Carlos Dora
Carlos Dora, coordinador de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS
COORD. DE SALUT PÚBLICA DE L’OMS
Aquest brasiler creu que abandonar el cotxe, fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà, i que les ciutats guanyin espai públic per als ciutadans faria que tots gaudíssim d’una salut millor.
Tants anys advertint del risc per a la salut de la contaminació que causa el cotxe, tanta evidència acumulada a les revistes científiques i el que perviu és la sensació que no canvia res. El cotxe regna al carrer. El brasiler Carlos Dora, coordinador de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és més optimista. Acaba de participar a Barcelona en el congrés internacional sobre Transport i Salut que ha organitzat ISGlobal, centre d’investigació impulsat per La Caixa, i creu que la recerca d’un ambient més net és absolutament “emergent” a tot el món. Però també reconeix que el procés és lent. “Per això des de l’OMS proposem d’augmentar la comunicació no sols sobre contaminació, sinó també sobre els beneficis de guanyar espai públic compartit pels ciutadans”.
N’hi ha prou amb només comunicar?
Estem en un moment de transició cap a un altre model de ciutat i comencem a treballar a ciutats pobres de l’Àfrica i Àsia, amb milions d’habitants sense gairebé espais públics. Necessitem definir un model que els serveixi. Si és útil en aquestes ciutats, el podrem traslladar a qualsevol. Si no fem aquesta transició, la vida en aquestes ciutats serà infernal. El 2050 el 70% de la població mundial serà urbana.
Com empenyeran aquesta transició?
El tabac semblava un poder intocable i la situació va canviar quan el sistema sanitari va començar a explicar-ho als pacients. El mateix passa amb la dieta o amb el consum excessiu d’alcohol. Per això volem que el sistema sanitari, que els metges i infermeres, receptin bici, transporti públic i espais compartits. És el trio saludable. Perquè un millor transport públic no només redueix la contaminació i per tant ajuda a evitar malalties cardiovasculars, càncers, malalties cognitives, respiratoris... A més allibera espai comú on les persones poden interactuar. Les ciutats pobres no tenen espais, els carrers són estrets, el risc d’accidents pel trànsit és elevat. Això ha de canviar. I la tercera peça, la bici, representa el mitjà de transport urbà net que facilita normalitzar l’activitat física. Si els sistemes sanitaris entren, la fórmula arriba a tothom. A qualsevol ciutat hi ha un centre sanitari! Aquest pot ser un mecanisme d’inflexió, com ho va ser en el tabac. Volem que sigui una estratègia central en salut pública.
Tota millora passa per deixar el cotxe?
No, no. No s’ha d’eliminar, en absolut. No tenim res en contra de la indústria, bé, tret que no volem que menteixi. El cotxe també és molt beneficiós, per connectar la gent, per arribar a
llocs on no és possible en transport públic. Però sí que ha de canviar el seu paper com a transport essencial.
És un canvi enorme d’hàbits
Sap quant es gasta un nordamericà en el seu cotxe cada any? 9.000 dòlars. I només funciona un 4% del temps. La resta està aturat. Per a moltes persones suposa una despesa més gran que la que dediquen a menjar. És del tot irracional. I molt ineficient. Hem de pensar quin és el transport urbà adequat: en l’espai que ocupa un cotxe hi caben 20 vianants, o deu bicis. Cada lloc ha de trobar alternatives per determinar quin és l’espai compartit que hauria de gaudir tota la població, de forma més
equitativa que en el model actual, amb el cotxe que utilitza un individu com a eix de tot l’espai públic.
Cada lloc? cada ciutat a la seva manera?
Es tracta de planificar d’una altra manera la ciutat i la clau és determinar aquests espais públics compartits, verds o no, que avui manquen en tantes poblacions. Sobretot és un fenomen dels barris pobres. L’estretor dels carrers i l’absència d’espais públics provoquen inseguretat, un greu risc d’accidents i no permet una cosa essencial en el desenvolupament saludable de l’ésser humà: la interacció i l’activitat física. Més espais públics també incideixen en el soroll. Hi ha experiències
interessants en diverses parts del món.
Els canvis es produiran a nivell local?
Molts ja passen a aquest nivell, a Barcelona, a París, a Nova York a Amèrica Llatina amb els seus autobusos ràpids. Copenhaguen té un 47% de ciutadans en bici. Hi ha molts alcaldes valents. Però no tot pot dependre d’això. Estem aplicant models matemàtics per generar informació que ajudi a fer aquesta translació. Provem d’estudiar escenaris epidemiològics i econòmics per desenvolupar aquest model replicable. Reunim informació perquè la població sàpiga què estalviaria individualment i
col·lectivament en despesa sanitària, per exemple. Hi ha molta experiència positiva que hem de sistematitzar perquè sigui utilitzable a qualsevol lloc. I el punt clau seran els metges i infermeres.
Vull ser bona amb la meva salut i la dels altres. Què faig?
Quan busqui casa, triï bé el lloc. Que pugui utilitzar un transport públic eficaç, net i puntual. Això a més li servirà per no haver d’anar de nit a recollir fills adolescents. Que compti amb espais públics on fer exercici, caminar, trobar-se amb els veïns, un lloc on hi hagi espai per a vianants i que tingui a prop un carril bici.
Però no tothom es podrà mobilitzar sobre una bici
Bé, també es pot tenir en compte la bici elèctrica, que facilita l’exercici i permet cobrir amb menys esforç 10 o 12 quilòmetres. Sense suar molt. I deixi el cotxe per al cap de setmana.