Els temes del dia
La posició dels catalans respecte a la possibilitat d’un referèndum a l’octubre, i els vint anys de la devolució de l’excolònia de Hong Kong a la Xina.
XI Jinping, el president xinès, va presidir divendres la desfilada militar més gran organitzada a Hong Kong des que la Gran Bretanya va tornar al gegant asiàtic aquest territori. Es van complir ahir vint anys d’aquell dia, i el president xinès està realitzant-hi una visita de tres jornades per celebrar-ho. Més de tres mil soldats, així com un centenar de vehicles, inclosos portamissils i helicòpters, van participar en la parada, celebrada a la base de Shek Kong, al nord de Hong Kong. Observadors occidentals l’han interpretada com una manifestació de força xinesa per intimidar, entre d’altres, el moviment independentista de Hong Kong.
La història de Hong Kong és peculiar. La Xina va cedir aquest territori a la Gran Bretanya el 1842, després de la primera guerra de l’opi. Cinquanta-sis anys després, els britànics van obtenir una concessió per noranta-nou anys. En els decennis dels setanta i els vuitanta del segle XX, Hong Kong va experimentar un gran desenvolupament econòmic i, gràcies a les seves indústries tecnològiques, es va convertir en un dels tigres asiàtics. Els qui el van visitar en aquella època, o en la primera meitat dels noranta, van descobrir una societat jove, consumista, amb notable poder adquisitiu i no pocs punts en comú amb els països occidentals més avançats. Després, el 1997, i en compliment del tractat vuitcentista, la Gran Bretanya va tornar Hong Kong a la Xina, que li va concedir un règim administratiu especial. Es va dir llavors que l’excolònia es regiria seguint el principi “un país, dos sistemes”, pel qual la Xina, malgrat integrar-la, li concedia un alt grau d’autonomia en els següents cinquanta anys. Però, com era de preveure, el xoc entre una societat dinàmica i acostumada al respecte dels drets humans i el gran país comunista no va trigar a manifestar-se. El 2014, Hong Kong, que reuneix uns set milions d’habitants en poc més de mil quilòmetres quadrats, va viure una revolució democràtica que va ocupar els carrers durant setmanes. Des d’aleshores, s’ha enfortit el moviment proindependència, que Pequín veu amb desgrat. Les espases estan enlaire. Amnistia Internacional va denunciar al gener que els drets humans no havien estat mai tan vulnerats a Hong Kong, des del 1997, com ara.
Amb tota probabilitat, i malgrat el pacte de devolució, la Xina provarà d’anar laminant a poc a poc les especificitats del règim de Hong Kong. La seva força és enorme, en especial si la comparem amb la dels demòcrates de Hong Kong. Però la determinació d’aquests últims és també considerable. El conflicte, de més o menys intensitat, està doncs servit.