Conflictes vaticans
El jesuïta espanyol Ladaria dirigirà la Congregació per a la Doctrina de la Fe
La decisió del papa Francesc de rellevar al prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe és una mostra de les tensions que pateix la cúria vaticana a conseqüència del programa reformista de l’actual Papa, que no compta amb el suport dels més conservadors.
Francesc va prendre ahir una dràstica decisió no renovant el mandat del prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal alemany Gerhard Ludwig Müller, que s’havia alineat públicament amb els sectors conservadors reticents a alguns canvis impulsats pel Papa en el terreny de la pastoral familiar, com l’obertura als divorciats tornats a casar.
Prescindir de Müller no ha estat una mesura fàcil, ja que el va nomenar Benet XVI, fa cinc anys. Significa, en el fons, una agudització del pols que el papa argentí manté amb potents sectors dins i fora de la cúria. A Müller el substituirà el seu actual número dos, l’arquebisbe espanyol Lluís Francesc Ladaria Ferrer, jesuïta i també conservador, però més discret.
El relleu va ser una notícia important al Vaticà. Marca, potser, un abans i un després en el curs reformista del papa argentí i posa en evidència novament les fortes tensions internes a la Santa Seu.
La Congregació per a la Doctrina de la Fe –l’antic Sant Ofici– és un dicasteri fonamental. Actua com a guardià teològic de l’ortodòxia catòlica. S’ocupa, a més, de tramitar els casos de pederàstia eclesial que arriben de tot el món. Sobre aquest tema, per cert, ha estat blanc de crítiques per la suposada lentitud i escassa transparència. Al capdavant de la congregació hi va estar durant molt anys, abans de ser elegit pontífex, Joseph Ratzinger.
La marxa de Müller no ha estat una gran sorpresa. Es veia venir, tot i que hi havia dubtes sobre si Francesc s’atreviria a fer-ho tan aviat. El moment de fer-se pública reforça la imatge d’un pontificat en dificultats, d’un Francesc a qui li costa imposar la seva visió de l’Església catòlica. Es produeix, a més, només dos dies després de l’excedència extraordinària concedida al cardenal australià George Pell, prefecte de la poderosa Secretaria per a l’Economia, perquè torni al seu país i es defensi davant els tribunals de les acusacions de pederàstia que la policia de l’estat de Victòria ha presentat contra ell. També Pell, amant de la litúrgia tradicional, ha sostingut aquests anys posicions conservadores i ha desafiat Francesc, tot i formar part encara del consell de nou cardenals de tot el món, el C9, que es reuneix cada dos mesos per assessorar el Papa sobre la reforma de la cúria i altres qüestions de govern de l’Església.
El desacord ideològic entre Francesc i Müller ja es va posar de manifest durant el sínode extraordinari sobre la família, el 2014. L’exhortació apostòlica conclusiva dels dos sínodes consecutius sobre la família, Amoris Laetizia, va enfonsar les discrepàncies. Müller sempre va alertar del perill que, amb l’admissió als sagraments de la confessió i la comunió –encara que molt condicionada segons cada cas– dels divorciats tornats a casar, s’estigués qüestionant la sagrada indissolubilitat del matrimoni catòlic.
Segons ha transcendit del Vaticà, a Müller se li va oferir un càrrec alternatiu, però no l’ha acceptat i ha preferit retirar-se.
Monsenyor Ladaria, intel·lectualment molt preparat, persona afable i reservada, també té un perfil conservador. L’agost de l’any passat, el Papa el va nomenar president de la comissió que ha d’estudiar la delicada qüestió del diaconat femení, un pas que seria molt apreciat pels cercles progressistes. Ladaria és natural de Manacor (Mallorca) i té 73 anys. Va estudiar Filosofia i Teologia a la Universitat de Comillas i també en una universitat jesuïta alemanya, Sankt Georgen, a Frankfurt. Ladaria es va doctorar a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual va arribar a ser vicerector. Des del 2008 és secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
El canvi posa en evidencia la tensió interna al Vaticà davant les reformes que impulsa Bergoglio