Francesc Casadesús
El ballet de Dresden-Frankfurt arrenca una gran ovació
DIRECTOR DEL GREC
El festival Grec va obrir ahir la seva nova edició, primera que dirigeix Francesc Casadesús, amb un valor segur: el Ballet de Dresden-Frankfurt, un conjunt dirigit per l’italià Jacopo Godani, que va actuar davant 2.000 persones.
Obrir un festival no és mai una tasca fàcil. Si a més s’ha d’obrir en un espai per a dues mil persones a l’aire lliure i a ple estiu la cosa es complica. I si el director del festival s’estrena en el càrrec, ja s’ha de filar molt prim, i l’espectacle d’obertura pren caire de declaració de principis. Més o menys és el que va passar ahir a la nit a l’amfiteatre grec de la muntanya de Montjuïc, on va arrencar passades les deu davant autoritats diverses –presidia Ada Colau– i una nombrosa representació del món cultural la nova edició del Grec, un festival que des de fa uns mesos dirigeix Francesc Casadesús, que va conduir durant una dècada el Mercat de les Flors, la casa de la dansa de Barcelona.
No és estrany que Casadesús elegís ahir a la nit –es tornarà a veure avui– com a tret de sortida una gran companyia de dansa com la Dresden-Frankfurt Dance Company. I si cal pensar en una declaració d’intencions, la primera ja la va donar el mateix Casadesús: en el camp de mines que ha estat històricament aquesta inauguració, volia anar a cop segur per començar. Després, vist això a l’escenari ahir a la nit, un pot fantasiejar que el Grec anirà d’una mescla d’exigència amb plaer. Potser també de classicisme amb modernitat. Un espectacle per a tots els públics, però amb el llistó, no pocs ho van comentar, ben alt, que va anar del més dur al més enèrgic i va acabar arrencant grans i llargs aplaudiments, xiulets d’admiració i bravos del públic.
El responsable de l’èxit, el ballet de Dresden-Frankfurt, és un ens poc habitual, a cavall de dues ciutats i mantingut alhora per dos lands alemanys, un de l’Est –Saxònia– i un altre de l’Oest –Hessen–, i és el successor del que va ser The Forsythe Company, fundada i dirigida pel gairebé mític coreògraf William Forsythe, que el 2015 va cedir el testimoni a l’italià Jacopo Godani. Godani de seguida va imposar una teràpia de xoc als ballarins per trencar amb el passat, i pretén, assegura, fer el ballet del futur –“sense històries idiotes de t’estimo, em moro, em suïcido i em transformo en una nimfa i tu te’n vas amb mi al llac”– combinant tradició i contemporaneïtat. Ell identifica el ballet amb el virtuosisme i la capacitat de ser espectacular: busca un ball “que parli de manera directa, essencial i que sigui passional, però no kitsch, la passió que et pot donar el sexe com a manera de comunicar; una cosa bàsica, primitiva, una connexió amb el públic, visceral”. De fet, les tres coreografies que ahir a la nit es van presentar són del mateix Godani, estrenades el novembre de l’any passat. Es tracta de tres peces abstractes i elegants de base fortament musical que ahir a l’escenari del Grec es van representar per primera vegada a l’aire lliure –divendres l’assaig general es va haver d’endarrerir una hora, fins a les onze de la nit, per problemes per adaptar-les a l’espai– i que van evolucionar des de la, per a alguns, duresa i austeritat de la inicial, Metamorphers, amb dotze ballarins i amb la inquietant, repetitiva i sincopada música de corda de Béla Bartók, fins al virtuosisme, la sensualitat, el romanticisme i la malenconia del segon lliurament, els duos i quartets d’Echoes from a restless soul, molts més clàssics i al ritme de la molt més relaxant música de piano de Ravel. Per acabar amb l’energia elegant i contagiosa de la tercera peça, Moto perpetuo, que va portar 16 ballarins a escena i va conduir l’espectacle i els espectadors al ritme i la marxa de l’elecprimordial
Si l’espectacle d’obertura era una declaració de principis, l’aposta és exigència i plaer
trònica del duo 48nord per tancar la inauguració.
Unes peces en les quals els braços prenien contínuament el protagonisme, desplegant-se amb enorme poder en l’espai com Xives al compàs d’una música que, en el cas de les dues primeres peces, era interpretada en directe per la formació suïssa Kubus Quartet, que va tocar el Quartet de corda núm. 4 de Bartók, i pel pianista Ruslan Bezbrozh, qui acompanya habitualment a aquest ballet i que va estar a càrrec de dos moviments del Gas-
pard de la nuit de Ravel. El resultat final va ser una enorme i llarga ovació que va sancionar amb un gran èxit la primera aposta de Casadesús per a un Grec que aquesta setmana que ve es desplega per tota la ciutat amb espectacles internacionals com La impaciència del cor , la novel·la de Stefan Zweig adaptada pel gran Simon McBurney, o com
The great tamer, el gran domador, del grec Dimitris Papaioannu, director artístic de les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs d’Atenes.