Creixen les botigues de roba especialitzades en roba vella i usada, per la qual s’arriben a pagar preus alts.
Venen peces utilitzades i velles (aquesta és la crua traducció de vintage) de primeres firmes, edicions limitades i alta costura a preus alts. Per a molts excessius. Però ells, els especialistes, asseguren que són els que corresponen o en tot cas els que estan disposats a pagar els clients que sospiren pel luxe de segona mà. Un públic cada vegada més nombrós, més entrenat i més exigent que ha fet créixer aquest sector difícil i amb molt intrusisme, en el qual al final només saben moure-s’hi bé els qui realment entenen de moda i s’han rodejat d’aquesta cultura vintage. Només ells saben reconèixer l’autenticitat d’una armilla Double RL de Ralph Lauren, la condició que exigeix un Kelly de Hermès de segona mà o la bellesa d’un Chanel Couture dels seixanta. També són els únics que saben com acondicionar aquell material per exposar-lo en botigues tant físiques com virtuals que no fan olor a vell i, fet que és encara més difícil, amaguen amb pany i clau el nom dels seus proveïdors més efectius.
Com funciona aquest mercat? Doncs per començar cal entendre que no té res a veure amb els mercats ambulants de segona mà que proliferen en moltes ciutats. Ni tan sols amb moltes fires que pengen el cartell de vintage per atreure el públic àvid de la moda d’altres èpoques. I després, cada especialista té el seu propi mètode.
Hi ha qui posa en dipòsit les peces que ofereixen directament els clients i que només s’accepten en el cas que estiguin en perfecte estat. Així és com funcionen a Cotton Vintage, la botiga que té triple accés (un punt de venda virtual a CottonVintage.es i dos de físics a Barcelona, als carrers Enric Granados i Laforja). Allà Diego Redondo selecciona, amb una exigència que ratlla la obsessió, el més cuidat i net de primeres marques que li aporten, entre d’altres, les seves fidels clientes (i algun client).
Com a superespecialista en Chanel, és capaç de localitzar tant un Timeless (la bossa de mà típica de la cadena) embuatat de la primera etapa de Lagerfeld a la maison com un per estrenar de la temporada en curs. Yves Saint Laurent i Louboutin són les altres dues marques més aviciades en aquesta casa en la qual hi ha moltes peces dels seixanta, però més dels vuitantai de principis dels dos mil. “Tots els clients deixen aquí, durant temps indefinit i amb permanència mínima de quatre mesos, el que volen vendre, i si ho retiren abans del termini abonen un 10% del valor de taxació de l’article”.
Aquesta és una manera de treballar típica en aquestes botigues habituals des de fa ja dècades a Nova York, Milà i París i que van començar a aterrar a Barcelona cal al 2009, just quan va obrir Cotton Vintage i també l’any en què Penélope Cruz va sorprendre en el lliurament dels Oscar amb un Pierre Balmain de segona mà. Va ser el que va trobar al número 9044 de Burton Way, a Beverly Hills (Los Angeles). A la botiga Lily et Cie, propietat de l’arrogant col·leccionista de moda Rita Watnick, l’actriu madrilenya no només va trobar el vestit de la seva vida, sinó que a més va obrir els ulls a molts que fins llavors consideraven una vulgaritat comprar roba utilitzada.
Aquest no és en absolut el cas de Gema Galdón. Llicenciada en Belles Arts ven els seus propis tocats a Les Catherinettes, però a més ha convertit la seva obsessió per Ralph Lauren, en especial per tot el de Double RL, en un negoci. Ella, tot i això, ha renunciat a proveir-se en el mercat espanyol. Aquesta valenciana que es va formar a Loewe (també va dedicar a aquesta marca el treball de final de carrera) viatja constantment a París i Nova York per aconseguir l’exclusiu producte que ven en LesCatherinettes.com. Reconeix que és molt complicat trobar les peces de col·leccionista en què s’ha especialitzat, però absolutament fàcil desprendre-se’n. “Abans d’agafar l’avió de tornada ja ho tinc tot venut”.
Si Galdón diu que no és fàcil trobar aquest tipus de peces és perquè, segons ella mateixa explica, hi ha una competència brutal al sector: “és un circuit molt tancat, no hi entra qualsevol”. De tota manera, explica que “moltes vegades el traiem de subhastes i d’altres el recuperem d’herències... Quan mor alguna
SECRET PROFESSIONAL Els especialistes van a subhastes i a clientes secretes per assortir les seves botigues COM NOU A les botigues, físiques o virtuals, tot sembla nou i res no fa olor de ranci
senyora o senyor, amb un bon armari, els hereus solen vendre’l ràpid i cal estar atent”, explica. Però, ¿qui s’assabenta d’aquestes subhastes i del desballestament d’aquestes herències a porta tancada? Galdón ho resumeix molt gràficament: “Tinc els meus propis camells”, diu amb una rialla.
Quant a la xarxa, Hardly Ever Worn It l’ecommerce és el lloc més sol·licitat. Amb clientes com Kate Moss (que tant compra com ven), comercialitza articles moltes vegades vintage i altres per estrenar a preus alts, però que comparats amb els de botiga són una ganga. Exemple? La gavardina de Dior que a la botiga està a més de mil euros, per menys de 400 euros. Prada o Chanel són les marques més sol·licitades en aquest web en què, com en totes, el públic femení arrasa amb el que arriba. Però també hi ha coses per a ells, els homes, que tenen a Tom Ford la marca de capçalera. És possible comprar, però també vendre pujant una foto al web. La botiga és la que rep els diners i els lliura al venedor (menys una comissió del voltant del 25%) així que el producte ha estat lliurat.
A Espanya és més coneguda Vesiarie Collective, fundada fa set anys a França, que té el rècord de venda d’un Hermès. Ni més ni menys que un Birkin venut en 17 segons per ¡50.000 euros! Però els que busquen les peces de col·leccionista a cop de clic coincideixen que la més recomanable és High Fashion Society. Aquí és on les celebritats solen vendre el seu armari per recaptar diners per a finalitats benèfiques. Les bosses de mà de Chanel, Hermès, Balenciaga i Louis Vuitton són els best-seller d’aquesta botiga que permet un estalvi d’almenys mil euros a les bosses de mà icòniques, però atemporals. I per trobar autèntiques rareses? Amb aquestes edicions limitades que no es veuen ni a les revistes? Doncs diuen que Videdressing és el lloc per a aquest públic encara més sofisticat.