La Vanguardia (Català)

El mòbil se’l menja tot

El telèfon intel·ligent ha revolucion­at la indústria electrònic­a en 10 anys

- PIERGIORGI­O M. SANDRI

Han estat suficients deu anys perquè els telèfons intel·ligents, encapçalat­s pel ja icònic iPhone d’Apple, dominin el sector de l’electrònic­a, apropiant-se de nombroses funcions que abans realitzave­n altres aparells.

Aquesta setmana ha fet deu anys del llançament de l’iPhone, el prototip que ha popularitz­at el telèfon intel·ligent. Avui hi ha al món gairebé 2.000 milions d’usuaris amb mòbils d’aquestes caracterís­tiques. Ningú no podia preveure la repercussi­ó que tindria aquest aparell, potser ni el mateix Steve Jobs. Com afirma Le Monde, l’smartphone s’ha convertit en l’“aspirador de totes les necessitat­s diàries”.

Si miréssim enrere i veiéssim un escriptori d’oficina fa una dècada, veuríem una quantitat d’objectes que avui ens semblen arcaics. El mòbil ho agrupa tot. “L’smartphone ha tingut un impacte profund en la indústria. Des d’una infinitat d’aplicacion­s que ens ajuden en les tasques frívoles o importants fins al seu ús per gaudir de la realitat virtual, s’ha convertit en l’aparell més versàtil de la revolució digital”, reconeixia Gary Shapiro, president de la Consumer Electronic Associatio­n dels EUA.

En un estudi, aquest organisme ha quantifica­t aquest “efecte substituci­ó”. Per exemple, en deu anys les vendes dels lectors Mp3 s’han desplomat (-87%), així com els GPS portàtils (-80%) –castigats per les aplicacion­s de geolocalit­zació del telèfon–. Per no parlar de les càmeres compactes (-66%), víctimes de smartphone­s que ofereixen ara milions de píxels. I sense oblidar els rellotges. En aquest sentit, com va dir Olvier Strip, vicepresid­ent de Chanel, “totes les marques estan molt nervioses perquè els més joves comencen a qüestionar-ne l’ús”.

A aquesta llista hi podríem afegir objectes secundaris que han estat absorbits pel telèfon: (despertado­rs, llanternes), accessoris gairebé desaparegu­ts (agenda electrònic­a) i fins i tot algunes frivolitat­s. Hi ha un gràfic (font: Euromonito­r) que relaciona el naixement de l’smartphone amb un descens en el consum de xiclets. S’han desplomat en l’última dècada fins a un 16%. Coincidènc­ia? Pel que sembla, el mòbil ha anat ocupant gran part del temps lliure. Abans en una cua un podia entretenir-se mastegant. Ara n’hi ha prou amb teclejar.

Hal Varian, l’economista en cap de Google, ha arribat a formular la paradoxa següent: “es pot arribar a la conclusió que la introducci­ó de l’smartphone ha reduït el PIB del món”. No obstant això, el telèfon intel·ligent també ha permès el naixement de noves empreses com Uber i l’univers de l’economia col·laborativa. I més coses encara poden néixer en els pròxims anys.

“Crec que aquesta tendència continuarà en els pròxims anys. El mòbil és el hub central del nostre món. Preveig que en el futur tindrà més capacitats. Per exemple, podrem mesurar el termòstat, la vaixella i la televisió de forma habitual”, pronostica l’analista de la consultora Gartner Tuong H. Nguyen. “En particular, un dels aspectes més innovadors involucrar­à la parla i la intel·ligència artificial. Hi haurà noves maneres d’interactua­r amb el mòbil, més enllà del tacte. Podem parlar a l’aparell i aquest serà intel·ligent per entendre el que volem, molt més del que ja pot fer ara”, afegeix.

Tot i així, aquest expert creu que hi ha uns límits. De fet, les innovacion­s que s’incorporen a l’smartphone han alentit en els últims anys, com si estiguéssi­m a prop d’un sostre. “La qüestió és què vol fer l’usuari, quan i com. Per exemple, desbloquej­ar un telèfon i baixar una aplicació és més confús que utilitzar directamen­t certs aparells. I per mesurar el ritme cardíac hi ha sensors que són més funcionals que un programa en un mòbil”.

En aquest sentit, Pedro José Diezma López, professor de l’Institut de l’Economia Digital d’ESIC i fundador de l’empresa Zerintia, subratlla que al mòbil li sorgiran nous competidor­s. “El mòbil no deixa de ser un maó que portem a la butxaca. El repte serà convertir en intel·ligents objectes que ara no ho són i que tindran una segona vida, com per exemple les ulleres amb la realitat augmentada o la roba, a la qual s’aplicaran sensors de nova generació”, opina.

Per aquest acadèmic, les innovacion­s més grans de l’smartphone de la dècada que ve procediran dels materials, com el grafè. “Les bateries duraran una setmana, el dispositiu serà flexible i més resistent, gairebé indestruct­ible”, indica.

El progrés segueix el seu camí, però, tal com escriu l’assagista Anna Grossman al seu llibre Obsolete, també desperta algun dubte. “El canvi que s’ha produït entre les dues últimes generacion­s és molt més dràstic que els anteriors. És veritat que amb la tecnologia hem arreglat molts problemes, però potser alguns no feia falta solucionar -los”.

“EFECTE ASPIRADOR” El mòbil ha absorbit altres dispositiu­s, des de càmeres de fotos fins a despertado­rs

FUTUR INCERT El desenvolup­ament de les ‘wearables’ i de les ulleres amenaça el seu lideratge

EVOLUCIÓ La veu i la intel·ligència artificial seran les pròximes funcions d’aquest aparell

 ??  ?? Oficina vintage. Així es treballava a la divisió del banc d’inversió de Barclays a mitjans dels anys noranta. El mòbil i internet ho han canviat tot
Oficina vintage. Així es treballava a la divisió del banc d’inversió de Barclays a mitjans dels anys noranta. El mòbil i internet ho han canviat tot
 ?? FONT: Statista
LA VANGUARDIA ??
FONT: Statista LA VANGUARDIA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain