després d’adquirir-les. No tenen intenció d’especular, el seu objectiu és el de fer més negocis de llarg a llarg d’Europa gràcies al permís.
La possibilitat per a qualsevol ciutadà extracomunitari d’obtenir la Golden Visa mitjançant aquestes operacions funciona des del 2013, “però els xinesos no es van fixar en Barcelona fins fa dos anys”, explica François Carriere, president a Espanya de la immobiliària de luxe Coldwell Banker. “Van començar a arribar en grups d’amics i familiatreure ars, en excursions immobiliàries, disposats a comprar entre tots promocions senceres acabades de construir. Podies vendre deu pisos en un dia...” Diagonal Mar, la zona alta de Barcelona, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Esplugues... Molt rarament s’interessen per finques del Raval, la Barceloneta, si més no el Gòtic... “Només volen obra nova. Els ensenyes una finca rehabilitada del centre que és preciosa i no hi fan atenció”, resumeix Carriere, que ha incorporat comercials xinesos per donar resposta a la demanda d’aquest tipus de públic.
A mesura que va créixer l’interès es van multiplicar els professionals. En pocs anys van obrir a Barcelona almenys mitja dotzena d’immobiliàries especialitzades a inversions asiàtiques. “Les fortunes xineses estan més interessades en els Estats Units, el Canadà o Austràlia –diu Chuanyi Lin, director de l’assessora Nar Grupo– . Però els seus requisits per donar el permís de residència són més durs i obliguen a inversions més altes. No tots poden afrontar-les”.
En aquest sarau Barcelona és una ciutat de segona, el consol dels
“Només els interessen els edificis nous, acabats de construir”, diuen a Coldwell Banker
qui no poden aspirar a Nova York. Lin creu que “Espanya, per la majoria de xinesos, continua sent un lloc desconegut. Ara estem arribant a un punt culminant perquè el Govern xinès cada vegada posa més traves per treure divises, però molta gent ha fet molts diners en poc temps. En els dos últims anys, vam propiciar un centenar d’operacions d’aquest tipus”.
A 500.000 euros per venda com a mínim, parlem d’una inversió mínima de 50 milions. Cada vegada hi ha més guies turístics xinesos que proven de treure’s un sobresou propiciant vendes. El despatx d’advocats Avalaw és un dels que té més experiència en la tramitació
“La majoria no té interès a viure aquí i lloguen l’habitatge”, assenyalen a Nar Grupo
de la Golden Visa. Una de les seves sòcies directores, Lourdes Santisteban, explica que “els xinesos són un col·lectiu molt difícil pel xoc de cultures”. Aquesta circumstància ha suposat l’aparició d‘intermediaris que faciliten la comunicació entre les dues parts. Al sector corre una anècdota que és ja llegenda, la d’un intermediari que va vendre tota una promoció d’obra nova de l’Eixample a estrangers interessats a aconseguir la nacionalitat. La seva comissió va ser del 25%.
“Dues terceres parts lloguen de seguida la seva nova propietat –reprèn Lin–. I si venen a Barcelona es queden en un hotel. La resta instal·la aquí esposes i fills i es passa la major part del temps viatjant, fent negocis. Els agrada molt la qualitat de l’educació i de la sanitat. Però molt aviat moltes d’aquestes famílies pensen a tornar a la Xina perquè tenen problemes per integrar-se. S’avorreixen, estan acostumats a tenir una gran vida social. A més a més, els costa d’espavilarse. A la Xina ara tot s’aconsegueix a través d’una aplicació. Se t’avaria el cotxe i un mecànic ve a casa teva. Nosaltres oferim un servei integral: avisem la policia, concertem el metge, aconseguim un manyà de matinada...”. Lin té 28 anys. Quan va arribar a Barcelona era un nen. Després va estudiar Turisme a la Universitat de Barcelona i un màster de Direcció d’Empreses.
Changyu Bao, que ja té tres fills catalans d’uns vint anys, va recalar a Barcelona el 1992, va començar com a cambrer i avui és un dels responsables de Sweet Home Spain, una altra assessora que en els dos últims anys també va propiciar a Barcelona un centenar d’operacions. “Els productes financers xinesos cada dia són més atractius i això frena les inversions a l’estranger. A més, per als xinesos l’espanyol no deixa de ser un idioma d’una utilitat relativa. Els interessa molt més tot el que sigui en japonès, anglès i rus. Ara comencen a saber on és Espanya. De manera que em passo la vida en fires de turisme de la Xina venent el clima de Barcelona, la seva gastronomia, la seva arquitectura, la seva sanitat, la seva educació... aquesta atmosfera molt més neta!”. I els seus pisos... “Cada vegada costa més però continuem creixent. De mica en mica s’omple la pica, no? Tractem que els nostres clients no vegin l’operació només com una manera d’aconseguir el permís de residència, que vegin Barcelona com un lloc on s’ho poden passar bé. Hem de cuidar-los molt”.